Jugar per abordar els trastorns de l’aprenentatge

El Mosquito és un joc infantil de cartes i figures que et demana que facis determinades accions de manera ràpida. Això sí, la rapidesa no pot implicar impulsivitat perquè si el que vols és guanyar la partida no hi ha marge per als errors. Per això, a més d’un joc de taula, resulta una bona eina per treballar l’atenció, la concentració, la memòria i el control dels impulsos. I com aquest joc, molts d’altres amb característiques específiques per treballar diferents habilitats s’han convertit en aliats per abordar els trastorns de l’aprenentatge d’una manera divertida i atraient per als més petits.

“El joc és una bona eina terapèutica sempre que es treballi amb un professional que entengui les dificultats del nen i li pugui donar recursos cognitius per anar compensant-les”, afirma Abigail Sisquella, coordinadora i psicòloga del Centre de Psicologia Ludum. Treballa amb infants amb trastorns de l’aprenentatge -TDAH, dislèxia, discalcúlia, dificultats en l’expressió escrita- i, entre altres eines, utilitza els jocs de taula per tractar-los. “Un cop hem fet el diagnòstic del trastorn i hem definit el perfil cognitiu de l’infant, el que fem és iniciar un tractament anomenat de reeducació cognitiva per treballar la dificultat advertida durant l’exploració, però de manera més dinàmica i lúdica que el que pot fer a l’escola, i ho fem a través del joc”, explica.

Els jocs que utilitza es troben al mercat i es poden adquirir en qualsevol punt de venda, ja que n’hi ha de molt variats en funció de la dificultat que es vulgui treballar. “Cal tenir en compte que és molt difícil trobar un nen que només en tingui una. És molt comú que hi hagi trastorns comòrbids. Això vol dir que un nen que té un TDAH també pot tenir comòrbid un trastorn de lectoescriptura i, per tant, hem de treballar les dues coses. Passa el mateix amb la dislèxia. Un dislèxic pur és molt poc freqüent perquè el mateix trastorn d’aprenentatge ja té les seves seqüeles, com ara dificultats atencionals que també haurem de treballar”, afegeix la psicòloga.

MOTIVACIÓ I DIVERSIÓ

De jocs per treballar els diferents trastorns de l’aprenentatge n’hi ha molts. A tall d’exemple, Sisquella parla de Color line o El fantasma blitz per treballar la impulsivitat; Carrera de letras o Letra a letra per treballar la dislèxia; Codi secret 13+4 o Balance beans en cas de la discalcúlia, i Cat crimes o Slapzi en el cas de dificultats en l’expressió escrita. I no cal que siguin jocs específics, Sisquella també explica que a Ludum ha recuperat el tradicional joc de l’oca, però en aquest cas l’infant ha de resoldre diferents reptes en caure en determinades caselles si vol avançar al tauler, com ara encertar resultats de problemes matemàtics o trobar paraules proposades a través de diferents pistes.

“Està demostrat que la motivació i que s’ho passi bé fan el nen molt més receptiu per entendre què li estàs explicant que no pas si ho fas de manera més teòrica. Treballen gairebé sense adonar-se’n”, indica Sisquella. Els trastorns de l’aprenentatge són de caràcter crònic però a través d’eines com els jocs els infants que els pateixen poden adquirir prou mecanismes per compensar les dificultats. “A primària és molt més fàcil tractar-los a través del joc que a secundària, per exemple, perquè la càrrega o l’exigència escolar és més baixa. Per això també hem de veure com interfereix la dificultat en el dia a dia del nen”.

Sisquella explica que mentre aborda aquests trastorns a través del joc intenta trobar coses positives a les dificultats dels infants. “Per exemple, tenir TDAH és sinònim de ser divertit, espontani i amb més possibilitats de convertir-se en l’ànima de la festa. No són només dispersos, molesten i es mouen molt, també tenen coses bones”. La psicòloga explica que aquests trastorns s’han de treballar molt bé perquè sense rebre l’ajut necessari poden derivar en problemes d’ansietat o depressió. “Són nens a qui tota l’estona se’ls diu «estigues quiet», «no parlis», «ves amb compte», «estudia més», «no t’esforces»... i, al final, només reben inputs negatius”.

“Fem coses perquè aprendre sigui divertit. Els infants amb aquests tipus de trastorns no s’ho passen gaire bé aprenent, ja que estan vuit hores al dia encarats amb el seu trastorn d’aprenentatge”, exposa Sisquella, que també recalca la importància de crear una xarxa de coordinació entre psicòlegs, escola, família i amics per acompanyar l’infant en les seves dificultats. “Amb els amics -detalla la psicòloga-, perquè no creguin que pel fet que tingui algun trastorn se li ha de posar tot més fàcil a l’aula; amb l’escola, perquè pugui treballar amb els protocols que són d’obligat compliment per a cada dificultat d’aprenentatge, i amb els pares, perquè entenguin i siguin sensibles a les dificultats que tingui l’infant”.