Quants idiomes pot parlar un nen?
En teoria, una persona jove podria dominar una àmplia gamma d’idiomes, però els experts alerten que hi ha alguns límits inherents
¿Si un nadó creix sentint les persones parlar en molts idiomes, podrà més endavant parlar-los tots?
Els nens aprenen idiomes de les persones que els envolten. Si són exposats a diverses llengües, podrien créixer bilingües o poliglotes. Aquests tipus d’entorns no són inusuals; de fet, entre els lingüistes coincideixen que la majoria dels nens al món creixen escoltant diversos idiomes.
Aleshores, què passaria si un nen es criés en un entorn on estigués exposat a desenes o centenars d’idiomes? Imaginem un personatge tipus l’aventurer Oliver Twist, que creix en una mena d’hipotètica estació de tren per on passen milers i milers de persones que parlen diferents idiomes i que interactua amb un elenc rotatiu d’empleats de l’estació i visitants de tot arreu del món. ¿Podria un nen així tornar-se omnilingüe?
Probablement no, assegura Suzy J. Styles, psicòloga del desenvolupament de la Universitat Tecnològica de Nanyang a Singapur que estudia l’aprenentatge del llenguatge. Un dels obstacles –explica– és el temps: com més gran sigui la quantitat d’idiomes a què estiguis exposat, més petita serà l’exposició que tindràs a cadascun. “Si estudieu 365 idiomes en un any, no tindreu més d’un dia sencer d’exposició a cadascun”, explica.
Què vol el nen?
La psicòloga afirma que aquest escenari també deixa fora un aspecte fonamental: el que el nen vol. Els nens no són meres esponges que absorbeixen tot el que els envolta (si ho fossin, l’hora del menjar seria molt més fàcil del que ho és en la majoria de famílies). Presten atenció al món i desenvolupen sentiments i opinions sobre el que veuen i això juga un paper important en la manera com aprenen.
“Els nens es motiven al veure els altres utilitzar el seu idioma junts”, apunta Styles. “I, generalment, els motivarà parlar aquelles llengües que vegin que tenen més impacte social”. Si un viatger deambula per la imaginària estació parlant en un idioma desconegut i ningú no li presta atenció, és molt probable que el nen tampoc no ho faci. Però si algú realment vistós i genial apareix parlant islandès o minoic antic i tots es giren a veure’l, el nen ho notarà.
Si les persones estan emocionades de parlar amb aquest nouvingut, el nen podria tenir la impressió que l’idioma que parla és genial i, per tant, el desitjarà aprendre. Els nens presten més atenció a la parla de les persones que els interessen i volen imitar.
El cas de Papua Nova Guinea
En altres paraules, per aprendre molts idiomes, els nens no només necessiten exposició, sinó també motivació. “Un lloc que és en particular conegut per la seva densitat lingüística és la regió de les Terres Altes de Papua Nova Guinea [un estat d’Oceania, situat al nord d’Austràlia] – explica la psicòloga de la Universitat Tecnològica de Nanyang–, on poder-se comunicar en diversos idiomes veïns és un gran avantatge social”. En situacions com aquesta –afegeix Styles– els nens poden aprendre a parlar amb fluïdesa en una àmplia varietat de llengües.
Aleshores, doncs, la conclusió és, segons l’experta, que si vols motivar un nen a aprendre molts idiomes, l’has d’exposar a moltes llengües i aconseguir que aquestes llengües siguin per a ell desitjables i fins i tot genials.
Com s’aconsegueix això? Bé, sincerament, potser Styles no és la millor persona per contestar aquesta qüestió. “Tot i els meus incomptables esforços per com fer que alguna cosa els semblés genial als nens a l’escola, la veritat és que és una habilitat que mai no vaig arribar a dominar”, admet obertament la psicòloga del desenvolupament.
Copyright by The New York Times
