Míriam Bonastre, l'autora catalana més venuda als EUA: "La major part de les tardes les passava mirant la tele, com de cinc a vuit del vespre"

Míriam Bonastre Tur (Pineda de Mar, 1994) és la creadora del còmic infantil i juvenil Hooky, que acumula més de cent milions de lectures a Webtoon i ha estat bestseller a la llista del New York Times. Ara publica el tercer volum de Hooky en català i també el còmic La princesa i Sant Jordi (EntreDos).

La Míriam va anar a l’Escola Jaume I de Pineda de Mar i des de molt petita era la dibuixant de la classe, “la que es presentava als concursos, la que sempre dibuixava en llibretes...”. El que més li agradava era l’hora del menjador, “tenia dues hores per jugar amb els amics, a pica-paret, a fet i amagar i ens agradava molt interpretar els personatges de les sèries que veiem, l’Arale, Sailor moon...”.

I què feia al sortir de l’escola? “Vaig fer ball modern. També breument atletisme, una mica de piscina, de teatre... A la majoria de coses vaig durar un any, excepte a ball. Vaig provar moltes coses, però la major part de les tardes les passava mirant la tele, com de cinc a vuit del vespre. Veia molt d’Anime al Club Super3”.

Lectora precoç

També li agradava molt llegir. “Vaig ser lectora precoç. Als set anys vaig llegir el primer llibre de Harry Potter. I d’aquí no vaig parar fins als catorze, que va acabar la saga. Llegia moltes novel·les de fantasia i també molt de còmic. Vaig començar amb els que trobava per casa com Ester y su mundo, Zipi Zape, Astèrix i Obèlix. I quan vaig començar a comprar-ne, eren manga”.

Té una germana petita. “Ens portem dos anys i nou mesos i de menuda imitava el que jo feia i, per tant, també dibuixava, però de seguida va tirar per altres coses. Ella era més sociable que jo. A les tardes, quan anàvem a l’ESO li agradava sortir amb amics. I jo preferia quedar-me a casa llegint o dibuixant”. Li pregunto si hagués volgut tenir un germà bessó, com a Hooky. Confessa que no. “A la meva classe hi havia dos parells de bessons. I els veia molt units, però a mi se’m faria estrany ara”.

La Míriam és l’única artista de la família. “Tots som autònoms, això sí. El meu pare té una empresa de construcció, que era del meu avi i quan es va jubilar la va agafar ell. La meva mare, quan es va separar del meu pare, va muntar una agència de viatges per a dones. Ara la meva germana treballa amb ella".

Mai va pensar que podria viure de dibuixar. “Vaig estar molts anys dient que volia ser fotògrafa de dofins pel National Geographic. Crear històries i dibuixar sempre m’ha agradat i ho he fet des que tinc cinc anys. Però plantejar-me que podria treballar i viure d’això, no. D’alguna manera, veia més realista ser fotògrafa de dofins que dibuixar còmics”.

Per sort va canviar d’opinió. “Quan anava a quart d’ESO i em plantejava què estudiar per poder viure de l’escriptura, vaig pensar en periodisme. Però la mare i la professora de llatí em van convèncer perquè fes el batxillerat artístic. Quan ja el cursava, pensava a fer belles arts o disseny gràfic, però vaig dibuixar un còmic de 120 pàgines estil manga que es diu El huérfano i vaig autopublicar-lo per vendre’l al saló del manga. Es va vendre molt bé i em vaig adonar de com m’agradava fer còmics. I vaig decidir estudiar a l’escola JOSO”.

Li demanem un consell per als infants. “El que m’ha servit és dibuixar molt, practicar molt, però sempre ho he fet des de la diversió. Els nens quan comencen a dibuixar tots tenen aquesta passió i és important no perdre-la. Molta gent quan vol dedicar-se s’ofusca, sobretot quan es compara amb els altres. És normal frustrar-se, però no perdis la passió en allò que fas, que la frustració no sigui un obstacle, sinó una oportunitat per millorar”.