Quan la pell cou

Tot i ser una malaltia molt freqüent en la infància, la dermatitis atòpica té dos símptomes principals, que són la pell seca (o xerosi) i el prurit (o picor). Tots dos fan que sigui una companya de viatge força molesta, a més d’imprevisible, ja que té un curs recidivant, que significa que reapareix espontàniament després de més o menys temps d’haver desaparegut.

CARÀCTER ESTACIONAL

En un 75% dels casos, la dermatitis atòpica s’inicia abans dels sis mesos d’edat, i en un 30%, entre el primer i el cinquè any de vida. Però no tot està perdut, ja que com apunta Asun Fernández, pediatra del Centre Mèdic Clínicum, “té tendència a millorar o remetre en l’adult”, un fet que corrobora la dermatòloga Cecilia Juárez, que explica que “en més d’un 75% dels casos la malaltia es resol sola i millora després de la pubertat”. Un tret que s’afegeix a una altra particularitat, ja que la malaltia té una influència estacional: millora a l’estiu i empitjora a l’hivern, amb alguns brots a la primavera i la tardor. Encara que, com diem, la pell atòpica millora a l’estiu, la radiació solar també suposa un risc per a aquest tipus de pell, i és important protegir-la adequadament del sol. A més, el clor de la piscina, la sorra o la suor actuen com a barreres irritants i desencadenants de brots. Per això, els especialistes de la salut recomanen utilitzar fotoprotecció durant tot l’any i especialment a l’estiu, a més de mantenir les cures específiques per a la pell atòpica, com la higiene i la hidratació.

L’origen de la dermatitis atòpica és multifactorial i, segons Fernández, “hi influeixen factors genètics -els nens amb història familiar d’atòpia tenen més probabilitat de patir-ne- i alteracions immunològiques, units a una disfunció de la barrera cutània i una hiperreactivitat davant diversos desencadenats externs com els al·lèrgens alimentaris i microorganismes”. A aquesta enumeració, Juárez hi suma “els gels de bany abrasius, detergents, un ambient fred i sec o la falta d’hidratació de la pell”.

COM TRACTAR ELS BROTS

“Un correcte diagnòstic i un tractament adequat són claus per al pronòstic i la qualitat de vida dels nens afectats”, afirma Fernández, que afegeix que el tractament bàsic consisteix a “evitar els factors desencadenants, a tractar la pell entre els brots i a tractar els brots en si mateixos”.

I com cal tractar els brots? “Es tracten segons la gravetat”, diu Juárez. De vegades, n’hi ha prou administrant corticoides tòpics, però en altres casos, per controlar-los són necessaris els corticoides sistèmics. “En ocasions les lesions poden sobreinfectar-se i calen antibiòtics”, explica la dermatòloga, que posa un èmfasi especial en allò que cal evitar durant aquests episodis tan molestos: bàsicament, “que l’infant es grati, controlant el prurit cutani amb antihistamínics”.

Com tenir cura d’una pell atòpica

Com s’ha de tractar habitualment la pell d’un infant amb dermatitis atòpica fora dels brots que causa la malaltia? Segons la dermatòloga del Centre Mèdic Clínicum Cecilia Juárez, cal tenir especial cura de la pell d’aquestes criatures, i això es tradueix en “banys i dutxes curtes i amb aigua tèbia, evitant esponges, fent servir gels de bany syndet -és a dir, sense detergents, com els oleogels, que no fan escuma-, eixugar la pell de l’infant mitjançant tocs i evitant l’efecte arrossegament amb la tovallola, etc.” Juárez també cita el que per a ella és “un dels principals pilars del tractament preventiu”, que no és cap altre que la hidratació de la pell “amb cremes que solen ser més untuoses o greixoses que les habituals, aplicant-les un o dos cops al dia”.