Kathy Sey: “Vaig notar la diferència perquè me la van assenyalar des de fora”

Kathy Sey (Hostalets de Balenyà, 1991) cantant i actriu. Forma el trio de veus The Sey Sisters, amb les seves germanes Yolanda i Edna. La podem veure actuar a “Olympia” al Teatre Lliure fins al 2 de febrer.

Va anar a l’Escola Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà. “M’agradava aprendre coses i trobar-me amb els amics. Sempre he estat molt sociable.” Anava a classe amb la seva germana bessona? “No. Cosa que ara agraeixo. Poder desenvolupar-te en solitari com la resta de les criatures és important perquè així trobi cadascuna la seva identitat”.

Quins avantatges té tenir una bessona? “Tens una connexió amb una persona que és impossible tenir-la amb ningú més”. Inconvenients? “Que et relacionin amb un pack. És difícil trobar la teva individualitat quan sempre et conceben juntes. Encara que la Yolanda i jo ens hem acabat dedicant al mateix, som molt diferents”.

Té dues germanes més grans. “Amb l’Eva em porto onze anys i amb l’Edna, nou. Elles ens han fet de cangurs. El pare treballava en un hotel a la cuina, carregant i descarregant, però es va fer mal a l’esquena i va acabar a la recepció a les nits, i la mare es dedicava a la neteja. Les persones que emigren moltes vegades estan en sectors més precaris i treballen moltes hores per mantenir la família”.

De Ghana a Hostalets de Balenyà

“Fa uns quaranta anys, el meu pare estava en un grup de música i els van oferir un contracte per fer una gira en diferents hotels entre Coma-ruga i les Canàries. Tenien uns amics de Ghana que vivien a Hostalets i quan van decidir que es mudaven aquí, van anar a viure a prop d’ells per no sentir-se tan sols. Deixes enrere la teva família, tot el que coneixes per anar a un lloc nou. Primer va venir el pare per buscar pis, i després, la mare amb les meves germanes que tenien quatre anys i un any. Van arribar al febrer. Va ser la primera vegada que veien la neu”.

Com va ser al principi? “Molt solitari perquè érem pràcticament l’única família negra a Hostalets. Les meves germanes eren les úniques nenes negres de l’escola. Al principi era aquesta sensació de sentir la diferència tota l’estona. Sí que és veritat que sent un poble petit, era més familiar, i més fàcil que si hagués sigut a Barcelona, perquè tothom es coneix”.

Va tenir cap problema a l’escola? “Quan hi havia alguna discussió sempre anaven a parar al color de pell. Jo vaig notar la diferència perquè me la van assenyalar des de fora. Evidentment, sabia que érem una família negra i els altres eren blancs, però no havia pensat que fos un problema fins que m’ho van fer veure. He pogut tenir una infància, que en molts casos no sempre és així, i m’he relacionat bé, he tingut moltes amistats i no em van fer assetjament escolar, però sí que hi havia aquesta cosa del racisme rondant”.

Són una família molt musical. “El pare és bateria, percussionista i cantant. I la mare, encara que no s’hi hagi dedicat, ha cantat tota la seva vida”. Amb les seves germanes Edna i Yolanda formen The Sey Sisters. Com va començar? "Va ser orgànic, a casa cantàvem sempre. Vam cantar les tres pel casament d’uns amics i a partir d’aquí es va formar The Sey Sisters. La Yolanda i jo teníem quinze anys. Al principi no ho pensàvem com una cosa professional".

Quan va veure que s'hi podria dedicar? “Ho somiava, però em feia por perquè pensava que havia de buscar alguna cosa més estable. Em quedava molt afònica. La Yolanda va fer un musical amb el grup amateur El Triquet a Centelles. Ella tenia clar que volia fer teatre. Jo no m’atrevia a fer el pas, però m’agradava molt. Un dia m'hi vaig atrevir, però jo ja havia decidit que faria fisioteràpia. Fins que em vaig asseure amb les meves germanes i la mare i em van fer recapacitar. I vam entrar totes dues a estudiar a Eòlia”.