Autors prolífics. D'on surt la seva imaginació infinita?

Arribar a publicar cinquanta o cent llibres no és fàcil. Requereix temps, vocació i lectors fidels. Noms com Pilarín Bayés, Jordi Sierra i Fabra, Maite Carranza, Maria Carme Roca, Jaume Cela i tants i tants altres compten amb un gran nombre de publicacions i lectors fidels al llarg dels anys. També és el cas de l’escriptora Anna Manso, que acaba de publicar el seu cinquantè llibre (cinquanta!) titulat El llenguatge secret (Edebé). “Quan penso que he arribat al meu llibre número 50 sento una gran alegria –comenta Manso–. És una festa, un regal. Em sento molt agraïda als lectors. A més, aquest llibre és especialment important per a mi. Volia parlar dels silencis de la Guerra Civil i de com viuen la infantesa els nens que duen implants coclears”.

L’Anna va començar a escriure fa vint-i-dos anys, quan va néixer la seva primera filla, i des de llavors no ha parat. “Durant anys he escrit textos més aviat curts que no em demanaven tanta concentració sostinguda en el temps. A mesura que van anar passant els anys, vaig disposar de més temps per escriure textos més llargs. El secret? Molta disciplina de treball i vocació. I també un truc: em presentava a premis literaris per tenir un termini de lliurament, o bé en parlava amb amics per així comprometre’m a acabar l’obra”. 

Una trajectòria de vint-i-dos anys ha tingut moments difícils i també moments fulgurants. “Al marge del primer llibre, que sempre fa una il·lusió especial, recordo la felicitat que vaig sentir quan vaig publicar Leandre, el nen horrible. Aquest llibre va fer dir-me a mi mateixa: 'Sí, soc autora'. D’altra banda, recordo amb especial emoció el Premi Gran Angular amb Canelons freds, que em va fer superar una crisi creativa. O La llista d’aniversari. O L’últim violí, que em va permetre endinsar-me en altres editorials. I aquest darrer, en què he posat el cor”. 

Anna Manso assegura que si té cinquanta llibres publicats és perquè ha tingut cinquanta històries per explicar. “Sempre intento deixar anar la creativitat, que flueixi. Penso que l’escriptura és una combinació de creativitat, tècnica, disciplina i ofici. Com més històries crees, més idees tens. Molts cops m’he disculpat a mi mateixa dient-me que en el fons eren històries curtes. Però les històries curtes poden ser molt complexes. No es pot associar l’extensió del text a la publicació. No és fàcil adreçar-se a un públic infantil i juvenil i no tothom ho pot fer. Dono les gràcies als lectors i als editors perquè, gràcies a ells, ara soc aquí. I continuaré escrivint, esclar”. 

Anar dibuixant mentre passen els anys

L’il·lustrador i escriptor Òscar Sardà també és un dels nostres autors i dibuixants més prolífics. “Entre la saga d'El Follet Oriol, la col·lecció del Roc Tempesta i el Menja'ns, ja he fet uns quaranta llibres i escaig. Alguns d’ells són d’autoria absoluta –com El Follet Oriol– i en d’altres hi col·laboro il·lustrant-los. En el cas del Follet, per exemple, mai m’hauria arribat a imaginar que acabaria creant una saga amb un univers propi que arrossegaria tantíssims lectors”. 

Òscar Sardà, tot un aficionat al còmic francès i belga, també es pregunta per què no se li acaben mai les idees. “Crec que creo partint de la imaginació del nano que porto a dins, del lector voraç de còmics que he estat sempre i de l’observació sobre què passa al meu voltant. Intento estar atent a tot el que pot interessar a la mainada. Ara mateix he vist que els dinosaures interessen als nens i n’he escrit un llibre”. Però els lectors de l’Òscar Sardà, igual que els de l’Anna Manso, es van fent grans i canvien de gustos. “Com que El Follet Oriol està recomanat per a nens de 4 a 8 anys, hi ha una renovació de lectors constant. Em consta que hi ha molts nens que han après a llegir amb els meus llibres i després han continuat. Això m’ho diuen mestres, llibreters. També compto amb lectors pares que llegeixen les històries juntament amb els fills. Així que tinc lectors de totes les edats”.

Quan pensa en la seva trajectòria, l’Òscar sent un gran agraïment als lectors. “És molt emocionant. Un bon amic em va fer veure que El Follet Oriol ja no és del tot meu. Ara és un personatge que es coneix a tot arreu, que m'ha transcendit. Ara és dels nens, i això és molt bonic. D’altra banda, m’estic plantejant crear un altre heroi per a nens una mica més grans, amb més contingut textual, il·lustracions potents i recursos propis del còmic”. Així que aviat en llegirem més. De l’Anna Manso, de l’Òscar Sardà i de tants i tants altres autors que aconsegueixen reunir als seus llibres milers de lectors. Felicitats i endavant, doncs!