Temps per treballar les emocions
L’‘Emoquadern’ (Ed. Salvatella) proposa dinàmiques, activitats i jocs per introduir l’educació emocional a casa. Una bona eina després del tsunami emocional viscut arran de la crisi del coronavirus
Quin impacte està tenint el covid-19 en les emocions i la conducta d’infants i joves? ¿Hi ha més estrès, ansietat, irritabilitat, dificultats de relació o por? L’àrea de salut mental de l’Hospital Sant Joan de Déu ha posat en marxa l’estudi EmCoVID19 (Emocions i conducta durant la Covid-19) per analitzar el xoc que la situació actual genera en infants i adolescents mitjançant enquestes que es portaran a terme fins al desembre.
L’estudi analitzarà la presència o no de problemes emocionals i de la conducta a partir de l’escala PSC (pediatric sympton checklist), que mesura quatre tipus de símptomes: depressió, ansietat, hiperactivitat i conducta. L’objectiu és monitoritzar símptomes psicopatològics al llarg del temps, de manera que, si bé no proporciona un diagnòstic, sí que dona una informació orientativa molt valuosa: “Això ens hauria de permetre identificar possibles grups amb més risc de presentar problemes de salut mental. Aquests factors inclouen característiques de tipus sociodemogràfics, nombre i tipus d’estressors viscuts, estrès dels pares, antecedents de salut mental en pares i infants, entre d’altres”, explica Esther Via, membre de l’ASM i responsable de l’estudi.
Cristina Gutiérrez és educadora emocional i directora de La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, on ha liderat la creació del Mètode La Granja, amb resultats provats científicament, basat en l’entrenament de les competències emocionals dels alumnes amb activitats formatives a l’aire lliure. És un mètode que cada any apliquen més de 18.000 alumnes de 3 a 14 anys que hi fan estades de lleure: “La pandèmia ens ha fet sentir por, ràbia i tristesa. Tres emocions molt potents que per primer cop hem sentit juntes i d’una manera molt intensa. Ha sigut un tsunami emocional”, explica.
Després de mesos sense relacions socials, infants i joves s’han retrobat aquest estiu als casals i colònies que organitza La Granja, on els han ajudat a treballar totes les emocions viscudes i a buidar aquelles que no han pogut expressar: “Sentir por, ràbia, tristesa està bé, és vàlid. Les emocions no són bones ni dolentes, són positives o negatives. Podem sentir por, el problema és quan no som capaços de gestionar-la perquè ella ens gestiona a nosaltres -afegeix-. Cal aprofitar les emocions que sentim perquè siguin el nostre aliat i no pas el nostre enemic. Les emocions ens ajuden a ser autònoms o creatius i a superar l’adversitat. Cal tenir eines per regular aquesta emoció de manera positiva per a nosaltres i per a qui ens envolta”, diu.
EXPRESSEM-NOS
A partir del conjunt d’activitats i jocs vinculats a la millora de les competències emocionals que es treballen a La Granja, Cristina Gutiérrez va publicar, el 2017, Emoquadern. Educació emocional a casa i Emoquadern. Educació emocional a l’escola (Ed. Salvatella) perquè pares i mestres puguin treballar les emocions a casa o al centre. “Amb els fills sempre fem la carta als Reis. Volem que siguin comunicatius, respectuosos, que tinguin autoestima, que siguin empàtics, que sàpiguen treballar en equip... El problema no és el que nosaltres volem sinó com ho fem perquè desenvolupin habilitats”, diu Gutiérrez. A l’Emoquadern les famílies hi trobaran preguntes, exercicis i dinàmiques provades prèviament a La Granja, i tant per als més petits de la casa com per als pares o tutors. “Hi ha un gran desconeixement en qüestions emocionals i ho veig cada any amb els infants i joves que passen per La Granja”, afirma Gutiérrez.
A l’ Emoquadern s’hi poden trobar pautes interessants, amb exercicis pràctics sobre què és la por, la tristesa o la ràbia, per a què serveixen i com les podem gestionar: “Als nens i nenes els expliquem que la por és falta d’informació, perquè no en tenim o perquè només en tenim una part. Com l’aprendran a dominar? Doncs obtenint la informació que els falta i concretant la por. Si ens diuen que els fan por els cavalls organitzarem una excursió per anar-los a veure, tocar-los i explicar-los com es comporten. Els preguntarem què els fa por dels cavalls. I si ens responen «la boca», aleshores podrem concretar que no els fan por els cavalls, sinó la boca dels cavalls. Haurem fet més petita la por i ja els serà més fàcil afrontar-la”, llegim a la publicació.
“Ara tenim un batibull emocional confús -diu Gutiérrez-. A vegades ni tan sols podem expressar què hem sentit o com ens hem sentit. Si ho treballem ara, si ho compartim i digerim, ho podrem buidar i ens podrem tornar a omplir -explica-. Estic preocupada per la quantitat d’infants que tinc la certesa que no volen sortir de casa. Caldrà afrontar aquesta por quan ens trobem amb infants i famílies que encara s’hi resistiran”, conclou.