El ‘mindfulness’, aliat contra el TDAH
Un estudi demostra que aquesta pràctica és eficaç per tractar el trastorn d’atenció
Mindfulness per combatre el TDAH? La resposta és un gran sí. Així ho demostra un estudi realitzat per professionals de la unitat del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, que revela que aquesta pràctica redueix els problemes d’atenció i millora la conducta dels infants amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Els autors del treball conclouen que, en vista dels resultats, el mindfulness pot esdevenir una nova estratègia d’intervenció eficaç per a aquests infants, complementària al tractament farmacològic.
Segons concreta José Ángel Alda, un dels autors de l’estudi, el mindfulness és una tècnica psicològica que proposa una “atenció plena en el moment present”, deixant de banda els estímuls “en una societat multiconnectada i amb molts elements de distracció”. Així, el mindfulness convida en aquest cas els pacients a prestar una “atenció conscient” a allò que estan fent en aquell moment, amb un protocol dissenyat per als infants i distribuït en vuit sessions. En concret, l’estudi ha analitzat l’evolució d’un grup de 60 pacients d’entre 7 i 12 anys diagnosticats de TDAH fent mindfulness, i, a manera de placebo, han comparat els resultats amb un altre grup de 60 pacients que, un cop diagnosticats, van rebre intervencions psicoeducatives, però no mindfulness. Alda reconeix els seus dubtes inicials: “Al meu equip jo era l’escèptic”, diu, però el resultat ha estat una “millora important” dels símptomes en els pacients.
QUÈ TÉ EL ‘MINDFULNESS’?
Per a Alda, el perquè no se sap del cert, tot i que tot, segons les seves teories, tot sembla indicar que els nens amb TDAH -que són “irreflexius, molt impulsius i es despisten”- treballen amb el mindfulness una tècnica que, precisament, aprofundeix en parar atenció, en la respiració conscient, en l’alimentació també conscient i en escoltar la seva situació emocional interior. “Un dels focus és parar atenció al que s’està fent”, remarca Alda, que considera que aquesta tècnica també és molt útil per als pacients que pateixen angoixa. El mindfulness treballa moltes tècniques de relaxació, el domini de la respiració i l’autocontrol, tot amb una mirada lúdica davant la necessitat de “sorprendre” els nens una mica, per exemple amb l’ús de purpurina, globus, música i pedres en les activitats, amb simbologies diverses. Per exemple, entre les seves estratègies hi havia utilitzar un got ple d’aigua amb purpurina, arròs i pedres, tot ben remenat: “Els dèiem als nens: quan et quedes tranquil, la ment es tranquil·litza i els pensaments baixen”, explica Alda, que també ha treballat amb mandarines, que els participants havien d’observar, pelar, olorar i reinterpretar com si fossin una nova fruita d’un altre planeta.
UN SUBSTITUT DE LA MEDICACIÓ?
Per a José Ángel Alda, el mindfulness és una eina i una estratègia terapèutica més. Lamenta que cada cop hi ha més reticències dels pares a donar medicació i hi ha un corrent que ho troba negatiu, “malgrat els estudis amb evidències fermes i evidents”. Així, davant la negativa d’algunes famílies a medicar els seus fills, s’han hagut de buscar alternatives, per exemple anteriorment es recorria a estudis previs relacionats amb el karate i el taekwondo, i ara es treballa amb el mindfulness, amb la dieta mediterrània i amb els ritmes circadiaris de la llum solar.
En aquest sentit, Alda recomana el mindfulness com a estratègia inicial i per a pacients lleus i moderats, tot i que l’estudi va treballar amb pacients més greus. “Jo l’utilitzaria com a primer esglaó d’entrada, abans de donar medicació, si no cal fer-ne servir. I si el mindfulness funciona, cal seguir-lo practicant, perquè és la manera de consolidar-lo”, conclou.
La guia per aplicar-lo
“No podíem quedar-nos per a nosaltres sols tota aquesta informació”, assegura Alda. Així, tota la investigació es va presentar en un congrés i també ha donat lloc a una guia pensada especialment per a mestres, psicòlegs, metges de l’atenció primària, pediatres i algun pare que en faci “un ús raonable”. El manual, que inclou pautes per fer una mena d’immersió en aquest programa, és de lliure accés, està editada en català i en castellà i és descarregable al portal divulgatiu Faros de l’Hospital Sant Joan de Déu.
