Criatures 31/03/2012

Si no m'agrada, ho diré

Eva Bach
2 min
Si no m'agrada,  Ho diré

Algunes de les meves amigues i jo tenim el que nosaltres denominem mares "opinadores". Són mares immensament lúcides i respectuoses. No dirigeixen les nostres vides ni ens diuen què hem de fer. No controlen les nostres passes ni ens intenten imposar la seva. Nosaltres ja som grandetes i elles no són ni han estat mai mares dominadores ni autoritàries. Però s'arroguen el dret d'opinar lliurement sobre el que els sembla bé i el que no, i tenen el gran do de trobar gairebé sempre les paraules oportunes. "A aquests nens els feu malbé amb tantes contemplacions", diu la mare d'una amiga. "Aquesta vestimenta que t'has posat avui trobo que no t'afavoreix gens, nena", diu la d'una altra. "Això que dius que vols fer, jo no ho faria", diu la meva.

La cosa ve de lluny. De petites, la meva mare ja ens deia que no esperéssim que saltés, ballés i toqués castanyoles quan alguna cosa no li agradava. A vegades, feia concessions que no li feien gaire gràcia. Si calia les feia, però no podíem pretendre que les fes amb un somriure d'orella a orella.

En el moment oportú

"Si una cosa no m'agrada, ho diré. Ara i quan tingueu cinquanta anys", recalcava. Amb tot, també hi ha hagut moments que, per amor, per prudència o perquè sabia que ens havia de deixar fer, s'ha estat de dir-nos algunes coses que opinava.

Crec que és una gran sort tenir una mare que et fa saber què pensa i que no ho fa per censurar-te ni per aixafar-te la guitarra, sinó per una qüestió de dignitat i honestedat personal. Tant és així que les meves amigues i jo hem decidit que farem el mateix amb els nostres fills. Serem mares "opinadores". I esperem que s'ho prenguin tan bé com nosaltres perquè, al cap i a la fi, el dret vitalici a opinar no deixa de ser una manera de seguir alimentant el vincle més profund i bonic del món.

stats