La salut mental a la infància i l’adolescència

Però, què és un trastorn mental? Es tracta de patrons o canvis en el pensament, els sentiments o les conductes que afecten la capacitat del funcionament. En el cas dels nins i els adolescents, es tracta de retards o interrupcions en el desenvolupament, la conducta, les habilitats socials o la regulació de les emocions.

Els temes relacionats amb la salut mental dels nins i adolescents formen cada vegada més part de les consultes que reben els pediatres diàriament. Atesa la prevalença d’aquests problemes i la importància de fer-ne un diagnòstic primerenc, és important que els pares acudeixin a la consulta d’un professional davant qualsevol dubte.

Els trastorns psiquiàtrics es caracteritzen per tenir una incidència alta durant les etapes de la infància i l’adolescència, i s’estima que afecten el 10-20% d’aquests grups d’edat. A més, s’estima que entre el 50% i el 70% de les malalties psiquiàtriques que es donen a l’edat adulta comencen a desenvolupar-se en la infància o l’adolescència.

Aleshores, quan s’ha d’acudir a la consulta del pediatre? A continuació, us explicarem quins són els senyals més freqüents que han de fer que els pares sospitin que els seus fills poden tenir un trastorn mental. Ens centrarem en les patologies psiquiàtriques més comunes en nins i adolescents: els trastorns de l’espectre autista, els trastorns de l’aprenentatge, el trastorn per dèficit d´atenció i hiperactivitat, els trastorns de la conducta alimentària, la depressió i el trastorn per estrès posttraumàtic.

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), segons la Confederació Autisme España, és un trastorn d’origen neurobiològic que afecta principalment la comunicació i la interacció social i la flexibilitat del pensament i de la conducta. Com que no té cap tret físic associat, es considera que és una discapacitat invisible.

– Senyals per tenir en compte:

– No balbucejar durant els primers 12 mesos de vida.

– Incapacitat de somriure com a resposta a estímuls externs.

– No reaccionar en parlar-los.

– Absència de joc imaginatiu a partir dels dos anys.

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn de la conducta que es caracteritza perquè els nins mostren una activitat física excessiva i problemes per mantenir l’atenció de manera continuada en una sola activitat. És un dels motius més freqüents a les consultes de pediatria i sol manifestar-se durant els primers anys de vida.

Senyals per tenir en compte:

– Inquietud.

– Dificultat per mantenir l’atenció.

– Impulsivitat.

– Problemes d’aprenentatge escolar.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) constitueixen una sèrie de patologies que es caracteritzen per una conducta alterada respecte dels hàbits alimentaris. Els trastorns més freqüents són: l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartaments i el trastorn evitatiu/restrictiu de la ingesta alimentària. Els TCA són molt freqüents durant l’adolescència, però cada vegada més n’augmenten els casos a la infància. Les conseqüències d’aquests trastorns són tant mèdiques com psicològiques.

Senyals per tenir en compte:

– Pèrdua de pes per rebuig del menjar.

– Temor a guanyar pes.

– Distorsió de la imatge corporal.

– Sensació de pèrdua de control.

– Conductes purgatives.

La depressió és un trastorn mental que es caracteritza, principalment, per un estat d’ànim baix i sentiments de tristesa, que estan associats a alteracions en el comportament, el grau d’afectivitat i el pensament. Entre els símptomes més comuns destaquen: tristesa patològica, pèrdua d’interès, incapacitat de gaudir, cansament excessiu, apatia, irritabilitat, sensació d’avorriment, etc.

Per poder sospitar que el nin o adolescent pateix aquesta malaltia, cal que els símptomes siguin persistents i que la intensitat del patiment sigui limitant en la seva vida diària.

Senyals per tenir en compte:

– Apatia.

– Tristesa.

– Avorriment excessiu.

– Irritabilitat.

L’estrès posttraumàtic es caracteritza per ser un trastorn mental que és conseqüència de la vivència d’una situació esfereïdora. Després de passar per una situació traumàtica, les persones que el pateixen presenten dificultat per adaptar-s’hi i afrontar-les.

Senyals per tenir en compte:

–  Malsons.

–  Angoixa.

–  Pensaments recurrents sobre el fet traumàtic.

Coneixent els senyals que cal tenir en compte per a les patologies psiquiàtriques més comunes en nins, parlarem ara dels possibles tractaments. Per una banda, disposam dels farmacològics, que serà un metge qui els haurà de receptar, explicar-ne els riscos i els beneficis. D’altra banda, també hi ha la possibilitat d’acudir a la consulta d’un psicòleg, cosa que permetrà que els nins i els adolescents parlin dels seus sentiments, respondre-hi i aprenguin noves conductes i com afrontar les situacions difícils.

Emma Albertí és membre del departament de xarxes socials de l’Intitut Balear de Pediatria