Criatures  /  Infància 01/10/2022

El que no has de fer si vols que els teus fills siguin autosuficients

Protegir els infants del fracàs els impedeix convertir-se en adults competents

The New York Times
3 min
criatures 1 octubre  pag 9 escoltar fills

New YorkMolts pares benintencionats eliminen els obstacles per garantir que els seus fills no hagin de bregar amb la frustració i el fracàs, a l'estil del que es coneix com un pare o una mare llevaneus. El problema és que aprendre a gestionar el fracàs és saludable per als infants i els ajuda a convertir-se en joves competents. Si els protegeixes en cas de qualsevol problema, no estaran preparats per enfrontar reptes més grans més endavant. Algunes maneres de criar un infant autosuficient són aquestes:

Empatitza, no aconsellis

Si el teu fill té un problema (per exemple, un amic que no és amable), no li donis consells. En lloc d'això, pren-te un moment per anomenar els sentiments del teu fill i respecta'ls. Respostes com ara “Sembla que estàs molt molest i em puc adonar per què”, poden donar confiança al teu fill en la seva versió dels fets. Quan els infants confien en la importància dels seus sentiments tenen la primera matèria imprescindible per pensar per ells mateixos i resoldre els seus propis problemes.

Pregunta-li què vol fer

Quan t'has mostrat empàtic, pregunta-li al teu fill “Què vols fer al respecte?” És normal que et respongui: “No ho sé!” No et rendeixis. Quan el teu fill tingui una idea com ara “Podria dir-l'hi a un professor” imagineu junts què podria passar si prengués aquesta decisió. D'aquesta manera el pots encoratjar a suggerir múltiples estratègies i resultats per a un mateix problema. Això genera confiança en les seves idees. Aquest és el nucli de la resiliència: la capacitat de generar alternatives davant d'un desafiament estressant, anticipar-ne les conseqüències abans d'encarar-les i prendre la decisió més pràctica i eficient. Sabràs que domines aquesta eina si el teu fill cada cop que et vingui amb un problema et digui “Ja ho sé, ja ho sé: què vull fer sobre això”. En cas que el teu fill no vulgui fer res, no passa res: de vegades "no fer res" també és una estratègia.

Desfes-te de la teva addicció a ajudar

Si el teu fill demana ajuda constantment, ensenya-li com buscar suport de manera productiva: no accedeixis a totes les peticions. Quan demani la teva ajuda, fes-te algunes preguntes: "¿És capaç de resoldre el problema tot sol?", "¿La meva ajuda contribuirà al seu aprenentatge i creixement?", "Quines lliçons podrien ensenyar-li les dificultats?" Si el teu fill sol patir en silenci, pensa si tu mateix has mostrat una conducta similar en què vols superar totes les dificultats pel teu compte. Tracta de ser com més transparent millor respecte a la teva vulnerabilitat o les vegades en què has demanat ajuda a un amic o col·lega. Deixa que el teu fill sàpiga que demanar ajuda quan en necessita és un acte de respecte propi.

Treballa el seu criteri

Quan el teu fill et pregunti si ha fet bé alguna tasca domèstica, per exemple, respon amb una altra pregunta: “Tu què creus? ¿Et sembla que el bol de l'aigua del gos és net? El terra està prou net?” Aquestes preguntes treballen el criteri, l'autoritat en la presa de decisions. Quan el teu fill creixi, s'enfrontarà cada dia amb situacions en què s'haurà de pronunciar respecte a alguna cosa i decidir tot sol. Entreneu junts el múscul del criteri a una edat primerenca per preparar-lo per prendre decisions de més rellevància més endavant.

Controla't abans d'excedir-te

Des que neixen, els nostres fills ens estudien la cara a la recerca de senyals que els diguin si el món és segur o no. Quan aprenen a caminar, el primer que fan si trontollen i cauen a terra és mirar-nos. Si ens espantem o entrem en pànic, ells també ho fan. Si reaccionem amb una barreja d'empatia i d'ànim, faran el mateix. Els nostres fills no deixen de mirar mai les nostres reaccions, per exemple quan porten males notes o s'enfronten a un rebuig a la universitat. Per això assessoro els pares perquè es formulin una sola pregunta en el cas que s'enfrontin un nen alterat i sentin que l'ansietat comença a dominar-los: com criaria el meu fill si no tingués por? És a dir, si sabessis que sense importar el que estigui passant en aquell moment amb els teus fills se'n sortiran, què diries i què faries diferent en aquest moment? La pregunta ens permet abandonar aquest pensament catastròfic que sovint ens fa dir i fer coses de les quals ens penedim després i deixa espai per a l'obertura i l'optimisme. Quan estem tranquils, podem viure el present amb els nostres fills en lloc de ser ostatges de la nostra pròpia por. En comptes de preocupar-nos tant per aplanar el camí de l'èxit als nostres fills, què et sembla si passem aquest mateix temps preparant-los per al fracàs?

Rachel Simmons és cofundadora de Girls Leadership i autora d'Enough as she is: how to help girls move past impossible standards of success to live healthy, happy, and fulfilling lives.

stats