Els ulls d’un infant entenen Gaudí

A la porta d’entrada de la Casa Milà de Barcelona, coneguda com la Pedrera, un grup de criatures entren a poc a poc al pati. Dins, s’asseuen i aviat fan silenci perquè veuen que la guia, la Laia Casamitjana, vol parlar-los. “Què us ha fet pensar la façana quan l’heu vista?” I la pregunta comporta una traca de respostes, totes originals i curioses. “Els estimulem, és veritat, per això els preguntem què n’opinen, però el cert és que els infants que visiten la Pedrera són els que connecten més amb el món màgic de l’arquitecte Antoni Gaudí”, explica la Laia.

Anem a les respostes. A la façana els ha semblat veure-hi onades i algues, mentre que a la porta, bombolles, un teixit cel·lular, ales de papallona, closca d’una tortuga. Totes són bones, i la guia en pren bona nota. Del pati al terrat, i després encara faran les golfes i un dels apartaments de la Casa Milà que es pot visitar. En un arc del terrat, la guia els explica que es pot veure la Sagrada Família. “Podria haver-ho fet expressament, però no ho sabem perquè no ha va deixar per escrit”, diu la guia. Però a part d’aquest fet, les criatures se sorprenen que al terrat hi hagin d’anar pujant i baixant esglaons. “Hi ha tres estructures diferents, que són 6 badalots -o caixes d’escales-, 30 xemeneies i 2 torres de ventilació, que ventilaven les golfes, on es rentava la roba”, continua la guia.

Esclar, les formes els han fet recordar elements del seu imaginari. “Les xemeneies semblen cavallers de l’edat mitjana, perquè tenen ulls, nas i casc”, diuen els nens. I en aquest punt, la guia rebla el clau: “Quan ets petit, el món de la imaginació és viu, està despert, fet que no passa a mesura que ens fem grans, quan la nostra part creativa queda adormida”, diu.

NATURA O REFLEXIÓ?

Mentrestant, a la Universitat de Barcelona, la catedràtica Mireia Freixa sosté que criatures i l’arquitecte Gaudí arriben a la mateixa solució per camins diferents. “Les criatures tenen imaginació i idees genials, mentre que Gaudí, com que reflexionava tant, arribava també a la solució més senzilla”, opina Freixa. Dit amb altres paraules, la simplicitat de l’arquitecte arriba per estudi, mentre que la de les criatures és per naturalesa. Seguint aquest fil, l’escriptora Anna Manso -que acaba de publicar el llibre 'Un mar d’històries. Gaudí' a l’editorial Mediterrània (que publica també una agenda inspirada en l’univers Gaudí)- opina que l’arquitecte tenia una vida interior molt rica, mentre que l’exterior, la que mostrava socialment, era molt normal, comuna.

“En aquesta vida interna intensa, observa i estudia la natura com una obsessió, i d’aquí que les seves formes arquitectòniques la imitin”, continua explicant Manso. I aquest fet pot explicar per què a les criatures els atrau tant i saben llegir-hi amb rapidesa el que l’arquitecte de Reus va voler explicar. “L’obra de Gaudí els fa connectar amb el seu món de fantasia, així que quan miren la Pedrera hi estan mirant el mar”, diu per posar-ne un exemple. I un segon motiu és el fet que criatures i arquitecte no tenen límits. “Gaudí va portar l’arquitectura al límit”, sosté Manso, que ha escrit un conte basat en la vida real de l’arquitecte però amb una base d’imaginació, que porta un llangardaix a fer-se amic inseparable del reusenc.

Finalment, a la Casa Milà, la Laia Casamitjana, juntament amb els serveis educatius, explica el conte que s’han inventat per estimular encara més la inventiva de les criatures. “Hem reescrit 'La sopa de pedres', el conte tradicional. En fem protagonista l’arquitecte, i els materials que posarà a l’olla per construir la Pedrera són tots els que es trobaran durant la visita a la construcció”, explica la Laia. El conte és una àncora per a les criatures que l’escolten quan fan la visita, perquè després, quan trepitgen les estances, recorden aquells materials que els guies els havien dit que hi havia a l’olla (és a dir, la Pedrera). “Tenen una memòria i una inventiva molt fortes, i ens demostren que el conte ha sigut un encert per animar-los a deixar anar la imaginació que tenen”, conclou.