Vacunació del covid en infants

Com tothom ja sap, recentment han sortit al mercat diverses vacunes contra el coronavirus (SARS-CoV2) que utilitzen diferents tecnologies per a la seva fabricació. Aquest és un aspecte molt tècnic en el qual no entrarem. Diversos països del món ja han iniciat la vacunació en les darreres setmanes, com els Estats Units, el Regne Unit i altres, de moment fonamentalment amb les vacunes de Pfizer i Moderna.

L’horabaixa del 20 de desembre, el Ministeri de Sanitat va publicar un primer pla sobre vacunació contra el covid a Espanya elaborat per un nombrós grup d’experts, i s’hi analitzen sis vacunes actualment disponibles contra el covid i es detallen els plans inicials, subjectes a possibles canvis. En comentarem els aspectes més destacats en referència a la població infantil.

A causa de la poca disponibilitat inicial de vacunes, al principi es prioritzaria la vacunació en funció de l’anàlisi dels nivells de risc en 15 grups de població: personal sanitari, persones que fan cures a persones vulnerables a casa, residents a centres de grans, població general major de 64 anys, persones amb gran dependència, docents, persones amb treballs considerats essencials, situacions de risc, població infantil, adolescent i jove (majors de 16 anys), adults, població d’àrees d’alta incidència o situacions de brots, embarassades i mares que proporcionen lactància natural i població seropositiva en SARS-CoV-2. Cal destacar que l’ordre en què aquests grups apareixen en el llistat no suposa ordre de prioritat per a la vacunació.

Què es farà amb els nins?

Hi ha diversos aspectes a destacar:

• Els nins no són població de risc especial davant el covid. Un alt percentatge dels que s’infecten és asimptomàtic, i altres tenen quadres gripals autolimitats. L’índex de complicacions greus és excepcional. Per tot això, no serien un grup prioritari a l’hora de la vacunació.
• Les vacunes autoritzades de moment no disposen de resultats d’eficàcia i seguretat en nins, de manera que en el moment actual representarien un obstacle en l’administració en infants.
• No està gaire clar el paper que juguen els nins pel que fa a la transmissió de la malaltia. D’entrada, és evident que tothom qui té la infecció té el virus i pot, per tant, contagiar. Es va parlar inicialment que els nins podrien ser molt contagiosos (supercontagiadors). No obstant això, les darreres dades suggeririen que potser sigui així, ja que és mitjançant els símptomes (tos, esternuts) que expulsam aerosols amb gran quantitat de partícules víriques, i els nins, en tenir pocs símptomes, potser no serien tan contagiadors com es va pensar en un principi.

I les embarassades?

De moment, cap de les vacunes disponibles està autoritzada per a l’ús en dones embarassades, de manera que encara no es podrien incloure com a grup prioritari per a la vacunació, tot i que s’esperen dades posteriors que en permetin l’administració.

D’aquesta manera, en una primera fase en què és d’esperar que no hi hagi abundància de vacunes, es vacunarien sobretot les persones d’especial risc:

• Interns i personal sanitari i sociosanitari en residències i amb discapacitat.
• Personal sanitari de primera línia.
• Més personal sanitari i no sanitari
• Grans dependents no institucionalitzats: persones amb gran dependència que no estan en residències i que necessiten moltes mesures de suport

Un cop vacunats aquests quatre grups i en funció de la disponibilitat de vacunes, s’aniria passant de fase i ampliant la vacunació a la resta de grups de població descrits.

Cal insistir, finalment, que els protocols que s’apliquen en tot allò relacionat amb el covid-19 van canviant i adaptant-se a les noves evidències científiques que es van recollint.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria