Fem de les classes un joc?

Nati Bergadà, mestra de primària, es va inventar un personatge, el Mico Perico, per ensenyar als alumnes de cicle inicial de primària què són els textos retòrics. “La tasca era feixuga, perquè la poesia mai és fàcil d’ensenyar, per això vaig recórrer a un personatge de ficció, que va ser qui va anar enviant missatges als alumnes amb proves i reptes”, explica. “Va anar tan bé el Mico Perico, que les famílies encara m’expliquen que sovint les criatures els diuen que se’n recorden”, diu la mestra, que també alimenta un blog personal, en què relata el seu dia a dia a l’escola, i té moltes entrades sobre els jocs. “Els mateixos alumnes m’havien arribat a dir que jo tenia molta sort perquè tenia el Mico Perico, que era qui els feia fer totes les proves”. Dit amb altres paraules, els alumnes van entrar tant en el mecanisme del joc “que van superar les expectatives marcades inicialment”. Van aprendre què eren els textos retòrics, “i s’ho van passar molt bé llegint embarbussaments, rodolins i poemes de tot tipus”, recorda.

Com a mestra de primària, Bergadà recomana fer ús del joc, de l’activitat lúdica. “Si motivem els alumnes, s’ho passen bé”. És com “si hi hagués màgia a l’aula”, sosté Bergadà, i de passada “aprenen molts altres valors, implícits amb el joc, com que és treballar en equip, per exemple”.

MOTIVAR I TRENCAR RUTINES

Una altra mestra, Imma Marín, especialitzada en el joc, recorda una frase, famosa, del neuròleg Francisco Mora: “El joc és la disfressa de l’aprenentatge”. La subratlla perquè, segons sosté, és una eina que permet motivar, sorprendre, trencar rutines, afavorir la creativitat i fer esforçar els alumnes. Segons Marín, quan es parla de joc i educació cal fer algunes diferències.

En primer lloc, el professor pot proposar un repte per captar l’atenció dels alumnes: amb la veu, amb l’expressió, es pot aconseguir explicar una matèria d’una manera diferent. És l’anomenada ludificació, que vol dir introduir elements de joc però sense jugar a un joc concret. Així, en una classe de ciències es pot explicar una matèria com un conte, com una narrativa, amb un principi, un desenvolupament i un final. O la matèria es pot anar explicant amb reptes que s’han d’anar superant per obtenir premis.

En segon lloc, hi ha els jocs de simulació. “Són els jocs que estan pensats per a un aprenentatge concret”, diu Marín. Així, Marinva, la consultora de pedagogia en educació, comunicació i jocs que dirigeix Imma Marín, ha creat Music Hero, un joc en què els alumnes han d’analitzar què han de fer per portar un músic a la fama. O un altre: Xplore Health, en què els jocs permeten experimentar què són la malària, la sida o altres malalties. “No són jocs creats per divertir sinó que, mitjançant la diversió, es busca l’aprenentatge de nous coneixements”, explica.

En tercer lloc, hi ha els jocs pròpiament, com les cartes o com qualsevol altre que tingui unes normes. Dins d’aquest grup hi entren els jocs com el Kahoot!, que és com un Trivial i que els professors poden fer servir per formular preguntes sobre la matèria explicada. “El joc dona la mecànica, amb targetes en blanc en què els professors formulen les preguntes”, diu Marín. Ella mateixa coneix un professor, i segur que n’hi ha molts més, que fa servir el joc del Kahoot! per preparar els exàmens de selectivitat. “I jo l’he fet servir en jornades i congressos en què havia de compartir coneixement entre molts participants”, continua Marín.

FACILITAR L’APRENENTATGE

Sigui com sigui, el “joc és un facilitador de l’aprenentatge” i permet moltes actituds que són importants en l’aprenentatge, com ara el feedback, és a dir la resposta immediata del que l’alumne sap, del que aprèn. “Aquest fet és molt important”, diu la mestra. I també l’esforç, del qual l’alumne potser no serà conscient, perquè estarà jugant. “I si s’ho passen bé, el temps passa volant”, subratlla Imma Marín.

Per acabar, el mestre José Antonio Fraga recorda que el joc ha anat sempre associat amb la creativitat, el plaer, l’exploració: “No hi ha cap raó científica per excloure’l de l’aula, tret, esclar, del nostre afany d’aconseguir que l’educació sigui cada vegada més avorrida”, escriu en el número de març de la revista d’educació Guix, que publica l’editorial Graó.

Quins valors comparteixen el joc i l'educació?

Uns valors que resumeix Imma Marín, mestra, especialista en joc, en un article que publica aquest mes de març a la revista Guix (editorial Graó)

1. Motivar l’alumnat i encoratjar-lo.
2. Connectar amb els seus interessos i necessitats.
3. Promoure comportaments.
4. Promoure el plaer de la descoberta, la curiositat.
5. Promoure la iniciativa i l’autonomia.
6. Facilitar informació suficient i adequada.
7. Permetre l’experimentació i la repetició.
8. Ajudar a entendre que l’error és part del procés.