Criatures 29/12/2020

Trastorns de l'aprenentage i fracàs escolar

Un de cada cinc alumnes presenta algun trastorn del neurodesenvolupament

A.f.
5 min
Aprendre a llegir i escriure:  una qüestió de silenci?

La Fundació Episteme va presentar fa uns dies en un seminari web titulat Factors psicobiològics que influeixen en el fracàs escolar, les principals conclusions d’un projecte realitzat per l'Hospital de la Vall d'Hebron i VHIR i dut a terme en una població d'alumnes d’entre 6 a 16 anys que no assoleixen les competències específiques marcades pel departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per a cada cicle acadèmic. Els resultats són molt consistents i contribueixen a delimitar els principals factors que influeixen en la gran diferència de prevalença entre el fracàs escolar del nostre país (del 17% al 22%) i el dels països del nord d'Europa (menys del 6%).

L’estudi va ser presentat pel doctor Miquel Casas, cap del programa UTAE de recerca sobre rendiment escolar i acadèmic i catedràtic emèrit de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va comptar amb la participació del catedràtic de secundària i doctor en història Josep Oton, membre del Patronat de la Fundació Episteme. En la seva intervenció, Casas, investigador principal d’aquest projecte, va voler subratllar d’inici que es tracta “d’un tema del qual habitualment no es parla gaire en l’àmbit científic”.

Entre totes les causes atribuïdes a un baix rendiment acadèmic dels estudiants (orgàniques, escolars, familiars, socioculturals), la presentació es va centrar en la problemàtica neuropsicològica; en concret, en una elevada prevalença dels trastorns del neurodesenvolupament, els quals, segons Casas, no estan adequadament detectats a les nostres escoles.

Afectació d’un 15% a un 20% en la població infantil

Segons la classificació internacional de l’Associació Americana de Psiquiatria, els trastorns del neurodesenvolupament (DSM-5) han acompanyat sempre l’espècie humana, amb una prevalença a la infància d’entre un 15% i un 20%. Així, els trastorns de l’aprenentatge (com dislèxies, discalcúlies, disgrafies i trastorns de la comunicació) afecten entre un 8% i un 10% dels infants; el TDAH, entre un 5% i un 7%; els trastorns de l’espectre autista, entre un 1% i un 3%, i els trastorns de la comunicació, entre un 1% i un 2%.

“Si fem la suma, veiem que surt un percentatge d'entre el 18% i el 20%. Aquests percentatges són universals i tant es donen a Catalunya com a Austràlia o el Canadà”, va voler remarcar el catedràtic. Igualment ha aclarit que “el fracàs escolar no només obeeix a aquests trastorns, és multifactorial, encara que no deixa de ser curiós que coincideixi amb el fracàs escolar que tenim a Catalunya”.

Però el problema no es redueix només al fracàs escolar. Presentar algun d’aquests trastorns és el principal factor de vulnerabilitat individual que predisposa al consum de cànnabis o al consum d’alcohol de manera excessiva. “No només ens estem jugant el rendiment escolar, que és molt important. Si aquests trastorns no es detecten i no es tracten poden derivar en problemes de drogodependències, addiccions i alteracions de conducta”, va advertir Casas.

Són trastorns conflictius?

Aquest tipus de trastorns originen, generalment, problemes familiars, trastorns de conducta, conflictivitat laboral (quan l’individu entra en el mercat de treball), accidents de trànsit, conflictes legals i més problemes de drogodependències. “No es tracta d’espantar a ningú –va remarcar Casas– però les estadístiques fetes a Espanya i a tots els països civilitzats ens diuen què, com a mínim, un 30% de les persones que són a la presó presenten aquest tipus de trastorns que han evolucionat malament. Això passa arreu del món i s’hauria pogut evitar si se'ls haguessin detectat i tractat a temps”. Les seqüeles de tot plegat són múltiples.

