La musicoteràpia, una aliada de la salut mental

“La música cura”. Qui no ha llegit mai aquesta afirmació? I és que, més enllà de les sensacions i els sentiments que pugui despertar, uns quants estudis conclouen que la música i el moviment afavoreixen l’increment de les connexions neuronals entre diferents àrees del cervell, cosa que afecta tant les funcions fisiològiques com les cognitives. Això és el que treballa la musicoteràpia, que s’encarrega de sumar aquestes connexions amb finalitats terapèutiques. “La música té un poder físic immediat perquè pot modificar la respiració i el ritme cardíac, uns paràmetres que en termes clínics són molt importants, però també modifica paràmetres cognitius d’activitat cerebral i estats emocionals. Per això és una tècnica eficaç per treballar amb persones amb malalties mentals”, explica Miguel Ángel Diví, musicoterapeuta i autor del llibre Musicoterapia. Abordaje en salud mental infanto juvenil (Desclée De Brouwer, 2020).

Diví reflecteix a les pàgines del llibre dues dècades d’experiència en la pràctica de la musicoteràpia i planteja activitats i experiències musicals per a infants, adolescents i joves amb problemes de salut mental. Tal com assenyala, la musicoteràpia té evidència científica en autisme, ansietat, estrès, depressió, trastorns mentals greus com l’esquizofrènia, trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i en diferents discapacitats, a més d’aplicar-se també en neurorehabilitació. “Normalment pensem que la salut ens vindrà d’alguna cosa externa, d’una píndola miraculosa o d’una acció mecànica que ens exerceixin, més que d’una força interna que ens impliqui modificar la nostra salut. La musicoteràpia és una manera d’activar infants i joves i de fer-los responsables del seu propi procés o recuperació”.

MUSICALITZAR LES PORS

Núria Escudé, directora del màster de musicoteràpia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català de Musicoteràpia, indica que, arran del confinament, diferents psicòlegs han derivat al seu centre infants amb depressió. “Són nens que van a l’escola però que estan molt tristos, no volen sortir i ploren molt. La música té el poder d’anar més enllà de les paraules i d’obrir sentiments. Treballem amb els infants per musicalitzar les seves pors i que les treguin a partir dels instruments que els posem a les mans. Fem músiques guiades per portar-los cap a espais segurs perquè puguin identificar què senten i després donar-los una trajectòria a través de la visualització, que puguin relaxar-se i tenir pensaments positius”, apunta Escudé, que treballa amb nens amb discapacitats i amb autisme, que en el camp de la musicoteràpia s’engloba en la salut mental.

L’Olga és la mare de l’Eric, que té sis anys i està diagnosticat de TEA (trastorn de l’espectre autista). Va descobrir la musicoteràpia a través de l’associació Viu Autisme. “A L’Eric li agrada molt la música i vam pensar que així seria més fàcil treballar i aconseguir els objectius marcats. Per a nosaltres són noves les estratègies que s’utilitzen però veiem que són una oportunitat per treballar i ampliar el seu vocabulari. En aquests moments no podem mantenir una conversa fluïda amb ell però respon a preguntes concretes”.

Tal com apunta Ariadna Humbert, pedagoga i musicoterapeuta de l’Eric i que treballa al centre psicopedagògic Ses Arrels d’Olot i a l’escola de música La Moderna de Girona, en el cas del TEA la música ajuda a millorar la comunicació a través de la imitació com a via d’aprenentatge i la comunicació no verbal com a connexió amb l’entorn i amb els altres, incrementa l’ús i la comprensió del llenguatge, fomenta el vincle afectiu i la capacitat d’entendre, de gestionar i d’expressar emocions i conductes socials. “En termes generals, els trastorns que arrenquen a la infància millor si es comencen a tractar de ben petits, sobretot perquè els nens tenen molta neuroplasticitat. A més, hi ha trastorns d’aprenentatge o d’autisme que, si es treballen de petits, es pot evitar que en un futur en derivin depressions, ansietats o trastorns alimentaris”, afegeix Humbert.

“La musicoteràpia permet trobar altres eines i veure diferents perspectives, així com arribar a un canvi d’estat de la persona, de l’enfocament de la seva situació de vida, ja sigui actual o del passat. A més, no cal saber música i aquest és el poder: és un llenguatge que ens fa sentir”, expressa Emma Plana, coordinadora del grup de treball de musicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que la defineix com una eina de resiliència.

Cristina Villafranca, psicòloga i musicoterapeuta del centre Musicoteràpia BCN - Psicologia i Musicoteràpia Clíniques, afirma que la salut mental busca expressar qüestions emocionals i vitals sense necessitat de paraules i generar una espècie de llaç social, realment deteriorat en casos com la psicosi. “En el cas dels infants amb dificultats emocionals com depressions i ansietat, la música els ajuda a expressar, simbolitzar i parlar fins i tot en qüestions de vivències traumàtiques gràcies al fet que, a través de la música, són capaços de connectar i d’obrir-se. Evidentment, sempre cal combinar psicologia i musicoteràpia”, afegeix Villafranca.