A quina edat entenen el concepte de la mort, els nens?
Cap als cinc anys comencen a tenir interès en la mort i cap als 9 entenen que és irreversible
Banyoles"Si trepitges la línia, estàs mort!", "si la teva espasa em toca el pit, estic morta!", "¿juguem a fer-nos les mortes i la primera que obri els ulls perd?", etc. Els infants ho juguen tot: l'alegria, la tristesa, la por, el risc i també la mort; un tema tan transcendental no podia ser l'excepció! Involucren la mort al joc i així l'exploren i la processen d'una manera segura i controlada. Jugar a morir-se demostra maduresa perquè demana l'esforç de mantenir-se quiet i en silenci, excloent-se del joc dels vius i quan senten que no poden assimilar-lo, que és massa per a ells, tornen a "viure". Aquest procés bonic els fa comprendre de manera gradual i segons la seva maduresa, el significat de la mort. Altres jocs, com el d'amagar-se durant una estona, els fa veure què significa no ser-hi per als altres.
A quina edat entenen què vol dir la mort
Pot variar segons el desenvolupament cognitiu i emocional i és independent del seu context cultural. Cap als cinc anys comencen a tenir un interès i una comprensió més completa, i cap als 9 entenen que és irreversible. En aquesta etapa és habitual que experimentin, transitòriament, por a la solitud o a la foscor. La mort és un fenomen biològic i filosòfic complex, i per això aquesta comprensió es continua desenvolupant al llarg de la infància i l'adolescència, i en molts casos, durant la vida adulta.
Els jocs que impliquen la mort estan desapareixent
Els jocs tradicionals han estat una font d'aprenentatge durant generacions, els que incorporen les dinàmiques que hem explicat abans els preparen per assimilar el concepte de desaparició.
No és casual que alguns d'aquests jocs incloguin la paraula mort al seu nom. Tampoc és casual que en altres les dinàmiques siguin de matar o morir-se, que es refereix al moment en què ja no es pot jugar com ara el de matar conills. No és sobrer recordar també que els videojocs de matar són enemics naturals de tots aquests jocs on els processos que realitzen els infants són vivencials, més lents i totalment respectuosos.
Conclusió
Quan els jocs traspassen generacions és perquè responen a necessitats profundes dels infants, i per això fem una crida a la generació de mares i pares actual i us animem a recuperar aquests jocs, a fer possible que els vostres infants petits observin als grans jugant-hi, perquè ho necessiten i perquè és un llegat que de cap manera hauríem de perdre.
