Lleure compartit i integració social

“Si algú confia en tu, volaràs més lluny”. El lema del Projecte Rossinyol, que ja fa deu anys que va arribar a Catalunya de la mà de la Universitat de Girona (UdG), resumeix perfectament la filosofia d’aquest programa d’acompanyament d’estudiants universitaris a alumnes de primària i secundària. “Es tracta d’accelerar la inclusió dels menors provinents de famílies amb baix nivell social i econòmic, la majoria d’origen immigrant, i afavorir la seva integració social, cultural i lingüística”, destaca Òscar Prieto, un dels coordinadors del projecte a la UdG, que en aquesta edició reuneix 130 parelles gironines. Aquest curs 2016-2017 també prenen part en el programa, que des que va néixer ha aplegat més de 2.000 joves, 53 parelles de Barcelona -a través de la Fundació Servei Solidari- i 44 de Tarragona -gràcies a l’Associació Quilòmetre Zero-.

Els universitaris que hi participen acompanyen un cop a la setmana, durant tres hores, un alumne de primària o secundària perquè conegui diferents espais de la ciutat, llocs d’oci i de diversió i àmbits de producció cultural. “L’objectiu és accelerar el seu procés d’integració, ja que amb les trobades setmanals s’estableixen vincles de desenvolupament personal”, assenyala Prieto, convençut que la tasca dels universitaris és fonamental: “A més d’obrir finestres a la realitat del menor, s’enriqueixen en acostar-se a contextos que desconeixen. Afavoreixen el desenvolupament personal i la socialització dels menors, i el vincle que estableixen sensibilitza els universitaris sobre altres entorns i els prepara per viure en una societat multicultural”.

MOMENTS D’OCI

Anar als karts, a l’hípica o al bowling, fer tallers de papiroflèxia o de confecció de clauers, veure una pel·lícula i després comentar-la... Les activitats que es fan amb la canalla són ben diverses, però tenen en comú que els infants gaudeixen dels moments d’oci i estableixen vincles amb els mentors. “Avui quan tornava cap a Vilobí després de les classes m’he parat al camp de futbol per veure en Mamadou, que estava entrenant-se. Juga molt i molt bé! No hi ha res que el freni, ni el fred ni la pluja”, comenta la universitària Clàudia Pairó. Pocs dies abans havia anat a buscar en Mamadou a casa seva perquè es comencessin a conèixer. “Vam fer un passeig per Vilobí mentre li explicava coses de la meva vida i intentava esbrinar una mica més de la seva. Després vam anar a la pastisseria a buscar brunyols per esmorzar. En Mamadou no els havia tastat mai i els va trobar boníssims”, relata la Clàudia.

“Avui he anat a buscar a la Huixuan a l’escola. M’ha ensenyat la biblioteca del seu barri i després hem anat a una cafeteria a prendre un Cacaolat calent, juntament amb una altra mentora i un altre mentorat molt amic de la Huixuan. Ens hem conegut una mica més i ens ho hem passat genial”, explica Clara Castelló, de Girona. “La Sabrine i jo hem visitat dues exposicions al CaixaForum, una era una galeria de fotografies de paisatges d’arreu del món i l’altra parlava dels drets humans i la satisfacció de les necessitats bàsiques. Després hem fet un tomb per Girona i li he ensenyat les facultats de la UdG al Barri Vell; li feia gràcia veure on estudiava”, explica Soukaina Khrourouch.

Els promotors del Projecte Rossinyol, que va rebre el premi Pompeu Fabra 2014 al voluntariat lingüístic, han detectat “un augment significatiu de les relacions que tenen els mentorats i mentorades amb els altres companys de l’escola o de l’institut, així com de l’ús de la llengua catalana”.

La mascota de Malmö

El Projecte Rossinyol té les arrels a lsrael, on a mitjans dels anys 70 es va establir un programa nacional de tutoria per a escolars en situacions desafavorides. A la dècada dels 90, la Universitat de Malmö (Suècia) va adaptar el projecte a les característiques de la ciutat. El Programa Näktergalen (rossinyol, nightingale en anglès) pretenia establir relació i diàleg entre estudiants universitaris i alumnes de primària de la ciutat, majoritàriament immigrants. Es dóna el cas que el rossinyol és la mascota de Malmö.