La meva xicota es queda a dormir a casa

El Guillem (17 anys) i la Paula (18) es van conèixer a l’abril de l’any passat a l’institut. Van començar a quedar per passejar, després per anar a prendre alguna cosa, més tard per menjar una pizza o un biquini per sopar, per anar al cinema. I així anar fent. “Arriba un dia que ens vam adonar que sempre estàvem fent despesa, i el nostre pressupost és minso per anar gastant cada dia”, expliquen tots dos a casa del Guillem. Ell mateix ha demanat els pares que ens deixessin conversar tranquil·lament tots tres a la cuina, sense ells al davant, “perquè llavors no podré explicar-me bé”.

El cas és estar cada dia al carrer amb la parella anant d’una banda a l’altra és molt car. “I, a més, la nostra intenció és estalviar amb els pocs cèntims que tenim per si mai volem fer alguna excursió”. Així que per un motiu d’estalvi i també per una qüestió de practicitat, per estar més estona junts, el Guillem va demanar a la Paula que el dia que feia 18 anys es quedés a dormir a casa seva. “Tinc molt bona relació amb els meus pares, i abans de dir-li a la Paula, els ho vaig comentar a ells amb tota normalitat, perquè també et dic que entre els meus pares i jo ens ho expliquem tot”, continua el Guillem.

La Paula va demanar permís a casa seva. El Guillem comptava amb el de la seva (comentari a part dels pares: “no vam saber ben bé què dir, però tampoc no ens va semblar que era per negar-nos-hi en rodó perquè tots dos tenen una relació molt bonica”). I van dormir junts. “Tenim molts amics al nostra voltant que normalitzen la seva relació de parella quedant-se a dormir un a casa de l’altre; o a l’inrevés”, diuen el Guillem i la Paula. Els avantatatges són infinits, asseguren, perquè es poden veure més estona, però alhora estudien més, perquè després de sopar a casa, i abans d’anar-se’n a dormir, es posen a estudiar. El Guillem, les assignatures de 2n de batxillerat; la Paula, 1r de Dret. A l’endemà, esmorzen junts, i s’acomiaden fins a la tarda.

Confiança i complicitat

“Tenim molt bona relació amb els pares, i també hi tenim molta confiança, per això pensem que no els hi hem d’amagar de res”, continua explicant el Guillem. A més, a casa seva tots els temes de la vida es parlen amb normalitat, inclosos els de la sexualitat. “Quan ma mare va saber que sortia amb una noia, al principi de tot de la nostra relació, va obrir un calaix i em va donar tres preservatius”. El Guillem li va dir que no sabia si els faria servir, i la mare, amb el pare al davant, li recomanava que se’ls guardés, que ella ja sabia que era important tenir-ne. “No tenim cap tema tabú a casa”, afegeix el Guillem.

El psicòleg especialitzat en relació de pares i adolescents Pere Portero opina que mai no s’ha de jutjar situacions d’aquest tipus. “Jo no diria mai si està bé o malament el que fan”, diu. Dit amb altres paraules, si són dos adolescentes responsables, madurs, que mantenen una bona relació de confiança amb els pares, per què no se’ls ha de deixar que dormin junts a casa d’un o casa de l’altre?

Una altra història és que siguin relacions esporàdiques, de canvis de parelles constants. “La casa familiar no es pot convertir en una casa de cites, per dir-ho pel broc gros”, creu Portero. “El sexe forma part de la vida -continua explicant Portero- i actualment amagar-ho és tornar enrere en el temps com els crancs”.

Per la seva banda, la psicòloga especialitzada en sexualitat, i professora de Psicologia de la Sexualitat a la Universitat de Barcelona (UB) Cristina Ramírez, sosté que “algunes famílies estan posant poques traves a la sexualitat dels fills”. Malgrat la seva opinió, “no es pot generalitzar i que segur que hi ha casos i casos”. Tot i així, la professora confessa que està sorpresa amb “els pares oberts i comprensius amb la sexualitat dels fills, que la permeten en la llar familiar”. És més, “pensa que m’he trobat amb famílies que em diuen que els deixen la casa i el llit dels pares perquè el fill o la filla estigui amb la parella”.

Un cert control

La psicòloga de la UB reconeix que de vegades els pares prefereixen que els fills siguin a casa, i “no que se’n vagin a llocs de risc”. Ara bé, “el descobriment de la sexualitat és íntim, és un assumpte de la parella, que necessita el seu aïllament”. I esclar que “tampoc no cal prohibir-la, perquè és natural, però no estic d’acord que se’ls hagi de donar totes les facilitats, sobretot si són sexualitats inicials, perquè se’n poden fer moltes expectatives, que després no perduren”.

De cara als pares d’adolescents amb parelles, Cristina Ramírez els recomana que proposin als fills centres de planificació familiar com a responsabilitat d’ells de la seva vida sexual.

Al Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, Rosa Ros comenta que habitualment es troba amb joves que li comenten que prefereixen estar junts a un altre lloc que no sigui la casa familiar. “Els joves d’avui tenen molta informació sexual; una altra qüestió és que la facin servir o que la tinguin interioritzada”.

Ros, directora del Centre, contextualitza aquests casos amb dues dades: la primera relació sexual s’inicia entre els 15 i els 16 anys i al Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat han augmentat les demandes de la píldora de l’endemà, que dispensen de manera gratuïta, com als CAP i hospitals. A les farmàcies, la píldora es dispensa sense recepta a un preu de 12€ i, just pel fet que va sense recepta mèdica, el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya afirma que no disposa de dades de venda.

Per acabar, Sergi Ballespí, professor de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es pregunta si aquesta situació (parelles adolescents que es queden a dormir a casa de la família) és gaire habitual. “En especial si són els pares de la noia, perquè deuen influir els estereotips de rol de gènere”. Per això, creu que encara funciona l’estira-i-arronsa clàssic a l’adolescència. També sosté l’opinió que “els pares que acullen la parella del fill/a a casa, perquè dormi a la mateiva habitació, fan mostra d’una sofisticació i maduresa mental, perquè emparen i beneeixen la intimitat de la relació”.