Infància 26/05/2022

L’esport en les edats més joves

El moviment és essencial per als infants i potenciar-lo de manera adequada i adaptada sempre serà beneficiós

5 min
Iniciar els infants en l'esport des de ben petits pot tenir múltiples beneficis

És important que els infants s’iniciïn en la rutina esportiva? Quina és la millor edat? Com ha de ser aquesta iniciació? Què és millor, que practiquin diferents esports o que s’especialitzin? Val la pena que comencin a competir? ¿Amb l’activitat física que es fa a les escoles n'hi ha prou per a la salut dels nens i de les nenes?

Molts pares i mares ens fem algunes d’aquestes preguntes quan els fills s'acosten i arriben als tres anys. Sobretot en famílies en les quals l’activitat física és un hàbit i, per tant, som sensibles a la necessitat de mostrar als infants els avantatges de tenir una vida activa i evitar el sedentarisme tant en les edats joves com, més endavant, quan aquests infants es converteixin en adolescents i adults. 

Fa uns quants anys no hi havia una gran oferta esportiva per a nens i nenes a partir dels tres anys. Fins i tot, i segurament per manca de coneixement i per l’aplicació d’una metodologia equivocada i poc adaptada a les necessitats d’aquests infants, s’entrava en el dubte de si podia ser beneficiós o perjudicial per a la salut i per al correcte desenvolupament dels petits i petites iniciar-se prematurament en un esport.

Està clar, però, que el moviment és essencial per als infants, i potenciar-lo de manera adequada i adaptada sempre serà beneficiós. “A l’escola, a l’etapa d’infantil (dels 3 als 6 anys) el més important és que els alumnes es moguin. Que aprenguin què és el moviment en tota la seva amplitud i comencin a prendre consciència corporal, sempre des de la base del joc”, explica Carles Aceituno, mestre d’educació física de l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic. Amb tot, el Carles adverteix: “L’activitat física que es fa a les escoles del nostre país és insuficient per al desenvolupament saludable dels infants, joves i adolescents. I encara menys perquè agafin l’hàbit”.

Juanjo Garcia, cap de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, afirma que “hi ha un problema real de sedentarisme en adolescents i infants i cal acostar-los a l’hàbit de l’activitat física des de ben petits perquè pugui tenir continuïtat quan es fan grans”.

Una vida activa ens conduirà, amb més probabilitats, a una vida saludable a totes les edats.

La ciència ens demostra que una vida activa ens conduirà, amb més probabilitats, a una vida saludable a totes les edats. L’activitat física, juntament amb una alimentació adequada i un bon descans, és una de les armes principals per lluitar contra uns dels problemes de la salut pública actual: l’obesitat, la diabetis o les malalties coronàries. Cal tenir en compte que l’obesitat i la diabetis ja no són malalties restringides a la població adulta, sinó que, especialment l’obesitat, afecta una part important dels infants del nostre país. 

Com que aquesta mancança s’està fent evident, “estan en marxa diferents estudis i cursos dirigits als mestres per intentar aplicar el moviment en d’altres assignatures, com poden ser les matemàtiques o altres matèries, i que l’hàbit de moure’s no quedi restringit a l’assignatura d’activitat física”, comenta Carles Aceituno.

Activitat diària i moderada

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana una hora d’activitat física diària moderada per als infants, joves i adolescents. L’oferta actual dins de l’horari lectiu a les escoles és d’una hora a la setmana a cicle infantil i dues a primària, molt per sota de les recomanacions dels experts.

Per tant, davant d’aquesta situació, les famílies han de buscar una solució fora de les escoles on, actualment i afortunadament, l’oferta és molt àmplia. “Totes les edats són bones per iniciar-se en l’esport extraescolar i mai és tard; el que sí que és molt recomanable és que els nens i les nenes provin diferents esports i no s’encasellin des de massa petits”, explica Juanjo Garcia. 

En la mateixa línia, Aceituno afirma: “L’únic problema que veig en introduir l’esport a aquestes edats és l’especialització. Se’ls ha de donar un ventall de possibilitats i anar-ne provant de diferents fins als 9 o 10 anys i després l'infant mateix tindrà la capacitat de triar, excepte en casos concrets en què el nen o nena ja mostra un interès i una predisposició molt marcada per un esport”.

