BarcelonaSi teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.
De fet, el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SIVIC) mostra un increment dels diagnòstics de pneumònia a l'atenció primària des del novembre de l'any passat, amb una xifra comparable als nivells previs a la pandèmia, tot i que no especifica si són típiques o atípiques, ja que aquesta dada, segons fonts del departament de Salut, no es registra. No obstant, els pediatres consultats han detectat un augment de pneumònies atípiques aquest any i, fora de temporada, no només en els mesos de més fred, sinó també durant la primavera. I ho atribueixen als canvis en el comportament de les malalties respiratòries després de la covid. Fa dos anys, per exemple, hi va haver a les portes de l'estiu una explosió de casos de bronquiolitis, fora també del calendari habitual. "Hi ha hagut un augment de pneumònies atípiques respecte a la situació habitual, sobretot prepandèmia, perquè la pandèmia ho va capgirar tot", reconeix Xoan González, coordinador d'urgències de pediatria a l'Hospital de Sant Pau. El motiu d'aquest augment? "No ho sabem. Han passat tantes coses estranyes després de la pandèmia... En anys anteriors hi va haver un boom de VRS i ara, a l'espera de què serà el següent", diu aquest metge.
L'any passat es van registrar 9.738 pneumònies en menors de 18 anys, una xifra similar a la del 2019 (9.791), mentre que durant els anys 2020, 2021 i 2022 els diagnòstics van ser molt inferiors (3.867, 4.517 i 7.535) per efecte de la covid i les dades no són comparables.
La pneumònia és una malaltia infecciosa que afecta els pulmons i que és causada per determinats gèrmens, com bacteris, virus o fongs. El pneumococ és el bacteri causant de la pneumònia més freqüent i la covid, el virus respiratori sincicial (VRS) –responsable de la bronquiolitis– i el virus de la grip són les causes més freqüents de les pneumònies d'origen víric. Pel que fa a les pneumònies atípiques, són inflamacions pulmonars causades per microorganismes menys habituals i els seus símptomes també són lleugerament diferents. Mentre que les pneumònies típiques cursen amb tos, mocs, febre i dificultat respiratòria, les atípiques solen tenir uns símptomes menys aguts, és a dir, més lleus, com tos seca, febre no gaire alta –febrícula en molts casos– i malestar general que pot durar una o dues setmanes. "És més silenciosa i hi ha qui l'anomena walking pneumonia perquè pots fer vida normal", explica Xoan González. De fet, és fàcil que passi sense diagnosticar. "La sensació és que n'estem veient més que fa uns mesos, sobretot en adolescents i preadolescents (però també en nens més petits), però com que no és com el VRS, que és molt contagiós, no tenim una sobrecàrrega", apunta la pediatra d'atenció primària del CAP de Cardedeu, Hortènsia Vallverdú.
"Tenim cicles epidèmics cada 3 o 5 anys en què augmenta el nombre de casos i la incidència [de determinades malalties]. Ha passat amb l'escarlatina, la tos ferina i, ara, amb el micoplasma", indica Toni Soriano, pediatre de la Societat Catalana de Pediatria, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. El Mycoplasma pneumoniae ésun bacteri que causa una gran varietat de símptomes respiratoris, la majoria lleus, i que afecta sovint menors d'entre 4 i 15 anys. "La sensació que tenim és que hi ha hagut un increment, però com que no compromet tant el pacient, en ser una pneumònia menys greu, molts casos s'han resolt al CAP i no han arribat a l'hospital", afegeix González.
Ara les pneumònies diagnosticades a l’atenció primària estan en descens, però encara es mantenen per sobre del que és esperable en aquesta època de l'any, segons dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya. Països com la Xina, França o els Països Baixos van detectar la tardor passada un augment dels casos de pneumònia entre menors de 4 a 15 anys.
Tractament amb antibiòtic
L'Helena és mare d'un nen de 7 anys. Feia dies que el notava "apagat", però explica que "no tenia símptomes que cridessin especialment l'atenció". "Un dia tenia febrícula, només unes dècimes, i dos dies, no. No es va detectar que tenia pneumònia fins que no li van fer una radiografia", explica.
"El problema és que el diagnòstic es fa difícil", reconeix Xoan González. La majoria de pneumònies atípiques són causades per una infecció per micoplasma, tot i que també la pot provocar un virus o altres bacteris, i "no tenim eines diagnòstiques prou bones perquè el micoplasma, com que no té parets cel·lulars, no creix en un cultiu convencional", aclareix. Les pneumònies típiques, en canvi, habitualment "causades pel pneumococ, tenen un patró clínic i d'imatge molt suggestiu en què recollint una mostra respiratòria (esput) es pot arribar al diagnòstic", explica Toni Soriano.
El tractament també és diferent. Mentre que les pneumònies típiques es tracten amb amoxicil·lina, un tipus d'antibiòtic, les atípiques es tracten amb un antibiòtic diferent, azitromicina, amb una pauta de tres a cinc dies. "Hi ha autors que inclús diuen que es resolen espontàniament sense necessitat de donar antibiòtic", apunta González. "Però el tractament és tan senzill que normalment la majoria es tracten quan ja tens el diagnòstic", afegeix Vallverdú. En general, el curs és bo tot i que, com en totes les pneumònies, pot complicar-se i fer un vessament pleural, però és poc freqüent. També la imatge radiològica és diferent. Si bé els símptomes són "més subtils" perquè el pacient té un estat general més bo, sovint l'examen físic i la història clínica són suficients per fer un diagnòstic sense radiografia. "Amb l'auscultació respiratòria, si veus que no és bronquitis, i té tos seca, mal de cap... Si ho veiem clar no fem radiografia, tret que sospitis que hi ha una complicació", conclou Vallverdú.