L’àlbum il·lustrat com a eina educativa
PALOMA A. USÓ

L’àlbum il·lustrat, l’eina educativa clau

L’àlbum il·lustrat com a eina educativa / IL·LUSTRACIONS: OLGA CAPDEVILA

És un excel·lent recurs didàctic perquè en la seva lectura hi intervenen tots els sentits. A més, promou el diàleg, la trobada i el gust per l’art

L’àlbum il·lustrat és una eina educativa de primer ordre molt útil per treballar a l’aula des d’edats primerenques -dels 0 als 3 anys- fins a secundària. En la seva lectura hi intervenen tots els sentits, promou el diàleg entre l’alumnat i el professorat, així com la trobada i el gust per l’art, entre d’altres valors a promoure. Així ho afirmen expertes en lectura i literatura infantil i juvenil (LIJ) com les integrants del col·lectiu Tres Brujas de Gijón, Beatriz Sanjuán, Lara Meana i Olalla H. Ranz. Les dues primeres tindran un paper destacat el 10 i 11 de novembre a les jornades adreçades a professionals de l’educació i del món de la LIJ que es faran al Pati Llimona de Barcelona, a la Setmana de l’Àlbum de Barcelona.

No són les úniques que ho afirmen. De fet, Mònica Badia i Cecília Lladó van publicar el 2014 una guia per al professorat titulada 'Els àlbums i els llibres il·lustrats: una descoberta, diverses veus', promoguda per la secretaria de Polítiques Educatives del departament d’Ensenyament de la Generalitat. A la guia, les autores detallen que els àlbums il·lustrats són recursos educatius “per les seves característiques, com a resultat de la unió entre text i il·lustració i per tot el potencial que desenvolupen en l’àmbit pedagògic: foment i promoció de l’hàbit lector i adquisició de les competències bàsiques”. Badia i Lladó asseguren que aquesta mena de llibres “es transformen en petites joies per gaudir, expressar i comunicar a totes les edats”. “Si pensem en l’alumnat petit -argumenten-, hem de tenir en compte que per a molts d’ells mirar un àlbum il·lustrat serà tenir el primer contacte amb l’art; també és molt possible que alguns alumnes nouvinguts comencin a dir els primers mots i a establir una conversa en català llegint, mirant i analitzant un llibre d’aquestes peculiaritats; i, molts, tinguin l’edat que tinguin, verbalitzaran emocions, entre ells i amb el docent”. Per a totes dues, obrir un àlbum és com “desembolicar un regal: la forma, la mida, les il·lustracions, la textura de les pàgines... ens xiuxiuegen detalls sobre el seu contingut”, reflexionen.

Les investigadores conclouen: “Només amb aquests exemples ja podem adonar-nos de com és d’imprescindible que en el fons de les biblioteques dels centres educatius hi tinguin cabuda els llibres il·lustrats i àlbums”.

UN ELEMENT A REIVINDICAR

Beatriz Sanjuán, experta en la promoció de la lectura i la literatura infantil, fa més de 20 anys que realitza programes de formació lectora amb diversos organismes, tant públics com privats. Entre d’altres, ha impulsat 'Escalera de libros', uns tallers de lectura compartida per a nadons i les seves famílies. Tants anys de pràctica després, Sanjuán encara es meravella cada vegada que un nadó i els seus pares descobreixen un àlbum il·lustrat. “De seguida veus que el petit llegeix -en l’ampli sentit de la paraula- i ressegueix la història amb tots els sentits: la vista, el tacte, l’oïda, perquè s’explica en veu alta (en passar les pàgines, si té relleus o pop-ups...), l’olfacte per l’aroma de les pàgines i, fins i tot, el gust perquè aquell dibuix o paraula et remet a un gust”. Assegura que un àlbum és una experiència molt vivencial, que entronca amb l’educació viva i activa i que és una oportunitat pedagògica enriquidora, tant per als educadors com per a l’alumnat.

Perquè els docents tinguin eines i recursos, l’equip de Tres Brujas han creat la guia 'Rutas de lectura', que es pot descarregar a rutasdelectura.com. “Teníem la necessitat de compartir les referències d’àlbums i editorials especialitzades en àlbum il·lustrat i una altra manera d’ensenyar”, argumenta. “Hi oferim una metodologia basada en el diàleg -no només el literari- entre el professor i l’alumnat, tots han de ser-hi al mateix nivell. La lectura ha de ser plaent i no defensem que els nens vagin a molt de ritme o que llegeixin textos molt llargs, sinó que els arribin, els emocionin, els facin pensar... La il·lustració té el mateix pes que el text i aporta moltíssima informació, permet observar i fer-se preguntes interessants -subratlla-. En l’educació actual, no es pot deixar de banda l’art”, reflexiona.

PROPOSTES PERSONALS

Li hem demanat que recomani alguns àlbums il·lustrats per als lectors del 'Criatures'. Sanjuán assegura que li és molt complicat destriar entre “autèntics tresors literaris i d’il·lustració”, però en selecciona tres que l’han acompanyada en els seus tallers a les biblioteques i en la formació al professorat i sempre li han donat bons resultats. Un és 'Neda que neda', de Leo Lionni ('Nadarín', en castellà), de l’editorial Kalandraka. L’edició original data de l’any 1963 i la primera traducció al català és del 2007. Narra la història d’un peixet de color negre que vivia en un racó qualsevol del mar, entre un grup de peixos vermells, però no se sentia diferent dels altres. És una història sobre la importància del treball en equip per vèncer les dificultats. Un altre és el 'Guyi, Guyi', de l’autor i il·lustrador taiwanès Chih-Yuan Chen. Aborda un tema tan interessant com la recerca de la identitat, una qüestió molt present en una societat tan globalitzada i mestissa com l’actual. L’autor va començar a escriure la història arran d’una conversa amb un amic d’origen coreà adoptat per una família dels Estats Units, en què li explicava les seves dificultats creixent enmig de dues cultures tan diferents.

I l’última recomanació és 'Fernando Furioso', de Hiawyin Oram i Satoshi Kitamura, un clàssic que Edicions Ekaré va reeditar el 2010. “L’àlbum tracta de les rebequeries infantils, però portades a l’extrem, a la hipèrbole, i es veu en les imatges. Però no es tracta des d’una dimensió alliçonadora del tipus «Nen, tu t’has de portar bé, no t’has d’enrabiar», sinó que mostra els fets, sense jutjar-los. A l’hora de treballar aquest llibre és molt recomanable parlar de l’educació emocional”, proposa Sanjuán.