“La pràctica esportiva, en el nostre cas de la bicicleta, a banda d’afavorir el desenvolupament motriu, reforça l’autoestima, és una activitat divertida, potencia l’autonomia, els infants estan en contacte amb la natura i amb altres companys, comencen a descobrir els valors de l’esport i els hàbits saludables”, explica Josep Jufré, exciclista professional, pare i director de l’escola de ciclisme Jufré Cycling. “En ciclisme –afegeix– poden començar a competir als 5 anys en diferents modalitats. Com a escola, intentem fer un acompanyament molt personalitzat i respectem el ritme de cada infant. Si hi mostren interès els animem a provar-ho, però en aquestes edats ha de ser un complement més de l’activitat”.

Quan comencem?

Olga Deyurka és llicenciada en ciències de l’activitat física i de l'esport, directora de l’escola d’esquí del CANM-C i tècnica esportiva superior en esquí, i té clar que “entre els tres [edat que recomana per iniciar-se en l’esquí si el nen en té ganes] i els sis anys, el més important és que es diverteixin i descobreixin l’esquí com un esport dins d’un marge de seguretat, en un ambient lúdic que busqui fomentar la motivació per la pràctica esportiva”. I ens parla de la competició: “La millor edat per començar és als 9 o 10 anys, tot i que als 7 o 8 ja es poden fer algunes competicions, però sempre deixant de banda el resultat i percebent-les com una diversió, un aprenentatge i un joc”.

Tant l’esquí com la bicicleta són dos esports que es poden practicar en família. “En pocs esports tots els membres de la família poden estar entrenant i gaudint al mateix temps”, conclou Olga Deyurka.

I quan parlem de valors no podem obviar els esports d’equip: “En futbol comencen a competir als cinc anys, però és una competició molt adaptada i molt d’iniciació, en què el resultat és intranscendent i el que interessa de veritat és que tots els nens i nenes juguin i comencin a conèixer el reglament i els conceptes bàsics de l’esport. Que sàpiguen que és un esport col·lectiu, per tant, que sàpiguen que han de cooperar amb els companys i que hi ha un adversari”, explica Ramon Carrascal, llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport, director tècnic de la Fundació Unió Esportiva Vic de futbol i excapità de la Unió Esportiva Vic de futbol.

I continua: “Un avantatge que els infants comencin d’hora la pràctica d’esports col·lectius, respecte als individuals, és que aprenen des de ben petits que cal cooperar. Han d’entendre què és el treball en equip i són situacions que cal fomentar”. Però és conscient que “especialitzar els nens i nenes prematurament en un únic esport no és el més adequat, ja que es perden part del seu desenvolupament i, per altra banda, el futbol, a vegades, transmet uns valors que no són els més adequats”.

És evident que, com tot, hi ha avantatges i inconvenients i que sempre dependrà de com es plantegi: “L’infant hi ha d’estar a gust, els professionals que el liderin han de tenir molt clars els valors i les necessitats dels nens i nenes en aquestes edats i els pares han d’estar-hi a sobre i atents a les reaccions dels fills”, conclou Carles Aceituno.

Esport i valors. El decàleg
  • 1. Seguir les normes Conèixer un reglament els ensenya a saber seguir unes normes i a respectar-les encara que en alguns moments puguin no estar-hi d’acord.
  • 2. Cooperació L'esport ensenya a compartir i cooperar amb els companys, sobretot en esports col·lectius.
  • 3. Respecte L’adversari és algú a qui es vol guanyar, però també algú a qui cal respectar.
  • 4. Guanyar i perdre L'esport ajuda a gestionar les victòries, però també les derrotes.
  • 5. Frustració Ajuda a gestionar i tolerar la frustració, un sentiment que cal saber gestionar i saber reconduir per aprendre dels errors.
  • 6. Seguretat Ajuda a reconèixer la seguretat i els límits tant personals, com de l’equip, com del material amb què es practica.
  • 7. Constància L'esport és un bon lloc on treballar la constància, en un moment social en què n’anem una mica faltats.
  • 8. Compromís Es treballa el compromís amb l’equip o amb el grup. Si inicien la temporada cal acabar-la perquè el grup depèn de tots
  • 9. Decidir Aprendre a prendre decisions és un element clau per poder ser autònoms. Una pilota a les mans abans de tirar a cistella o dos camins per baixar amb la bicicleta són moments en què estan prenent decisions que tindran unes conseqüències.
  • 10. Passió L'esport contribueix a saber-se apassionar per les coses i poder-les gaudir.
stats