Música, petits mestres!
Associar cada nota a un color de l’arc de Sant Martí és la proposta de Joan Capafons, musicoterapeuta, per ensenyar música als nens
La música és el llenguatge universal per excel·lència. Els infants l’incorporen des de ben petits i les cançons populars, aquelles que entrenen el ritme i la coordinació, esdevenen la millor manera d’aprendre’s els colors, els dies de la setmana, les vocals o les parts del cos. Si, a més, adobem el conjunt amb algun instrument senzill com la pandereta, el xilòfon i el triangle, l’experiència resultarà molt més enriquidora.
Més endavant, i fora de les criatures que tenen un gust o habilitat especial per la música, l’assignatura a l’escola sovint es redueix a aprendre les notes del pentagrama, els tipus d’instruments, una mica de flauta dolça i para de comptar, cosa que comporta que després de l’idil·li viscut durant la primera infància la relació s’acabi refredant o convertint-se en un moment tràgic per a aquells una mica maldestres amb els instruments.
ADAPTAR-SE A L’ALUMNE
El musicoterapeuta Joan Capafons afirma: “Tots els humans, des de l’embaràs, ja vivenciem la musicalitat, és una cosa innata”. Per tant, el que hem de procurar és desenvolupar aquesta capacitat innata de la qual tots hauríem de gaudir. El problema, segons el també psicòleg col·legiat, és “com s’ensenya la música: és l’ensenyant qui s’ha d’adaptar a l’alumne i no l’alumne al temari ni al mestre”. “Això obliga a ser creatius en els recursos que oferim i sobretot a ensenyar allò que agrada i motiva”.
En paraules de Capafons, “cal sobretot centrar-nos en el que agrada a l’aprenent i buscar reptes per desenvolupar al màxim la seva capacitat”. Una premissa que ell va tenir clara quan es va enfrontar al repte de fer classe a un nen amb trastorn de l’espectre autista (TEA), un nen amb síndrome de Down i nens amb síndrome de Williams. “Volia oferir un mètode simplificat de lectura musical, així que vaig començar a buscar a internet i vaig veure que no hi havia cap material adequat”, recorda. Aleshores va decidir preparar una partitura adaptada pel seu compte i va observar que els nens tocaven llegint-la sense problema. “Em vaig emocionar i vaig pensar que podria desenvolupar més la idea”, explica. I així, enmig d’un retir al Montseny, és com arrenca Partitures de l’arc de Sant Martí, un projecte format per un llibre de partitures adaptades -imprès al setembre i que ja té edicions en català, castellà i anglès-, sis discos gravats amb les cançons del llibre i que es poden descarregar a la web Joancapafons.com i els tallers que ell mateix imparteix en entitats educatives, biblioteques, etc.
GOMETS REMOVIBLES
La idea és fer més fàcil la lectura musical i la introducció als instruments de la canalla. ¿I per què la idea d’associar les notes a un dels colors de l’arc de Sant Martí? Quan es documentava per al llibre, Capafons va descobrir que Newton ja proposava una primera associació entre colors i notes. “Al llarg de la història molts científics han intentat proposar una relació entre colors i notes musicals; no obstant, no n’hi ha cap evidència científica, o això diuen, però és clar que hi ha set colors a l’arc de Sant Martí i set notes a l’escala diatònica occidental”, diu.
El concepte clau de les partitures adaptades és, per tant, “simplificar al màxim la percepció de la lectura de la música”. I, per fer-ho, proposa un sistema de gomets removibles amb tres mides diferents que es poden enganxar en teclats, pianos, xilòfons, metal·lòfons, guitarres o baixos elèctrics. Un viatge únic a través de les pàgines d’un llibre que compta amb un guia d’excepció, el Nino, un habitant de l’arc de Sant Martí, i que cada cop atreu un nombre més gran de famílies i escoles.
Tallers musicals, pròximes cites
La dinàmica que Joan Capafons proposa per ensenyar música als més petits s’ha materialitzat en forma d’uns tallers musicals pedagògics que el mateix musicoterapeuta fa a les botigues que la cooperativa Abacus té en diferents poblacions catalanes. Sense anar més lluny, la foto que il·lustra aquest reportatge correspon al que es va fer el 18 de novembre a l’Abacus de Lleida. “Als tallers primer ens presentem, després fem uns primers exercicis d’escalfament vocal i d’activació motriu i, seguidament, tothom tria la versió del llibre que vol, català, castellà, anglès o alemany”, diu Capafons. Cada nen tria la peça que vol i es canta entre tots. “Llegim la partitura de la peça triada amb els pares i després escoltem com interpreten les peces, entre altres sorpreses”, conclou.
