I si en lloc de llençar les joguines quan es trenquen les reparem?
BanyolesLlençar i comprar un objecte nou quan s’espatlla és una dinàmica profundament arrelada socialment i que els infants viuen amb naturalitat amb les seves joguines. Què estem perdent quan deixem de reparar? I, sobretot, què estem transmetent als infants amb aquesta actitud?
Tenir cura del que apreciem
Les joguines tenen un significat especial perquè són companyes d’aventures i protagonistes del seu món interior, i quan una joguina es trenca s’obre una porta a algunes reflexions valuoses i que es poden resumir en tenir cura d’allò que apreciem.
Reparar com a acte de compromís
Reparar objectes és una habilitat que s’està perdent, però que és més necessària que mai. Quan reparem, no només contribuïm al medi ambient reduint residus, també transmetem valors essencials als infants: la paciència, l’esforç, el respecte pels recursos i la importància de donar una segona vida a les coses.
Quan un infant veu quotidianament un adult cosint un mitjó, encolant una joguina o ajustant un cargol comprèn que els objectes tenen un valor que va més enllà de la seva funcionalitat immediata i mostra interès per aprendre a reparar, perquè veu l’adult com unmodel a imitar.
El repte de reparar
Reparar no és senzill. La majoria d’objectes estan dissenyats per ser d'un sol ús, i sovint no trobem llocs on portar-los a arreglar. Però aquesta dificultat pot convertir-se, si més no, en una oportunitat de reflexió. Quan una joguina es trenca, impliqueu els infants en tot el procés: intenteu reparar-la a casa, cerqueu un servei de reparació i, si no el trobeu, feu-los partícips de la decisió de llençar-la, sent tots conscients del que implica.
Aneu a la deixalleria amb ells i observeu la pila d’objectes. Aquesta experiència pot ser reveladora per comprendre l’impacte del consumisme.
Com triem joguines?
Prioritzeu materials que es puguin reparar, com la fusta, que permet encolar-se i recuperar-se fàcilment. Reviseu la quantitat de joguines, massa opcions poden generar desinterès i dificultar que valorin el que tenen. Menys és més, especialment si allò que tenen està ben triat i cuidat.
Conclusió
Reparar és un acte d’amor cap al món que ens envolta, un gest de respecte cap als recursos que ens sostenen i una lliçó que perdura més enllà del temps. Potser la pròxima vegada que una joguina es trenqui podreu trobar un moment per mirar-la amb els ulls de qui veu una nova oportunitat: doneu-li una segona vida, compartiu el procés amb els infants i deixeu que gaudeixin del valor i la satisfacció de reparar i de conservar.