Per què no has de preguntar a un infant si té nòvio o nòvia?

BarcelonaDurant la infància les relacions socials comencen a ser més autònomes, sense que estiguin tan guiades per la família. Les criatures es relacionen, simplement, amb qui veuen que és amic seu a partir d'interessos comuns i sense prestar atenció al gènere de les persones. “En aquestes edats, és molt important no preguntar-los si tenen nòvio o nòvia perquè els podem condicionar la manera de relacionar-se”, indica Margot Fusté, psicòloga infantil i juvenil i coordinadora del Grup de Treball de Psicoteràpia Relacional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Per què no s'ha de fer aquesta pregunta?

Segons Fusté, amb qüestions com aquesta es fomenta als infants la diferenciació per gèneres en una edat en què, realment, no els correspon. “Normalment, es pregunta als nens si tenen nòvia i a les nenes si tenen nòvio. D’alguna manera, s’identifiquen les altres alternatives com una cosa dolenta, es pressuposa l’heteronormalitat i es dona per fet que si ets un nen t’agraden les nenes i a la inversa”. Fusté també recorda que, quan són tan petits, els interessos a nivell d’orientació sexual encara no estan definits.

A més, per una banda també pot tenir efectes adversos a mesura que l’infant es fa gran. “Quan creixen i comencen a tenir l’orientació sexual més definida, si han rebut aquesta pregunta de manera reiterada poden sentir que no compleixen els patrons normatius de l’heterosexualitat o del que se n’espera, cosa que pot comportar-los malestar”. I, per un altre cantó, els pot induir a tallar la comunicació amb els adults i a no expressar el que senten per por que els seus sentiments no siguin els correctes.

Finalment, explica l'experta, pot incitar a la superficialitat. “Aquests interrogatoris van lligats a comentaris com ara: 'Ai, ets molt guapa, deus tenir molts xicots'”. Així, d’alguna manera, se’ls transmet que la bellesa física és un valor important per als altres i que si ets més guapa tindràs més xicots. Això pot tenir repercussions en l’autoestima i la confiança en un mateix”, alerta Fusté.

¿Els donem missatges confusos quan els preguntem sobre coses que no corresponen a la seva edat?

Quan els preguntem si han fet els deures, els infants et poden respondre "sí" o "no". Però si els preguntem si tenen nòvio o nòvia, es poden plantejar què han de contestar. “No és una pregunta del dia a dia que aporti res i pot crear confusió perquè estan en una edat en què ni s’ho plantegen”. Amb aquests comentaris, apunta Fusté, s’hipersexualitza la infància, una etapa que és neutra en aquest tema, i es reprodueixen patrons d’adults de manera molt prematura.

I si es continua preguntant en edats més avançades?

Si arrosseguem la pregunta fins a l’adolescència, que és quan comença l’augment per l’interès sexual i els vincles afectius més profunds, es pot acabar generant pudor en els més joves. “En aquesta transició de la infància a l’adolescència, que cada cop arriba més d’hora, la pregunta també és inadequada perquè genera vergonya. A més, pot bloquejar l’expressió emocional i tampoc afavoreix la comunicació amb l’adult. Si fem una pregunta que bloqueja els més joves, aquests ja no voldran continuar parlant”.

Què els poden respondre els pares?

Normalment, és una pregunta que no solen fer els pares, més aviat persones de l’entorn de l’infant. Plantejar-la pot condicionar la manera com s’acabin relacionant amb aquesta persona en concret que, en general, no sol ser algú de referència per a l’infant. Per això, Fusté aconsella als pares que responguin pels infants, si es troben en aquesta situació. Una resposta possible seria fer notar que encara és molt petit per tenir nòvio o nòvia, destacar la seva edat i que té molts amics i amigues. A més, es pot afegir que quan sigui més gran ja decidirà si en vol tenir. “És important ubicar la persona que fa la pregunta”, remarca.