Però no sempre s’ha de parlar de conflictivitat. Moltes vegades, va apuntar Casas, aquestes disfuncions estimulen la creativitat de l’individu. En aquest sentit va citar personatges destacats amb trastorns del neurodesenvolupament com Thomas Edison, Walt Disney, Agatha Christie, John Lennon, Tom Cruise o Bill Gates. “Parlem de disfuncions, en comptes de trastorns, perquè són problemes reversibles que ben tractats i ben enfocats poden donar genialitats”, ha volgut destacar.

Detectar a temps afavoreix la vida de l’individu

Aquestes disfuncions, que duren tota la vida, es detecten ja a l’etapa de preescolar. “Els pares i els mestres ja noten potser que les coses no acaben d’anar fines”, va dir el catedràtic, però no serà fins a la primària que es podrà fer un diagnòstic adequat i començar els tractaments. En aquest sentit subratlla la importància de realitzar les proves entre els 6 i els 12 anys donat que a secundària tot es complica: el baix rendiment passarà a ser fracàs, abandonament escolar, drogodependències, embarassos indesitjats o accidents de trànsit, entre altres complicacions. De la mateixa manera, a l’edat adulta apareixen maltractaments, addicions, accidents o delinqüències.

El professor Josep Oton va voler destacar la tendència existent a culpabilitzar del fracàs escolar els alumnes, els pares, els mateixos docents, les administracions... “Però des dels centres quan això es dona ens adonem que alguna cosa passa”, va dir. En aquest sentit, va explicar el cas d’una persona propera que treia males notes fins que va veure que el problema era d’òptica, així que, canviant les ulleres, el tema es va resoldre. Arran d'aquesta anècdota va preguntar-se si a la resta de països amb un fracàs escolar inferior al nostre tenen més cribatge, diagnòstics i tractaments. El doctor Casas va puntualitzar que als països nòrdics fan com a rutina les exploracions pertinents a la infància, mesura que en aquests moments s’està reclamant des de la Societat Catalana de Pediatria.

Resultats de l’estudi

L’estudi, dut a terme a escoles de tot Barcelona, des de Pedralbes a Nou Barris, confirmen que entre un 15 % i un 22 % dels alumnes presenten trastorns psicopatològics i de l’aprenentatge, xifres similars a la resta de països del nostre entorn. La presència d’aquesta psicopatologia es dona de la mateixa manera en tots els estrats socials. El rendiment acadèmic és inferior quan es presenten aquests trastorns i els alumnes no assoleixen les competències bàsiques requerides. En l’estudi, també han trobat escoles públiques “amb zero diagnòstics” (tenint en compte que 2 de cada 10 nens estan afectats), amb una mitjana de diagnòstics de només un 10% dels alumnes que ho necessiten. En les concertades, estan diagnosticats i tractats entre un 19% i un 32% dels alumnes que ho necessiten. En tots dos casos, doncs, els trastorns del neurodesenvolupament estan molt poc diagnosticats i tractats, al contrari del que se suposa. L’estudi conclou que realitzar els processos de cribatge, diagnòstic i tractament en els mateixos centres escolars ha permès una excel·lent i ràpida interacció entre alumnes, professors, familiars i terapeutes. Així doncs, els alumnes tractats han presentat una millora significativa en les proves realitzades i en el rendiment acadèmic. Aquest projecte, que lidera Casas i que va començar a Capellades, ha sigut realitzat pel servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (departament de Psiquiatria de la UAB) i pel grup de recerca en psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en escoles i IES públics i concertats de Catalunya (aproximadament 12.000 escolars) durant els cursos escolars 2011 a 2020. Actualment, el projecte segueix als municipis de Rubí, Sant Cugat i la Garriga i s’ha iniciat una segona fase (projecte PERIS 2018-2021 del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) ampliada a 22 centres docents de cinc municipis de la Catalunya Central (Manresa, Vic, Manlleu, Centelles i Capellades), on s’estudien els trastorns del neurodesenvolupament en una població d’estudiants de segon curs d’ESO, als quals es fa un seguiment del rendiment escolar i de diversos aspectes conductuals durant tres anys.

stats