Alumnes d'un institut tradueixen al bretó el còmic infantil més venut a França
El popular còmic francès 'La terrible Adèle', un fenomen editorial amb més de 20 milions de llibres venuts, es podia llegir en català però no en bretó, i ara estudiants d'un institut de la Bretanya n'han traduït els dos primers volums
ParísÉs difícil trobar un infant a França que no conegui La terrible Adèle. El còmic creat per Mr Tan –pseudònim del francès Antoine Dole– i il·lustrat per Miss Prickly i Diane Le Feyer és un fenomen editorial, amb més de 20 milions de llibres venuts des del 2012 a França. A Catalunya, cada vegada hi ha més nens i nenes que també segueixen la vida d'aquesta heroïna rebel que no té pèls a la llengua.
Ja fa alguns anys que els còmics de l'Adèle es poden llegir en català, però fins fa poc no s'havien traduït a una altra de les llengües que també es parla a França, el bretó. Els dos primers volums del còmic ja estan disponibles en aquesta llengua cèltica gràcies a la iniciativa d'un editor, Arnaud Elégoët, i a la feina de joves de 12 i 14 anys d'un institut Diwan,el nom que reben els centres educatius de la xarxa d'immersió lingüística bretona.
Alumnes de quart i de sisè (l'equivalent a 6è de primària i segon de l'ESO a Catalunya) de l'institut Jakez Riou de Kemper, una ciutat de la Bretanya, han treballat durant un trimestre sencer en la traducció dels dos volums del còmic al bretó, una llengua que parlen poc més de 100.000 persones adultes, segons l'últim estudi fet a principis d'any pel govern de la Bretanya. Ha estat durant les classes de llengua bretona i amb la supervisió de la professora de bretó, Marine Gloaguen.
Alumnes motivats
"La gran majoria dels meus alumnes coneixen La terrible Adèle, l’han llegit i els encanta. Estaven molt motivats pel projecte", explica Gloaguen en una conversa amb el Criatures. "Estic encantada de com va anar tot i molt orgullosa d'ells", assegura. La traducció es va haver de fer en poc temps, sempre a classe i en petits grups que treballaven pàgina per pàgina.
El seu fill de 12 anys, l'Erwen, és un dels alumnes que han participat en el projecte. "Ens ho hem passat molt bé. Era la primera vegada que jo traduïa un llibre i ha estat una bona experiència", afirma. El noi reconeix que "de vegades no era fàcil", sobretot si la frase no es podia traduir literalment i calia buscar expressions en bretó per trobar el mateix sentit que la frase en francès.
En bretó, l'Adèle es diu Aelez, el seu gat Ajax es diu Jaks, el Geoffroy és el Jafrez, la Jennifer apareix com a Gwenivar i el Jade es diu Jadenn. "Se'm fa estrany llegir els noms dels personatges en bretó", afirma l'Erwen, que està habituat a llegir els còmics de La terrible Adèle en francès.
Editorial en bretó
Altres còmics, com els de Tintín, sí que els ha llegit en bretó. Els publica una petita editorial de Kemper, Bannoù-Heol, creada i dirigida per Arnaud Elégoët. En un país com França, que arracona les llengües considerades regionals, que es puguin llegir llibres en bretó és gairebé un miracle. Elégoët és l'impulsor de la traducció de La terrible Adèle al bretó. L'editor fa habitualment xerrades a escoles i instituts bretons per explicar la seva feina i un dia va preguntar als alumnes quin llibre els agradaria llegir en bretó. La resposta va ser, assegura, unànime.
Poc després va coincidir en un acte fora de l'institut amb la professora de bretó i li va proposar que els seus alumnes traduïssin els dos primers volums del còmic. Ella va acceptar sense pensar-s'ho dues vegades. "Els alumnes estan molt orgullosos perquè apareix el seu nom al llibre com a traductors. És un reconeixement molt gran i un resultat concret de la feina que fem a l'institut", diu Gloaguen.
Elégoët va crear la seva editorial gairebé per casualitat. El 1999, quan era professor d'un institut Diwan, es va sorprendre en veure que a la biblioteca del centre hi havia pocs llibres en bretó i va trucar a l'editorial de Boleta i Bill, una sèrie de còmic creada pel dibuixant belga Jean Roba que va tenir molt d'èxit a França a partir dels anys 60, per preguntar si el podia traduir al bretó. "Sorprenentment em van dir que sí. Un any després va sortir el primer Boleta i Bill en bretó. Si aquell dia no m’haguessin dit que sí, no hauria creat mai l’editorial".
El bretó, cada vegada menys parlat
Des d'aleshores, Elégoët ha publicat en bretó molts altres còmics com Titeuf o Tintín, llibres per a nens, clàssics com El Petít Príncep i fins i tot jocs de taula. "El bretó es parla cada vegada menys, és una realitat. Però alhora cada vegada hi ha més nens que l’aprenen a l’escola. Si els nens no llegeixen en bretó, serà difícil que dominin i que trobin natural parlar una llengua que és ultraminoritària", apunta l'editor.
La xarxa d'immersió lingüística Diwan compta amb 46 escoles i vuit instituts, on estudien en total gairebé 4.000 alumnes. Són gratuïtes i subvencionades per l'Estat però només hi estudien els alumnes que trien fer l'ensenyament en bretó. A la majoria d'escoles i instituts de la Bretanya –com a tot França– les classes són en francès. A les escoles Diwan, un 80% de les famílies que hi porten els fills parlen francès a casa però volen que els nens aprenguin el bretó, una llengua que durant dècades es va considerar inferior i es va marginar de la vida pública i de l'ensenyament.
El francès s'imposa
El maltractament institucional de la llengua bretona ha tingut les seves conseqüències. A la Bretanya, en moltes llars on els avis o besavis havien parlat sempre en bretó els fills i els nets parlen en francès. "Quan jo era petit i es feien dinars familiars, la llengua que s’utilitzava era el bretó. Però tot i això, aleshores era una llengua que no m’interessava gens. Havia sentit a dir moltes vegades que per ser modern calia parlar francès. I aquesta era la idea que havia calat al meu cervell. La idea era que hi havia llengües que s’havien quedat antiquades, velles, que no tenien cap futur", explica Elégoët.
Malgrat que el bretó era la llengua materna dels quatre avis d'Elégoët, els seus pares sempre li han parlat en francès. "El més sorprenent era que el meu pare era professor d’història i de llengua bretona", explica l'editor. Quan era jove, Arnaud Elégoët es va començar a interessar pel bretó i el va aprendre bé fins al punt de convertir-se en propietari d'una editorial en bretó i ser un ferm defensor de la llengua. A casa de Marine Gloaguen, però, passa el mateix que passava a casa d'Elégoët: és professora de bretó, però parla als seus fills en francès.