Tortell Poltrona: "El meu germà era el primer de la classe, i jo, l'últim"
La seva infantesa està vinculada al barri de Sarrià de Barcelona, i el seu nom artístic, a la pastisseria Foix
Jaume Mateu (Barcelona,1955), Tortell Poltrona, és pallasso. Director i fundador del Circ Cric. Director i fundador del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ. Fundador i president de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El podeu veure al Teatre Romea fins al 30 de desembre.
Va néixer al barri de Sarrià de Barcelona. “Soc fill d’una família sarrianenca molt vinculada al centre parroquial. Els meus pares van portar la casa de colònies del moviment infantil i juvenil d’acció catòlica de Sarrià durant 25 anys. Vaig anar als escoltes i vaig tenir de cap el Xesco Boix. A finals dels anys 50 les úniques activitats que hi havia eren anar a missa i, per Nadal, els Pastorets. Les arts escèniques catalanes han estat molt avantatjades perquè vam tenir la capacitat de fer el teatre religiós, els Pastorets i la Passió. Per això els del dramàtic venen d’Olesa i Esparreguera i els còmics venim tots dels Pastorets”.
Quins records tens del barri? “S'hi reunia gent rica d’esquerres. Hi havia el Foix. El Vinyoli estava permanentment al bar de la plaça. En el moment en què es van acostar els anys 70 ja es va crear una associació de veïns i tots aquests personatges hi van estar vinculats, el Brossa també. La meva àvia era qui portava les botigues al Josep Vicenç Foix, per això em dic Tortell; vaig repartir paneres, torrons i tortells per totes les finques”.
D'escola en escola
De petit va anar a moltes escoles. “Era el pallasso de la classe i no m’aguantaven gaire. Primer vaig anar als Caganers. Després, al col·legi Santa Isabel, d'on em van expulsar tres vegades. Després vam viure un any a Tarragona i allà vaig passar per tres escoles. De tornada a Barcelona vaig tornar al Santa Isabel, d’allà al San Ignacio de Loyola, on també vaig aconseguir tres rayas rojas. Fins que als 14 anys vaig anar a l’escola del Clot”.
Per què t’expulsaven? “Per fer riure. Tenia moltes tècniques, com posar un despertador dins del pupitre cinc minuts abans de l’hora del pati. Una vegada vam posar un conillet d’índies damunt les tecles del piano que hi havia al davant de la porta de l’església. Vam sentir que venia algú i vam tancar la tapa del piano i ens vam amagar darrere una cortina. El piano tocava sol i van pensar que era una cosa divina i van exorcitzar el piano, però a mig exorcisme van veure les nostres sabates per sota de la cortina”.
Com ho portaven, a casa? “No gaire bé, perquè, a més a més, el meu germà, dos anys més petit que jo, era cum laude, ell era el primer de la classe, i jo, l’últim”. Quants sou? “Cinc. Jo soc el segon. La germana gran em portava tretze mesos, amb la quarta em porto sis anys i amb la cinquena, onze anys". I malgrat les expulsions, t’agradava anar a l’escola? “Sí, i a les colònies, perquè el més important per a un pallasso és tenir públic. Els meus càstigs eren la soledat”.
50 anys a l'escenari
A què es dedicaven els pares? “El meu pare al comerç i la meva mare ens aguantava a tots plegats. I a l’estiu portava la casa de colònies de la parròquia de Sarrià, a Seva, on feia menjar per a 60 persones. Passàvem l’estiu allà. I ajudàvem”. Què fèieu? “Repartíem paquets. L’ajuda familiar ara la trobo a faltar en el conglomerat social, perquè s’ha entès com a explotació infantil i jo no ho veig així. Et procurava tenir uns ingressos, et feia sentir útil i aprenies moltes coses. L’explotació infantil és una altra cosa, és el que passa al Congo”.
És mestre industrial en electrònica i mecànica i va estudiar economia i sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Com va sorgir la feina de pallasso? “Un amic va fer un grup de pallassos i em va demanar substituir algú. M'hi vaig trobar molt a gust, vam començar a fer quatre actuacions... Després amb el Claret vam construir una poltrona i érem els Germans Poltrona. I ja fa més de cinquanta anys que pujo a l’escenari”.