BarcelonaUna dona i un nen, se suposa que el seu fill, estan cuinant junts quan, sense previ avís, ella li trenca al front un ou mentre el nen, que no arriba als dos anys, mira a la càmera amb desconcert. En altres casos el nen o nena es posa a plorar. És l'egg crack challenge, un dels reptes virals amb infants com a protagonistes que circulen per Instagram i TikTok. En un altre repte, uns pares, fora de càmera, tiren una rodanxa de formatge al cap del seu fill, que posa cara de sorpresa en no saber què acaba de passar. És el cheese challenge. I, anteriorment, es va posar de moda el toothpaste Oreos challenge, que consistia a oferir als infants galetes Oreo farcides de crema de dents.
I així podem trobar uns quants reptes més en què pares i mares, la majoria anglosaxons, graven les reaccions del seus fills a les suposades bromes per penjar-les després a les xarxes a canvi d’uns quants likes. "El que estan fent és ridiculitzar i guanyar likes i seguidors a costa de riure’s del seu fill. I tu, que ets la persona de confiança, la persona que el cuida i vetlla per ell, el seu referent, el deixes en evidència", lamenta Cristina Carbonell, professora i divulgadora en educació i tecnologia i criança conscient.
Judit Teixidor, psicòloga infantil, assegura directament que aquestes pràctiques "humilien els infants". La reacció de la majoria de nens és de desconcert i confusió. Els nens es queden astorats, sobretot els més petits, perquè no s’ho esperaven, i ploren, diuen que els ha fet mal o s'enfaden, però alguns no ho poden expressar en paraules. Els més grans riuen. "La mare et diu que cuinis amb ella, estàs il·lusionat per compartir aquesta estona i reps una cosa que no t’esperes i et descol·loca", observa Carbonell, que afegeix que per molt petits que siguin els infants "es pot trencar la confiança" amb les seves figures de referència.
Part del repte consisteix que el progenitor, després de trencar l'ou al cap de l'infant, continuï com si res, tot i que la majoria no poden contenir el riure. "I aquí hi ha una implicació important, ja que la criatura comença a plorar o diu que no li agrada però el seu cuidador, la persona que li ha de donar seguretat, l'ignora, i això pot repercutir en la relació", i l'abast serà més o menys gran depenent de com és la relació en el dia a dia, opina Teixidor.
A més, no és un acte consensuat. Hi ha una situació de desigualtat i una agressió que es disfressa de broma. "Una cosa és una broma, que és quan riem tots dos, però quan és l'adult, que és més gran i té més recursos, qui abusa del seu poder, ja no és una broma", afegeix Carbonell, que proposa imaginar que això l'hi fem a la parella. "Si en lloc del fill graves sense consentiment la parella i li fas una broma pesada, la història canvia. No per ser petits que no es poden queixar significa que puguem fer-ho". Les dues expertes lamenten que amb els infants sembla que en un context de broma es pugui fer tot. "Però quan ho comparem amb una persona adulta ens adonem que amb els infants som capaços de fer coses que amb un adult no faríem, perquè s’imposaria i posaria límits", raona Carbonell, que recorda que els fills "no són de la nostra propietat" i "tenen els seus drets".
Quin missatge estem emetent?
Aquest tipus de vídeos s'han viralitzat i malgrat que han despertat fortes crítiques dels mateixos usuaris de les xarxes, el cert és que tenen milers de visualitzacions. I les repercussions d'aquests reptes virals, segons els experts, van més enllà de "la relació pare o mare i fill". Abans de compartir un d'aquests vídeos, Teixidor demana aturar-se i preguntar-se quina "cultura i relació amb la infància volem i estem promovent". "Si tu li fas like o comparteixes aquests vídeos estàs contribuint a emetre el missatge que es pot humiliar els fills", sosté.
Considera que cal una lectura crítica d'aquestes pràctiques perquè, per poca cosa que semblin, són també una forma de maltractament, a part que l'acció en si –trencar un ou al cap– pot fer mal. "Hem de criticar que es difonguin aquests vídeos i que ens en riem. ¿Si un adult reaccionés amb plors i angoixa en un vídeo en faríem difusió? Si amb un adult no ho permetríem, amb un infant tampoc ho hauríem de fer", argumenta aquesta psicòloga.
Carbonell creu que és important "crear consciència" i fer pedagogia perquè així "persones que ho veuen com una broma graciosa i ho comparteixen perquè els semblava divertit poden reflexionar-hi i mirar-s'ho des d'un altre punt de vista". A més, hi ha qui considera que això és també una forma de bullying i està donant un mal exemple als mateixos nens. "¿Són aquests els valors que volem inculcar?", es pregunta aquesta divulgadora, que també diu que no s'ha de demonitzar les xarxes socials, ja que es pot parlar de maternitat i criança en "termes positius i constructius" i sense necessitat d'exposar les criatures.
Els riscos del 'sharenting'
Les dues especialistes també alerten sobre el sharenting, és a dir, la pràctica de compartir constantment a les xarxes imatges i anècdotes dels fills. "Quan ets pare o mare et sents orgullós dels fills i vols compartir el que fan, però, sense voler, podem arribar a posar-los en perill. Per a nosaltres pot ser una imatge innocent, però hi ha pedòfils que les poden utilitzar o poden acabar retocades amb intel·ligència artificial en webs pornogràfiques", alerta Carbonell, i afegeix que amb una simple imatge podem estar donant molta informació d'aquella criatura.
Molts progenitors amaguen la cara dels seus fills amb emoticones, però aquesta professora diu que no es tracta només de preservar la seva imatge sinó també la seva intimitat: "A vegades expliquem el seu dia a dia o com se senten, i això forma part de la seva intimitat. Hem de preguntar-nos si és realment necessari explicar-ho", ja que tenen dret a ser ells qui construeixin la seva identitat digital, conclou.