Reflexions al voltant de l'educació en el lleure

El cap de setmana passat, 900 monitors de Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés es van trobar a Berga per posar en comú l'experiència de ser monitor de lleure i per continuar la seva formació. La trobada d'aquest any buscava ser un reflex de l'actitud dels monitors i monitores d'esplai: joves compromesos que setmana rere setmana col·laboren a aconseguir que els infants dels seus centres es diverteixin al mateix temps que adquireixen una sèrie de valors educatius.

Durant la trobada, els monitors van poder participar en dinàmiques de grup amb la intenció de propiciar un moment de reflexió entre els monitors i monitores sobre el seu paper a l'esplai. Els monitors i monitores amb més experiència van participar en una taula rodona amb Eduard Sala, coordinador d'Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona, mentre que els nois i noies que no porten tant de temps en un esplai van participar en diversos tallers per ampliar el ventall de recursos pràctics per educar els nens i nenes.

La Fundació Pere Tarrés aplega, a través del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans, més de 182 centres d'esplai, que acullen prop de 18.000 infants, adolescents i joves gràcies a la tasca educativa i voluntària d'uns 3.500 monitors i monitores.

Jamborinada 2017

Per la seva banda, el darrer cap de setmana d'abril es va celebrar a la ciutat de Tàrrega la Jamborinada, la trobada més gran d’escoltes i guies celebrada mai a Catalunya, amb la participació de més de 13.000 infants i joves d’arreu del territori. En l'acte central de la trobada es va fer la lectura d’un manifest ple de compromisos que van llegir infants i joves en representació de tots els agrupaments.

El manifest elaborat a partir de les aportacions de tots els escoltes i guies d'arreu del territori va ser llegit pels mateixos infants i joves presents a la trobada, amb la voluntat de fer sentir així la seva veu per demostrar que volen deixar el món millor de com l'han trobat. En el text es feia referència als trets que fan únics els escoltes i guies, com l’autenticitat, l’alegria, l’emoció, la màgia i el compromís.

Les reclamacions que s'hi recullen van des de no fer servir tants de cotxes i reciclar fins a rebutjar que el sistema capitalista condicioni la manera de viure dels ciutadans. També apel·la a la necessitat de poder estudiar i treballar sense discriminació. En aquesta línia, es va remarcar que no agraden les diferències entre persones dins una societat jerarquitzada i hi va haver un clam unànime contra la violència de gènere.

El manifest també demana un país més ric culturalment i inclou una part centrada en els conflictes i les desigualtats que existeixen actualment al món amb la demanda d’obrir les fronteres. Tot plegat, amb el fi d’entendre la diversitat com una font de riquesa per fer una societat millor i a favor de la igualtat.

L’escoltisme i guiatge s’ha caracteritzat per ser un moviment educatiu d’avanç i de referència en l’àmbit pedagògic, moviment dinàmic amb una gran capacitat d’adaptació als canvis i a les necessitats de la societat. Des de fa gairebé 90 anys, l’escoltisme i guiatge català ha desenvolupat la seva activitat de manera ininterrompuda. Actualment és reconegut per les organitzacions mundials escoltes i guies a través de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, formada per tres associacions: Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.