Dir a les criatures que les coses que no són seves les han de cuidar amb especial delicadesa, més i tot que les seves, em sembla més encertat que dir que han de cuidar les coses dels altres com si fossin seves. Hi ha criatures que no van gens amb compte amb les seves coses i aquesta màxima podria esdevenir desastrosa en aquests casos.
A més d'anar amb compte amb les coses dels altres, també han de vigilar a les cases dels altres. Quan els meus fills eren petits no vam haver de treure gairebé cap objecte decoratiu de casa. Ni tan sols una làmpara de vidre, en forma de con, que teníem a la sala d'estar i que era al seu abast. Ara, quan vénen criatures petites a casa, sovint ho hem de treure quasi tot, algunes plantes també, ja que moltes es diverteixen d'allò més recorrent la sala com un cicló i tirant per terra tot el que troben. Nosaltres ens mirem estupefactes, i més encara quan veiem que els pares no piulen i ens miren una mica de trascantó quan diem als seus fills el que els haurien de dir ells.
Educar des de l'inici
Hi ha pares que ho consenten tot a les criatures, a casa seva i a casa dels altres, i pares que a casa les controlen i a fora les deixen esplaiar-se. Però també hi ha molts pares que s'esperen que creixin per ensenyar-los a cuidar les coses i les cases dels altres. Es pensen que mentre són petites no ho poden entendre i, per tant, hem de tolerar resignats, ells i tota la societat sencera, que, mentrestant, facin tota mena de destrosses. Des del punt de vista psicoevolutiu això no té fonament. L'empatia és una capacitat que les criatures manifesten d'una manera natural en els primers anys de vida i que s'incrementa considerablement quan l'eduquem i la reforcem decididament, amb el tacte i la fermesa que neixen d'un profund respecte per les pròpies criatures i pels altres.
