Infància
Criatures  /  Infància 23/07/2022

L'hora del conte

La comprensió lectora és la base de l’aprenentatge i la lectura és una de les activitats fonamentals per mantenir actiu el cervell

Coloma Mateu
3 min
La lectura és un hàbit, una rutina, que s'adquireix amb la pràctica.

Tenc la sensació que vivim en una constant paradoxa. En molts sentits, però des del meu àmbit –que és l’educació– pens que encara es fa més evident aquesta afirmació. I m’explic. Tenim accés il·limitat a ingents quantitats d’informació de qualsevol tipus. Crec, sense por d’equivocar-me, que les generacions anteriors mai no havien llegit tant sobre embaràs, part, postpart, metodologies educatives... perquè no varen tenir l’oportunitat d'arribar a aquests coneixements amb la facilitat que ho feim avui dia. I aquí hi ha la paradoxa: mai havíem sabut tant com ara i, tot i així, queim en els paranys d’aquesta societat de la informació que ens absorbeix les hores i cometem errors de principiant. Sobretot pel que fa a l’ús de les pantalles a l’etapa infantil.

Els adults –sobreinformats– sabem perfectament que n’hem de fer un ús més que racional. Hem llegit estudis recents que expliquen que el cos humà s’activa en funció del moment del dia, de la lluminositat, i que quan arriba el vespre el nostre cervell es prepara per entrar en la fase de repòs i comença a segregar melatonina, l’hormona inductora del son. Sabem que, per tal que aquest procés sigui satisfactori, el nostre cos ha d’acompanyar el cervell en la tasca d’iniciar el descans, reduint l’activitat i fomentat la relaxació i la pausa. Ho sabem. Ens ho hem après de memòria, però, oh!, paradoxalment feim tot el contrari. No amollam ni mòbils, ni tauletes, ni ordinadors... i, per tant, enviam ordres contradictòries al nostre cervell, que ha de fer un sobreesforç per mantenir-se actiu, perquè els fotons de les pantalles l’activen en lloc d’ajudar-lo a descansar. I què és encara pitjor? Que això mateix permetem als infants. Sense cap ànim de jutjar ningú (perquè ja ens basta la motxilla carregada de culpa que transportam tantes vegades): quantes vegades els posam la tauleta davant perquè sopin? (Sí, també sabem que això és nefast.) Quantes vegades els deixam fer una partideta abans d’anar a dormir? (I aquesta estoneta acaba en baralles perquè “només falten cinc minuts més per acabar la partida”.) Moltes, massa. Potser és el moment de fer un canvi i baratar les pantalles pels fulls de paper.

No és la primera vegada (ni serà la darrera) que escric sobre els beneficis de la lectura, dels llibres i dels contes. He dit en altres ocasions que, per a mi i des de la meva experiència com a docent, la comprensió lectora és la base de l’aprenentatge. No s’aprèn si no es comprèn. I no es comprèn si no es llegeix correctament. I la lectura és un hàbit, una rutina, que s’adquireix amb la pràctica. I vet aquí una altra paradoxa: entrenam bíceps, quàdriceps i abdominals (per sentir-nos bé físicament) i sovint ens oblidam del múscul més important: el cervell. I la lectura és una de les activitats fonamentals per mantenir-lo actiu.

Sempre explic que una de les qüestions que sovint em plantegen els pares és què poden fer perquè els seus fills i filles llegeixin més i la meva resposta sempre és la mateixa: trobar moments de lectura des de ben petits. No som una defensora dels hàbits estrictes, ni de fer calendaris i horaris quadriculats, però si d’una rutina no us penedireu mai és de fer el conte per anar a dormir. És el seu moment, el nostre moment junts. El millor del dia. Ens tenen per a ells exclusivament, ben a la vora llegint-los el conte que ells hagin triat. És igual l’edat que tinguin. Si són petits llegiu el conte com si fos la feina més important del dia, posant-hi totes les ganes (malgrat que ja en aquests moments del dia ens fallin les forces). Llegiu-lo a poc a poc, posau veus diferents, feis-los riure, i pensar, i mirar els dibuixos; resseguir les lletres. Si són més grandets, feis-los partícips també, potser els agrada llegir un conte al germà o a la germana. O simplement jeis devora ells, llegiu vosaltres també. En silenci, però junts. Els fulls de paper no produeixen llums perjudicials, no desvetllen ni activen quan no toca. Ajuden a cridar la son, preparen per a la calma, relaxen, ajuden a pensar “què faria jo en aquesta situació...”, obren finestres a nous mons on arribar amb la imaginació. Aprendran noves paraules, comprendran què els passa als seus personatges preferits. I, sense adonar-nos-en, els haurem ajudat a desenvolupar una capacitat de comprensió, d’empatia i d’aprenentatge que difícilment aconseguiran només a través de les pantalles.

Els contes d’abans de dormir són el millor regal que els podem fer. I seran, segurament, el record més dolç de la seva infantesa.

Pedagoga
stats