Nerviosisme, enuig... Com puc ajudar el meu fill quan està desbordat?

GironaL’emoció i el nerviosisme formen part de la vida. María Ángeles Mairena, psicòloga especialitzada en psicologia clínica a l’Hospital Sant Joan de Déu, assegura que aquestes vivències són “sanes i normals”. Ara bé, quan es desborden resulten un “problema” perquè les sensacions físiques que les acompanyen s’intensifiquen. La relaxació és una eina que no només ajuda a gestionar l’emoció sinó també promou el benestar general del cos, millora el rendiment dels que la practiquen i afavoreix el son, que segons Mairena és “important per a l’aprenentatge i la concentració”. Vaixells de paper col·locats a sobre la panxa per veure com naveguen a través de la respiració i els objectes sensorials són només algunes de les propostes per aprendre a relaxar-se.

Quan s'ha d'actuar?

El més important és reconèixer els primers senyals. Just quan la inquietud comença a manifestar-se és, precisament, quan cal aplicar estratègies per regular l’emoció. Això evitarà que es desbordi. “Preferiblement cal buscar un lloc tranquil. Es pot oferir un objecte que ajudi l’infant a calmar-se o autoregular-se. Si ens trobem en el pic de l’emoció, aleshores és millor simplement acompanyar l’infant. És a dir, estar al seu costat sense parlar-li gaire perquè ell mateix aprengui a regular la seva pròpia emoció”, indica Mairena.

Quina tècnica és la millor?

Les tècniques de relaxació poden aplicar-se durant les diferents etapes. De ben petits són bons els massatges, la música relaxant...: “Propostes que impliquin un contacte físic amb objectes suaus com plomes o cremes”, indica aquesta psicòloga. Altres exemples són les pilotes per a massatges rugoses, els tubs de lava i els bastons de pluja. També es poden fabricar de forma casolana amb ingredients com farina i arròs. En aquestes edats més primerenques es recomana crear el racó de la calma a casa. “Un espai tranquil amb objectes sensorials que els agradin. Aquest espai, però, caldrà integrar-lo a la rutina dels nens. Animar-los a anar-hi perquè així, quan el necessitin, ja ho hauran après i hi estaran més familiaritzats”. “Primer cal fer-ho conjuntament amb ells i crear dinàmiques que els agradin. La relaxació necessita molt la família. És tot un aprenentatge”.

Com introduir la relaxació?

El joc és la millor manera perquè entrin en contacte amb la relaxació. Per ensenyar-los la respiració diafragmàtica es poden fer bombolles de sabó. Si bufen ràpid, surten bombolles petites, i, en canvi, si ho fan a poc a poc, surten més grosses. Una altra manera és amb els molinets de vent de paper: “Si bufem llarg, giren durant més temps”, descriu Mairena. Una tercera proposta són els vaixells de paper: “Col·loquem el vaixell de paper a la panxa, agafem aire i el deixem anar. La panxa és el mar i veiem com el vaixell navega. Un altre dia, si s’ha adquirit l’hàbit, es pot fer sense l’objecte”, explica. D’altra banda, la respiració quadrada –imaginant que es dibuixa un quadrat a mesura que es va respirant– i la silueta de les muntanyes –que pugen i baixen en concordança amb la respiració– són altres vies per aconseguir relaxar-se.

També és útil la coneguda relaxació progressiva de Jacobson, que proposa tensar i després afluixar els músculs, així com el ioga. Mairena subratlla que en els nens “el ioga té molt bona acceptació” perquè “les postures els engresquen: com la del gat, l’arbre o el triangle, que, combinades amb la respiració, tenen bons resultats”. Les tècniques de meditació i mindfulness també són eficaces tant en la infància com en l’adolescència. “Ajuden, precisament, a prendre consciència del moment present i de les sensacions internes. Perceben què senten. Acceptar les sensacions és el primer pas per després saber regular-les”, adverteix Mairena.