El joc dels infants: observar sense intervenir

BanyolesLa setmana passada vam parlar del que passa quan juguem amb els infants. Saber observar sense intervenir és un art que es perfecciona practicant. Us donem les claus per un acompanyament no intervencionista.

Aprendre a observar

És el primer pas per no intervenir, mentre juguen heu d’imaginar que els vostres infants són com la flor d’una planta: oi que no la manipuleu per obrir els pètals? L’observeu i gaudiu de l’espectacle que ofereix la flor fins que s’obre del tot. Amb el joc cal fer el mateix: observar i aprendre, perquè igual que amb la flor, és una meravella.

Aleshores no he de fer res?

Certa intervenció dels adults és necessària perquè garanteix unes bones condicions per al joc lliure. Sou responsables de triar les joguines, de permetre i afavorir el moviment, la seguretat, d’assegurar que tinguin altres infants per jugar, etc.

Què veuríem si ens observéssim per un forat?

Com que el joc per si sol ens sembla poc, pensem que hem d’omplir-lo de coneixements, productivitat i l’aprofitem per inculcar valors i qualificar el que fan, us donem alguns exemples:

• “Si poses la peça petita a baix, la torre caurà”. I si el que vol precisament és que caigui? I si no sap que caurà i li estàs robant l’experiència i l’aprenentatge que implica?
• “No pobreta, no piquis la nina”. I si ha tingut un mal dia a l’escola o ha vist una plantofada al supermercat? Si espereu que acabi el seu joc potser veureu com troba un desenllaç reconfortant. Els adults posem una mirada i una càrrega a les accions del joc oblidant-nos que són infants i que no tenen els nostres prejudicis. No cal aprofitar els moments de joc per inculcar valors perquè ho podeu fer la resta del dia.
• “Molt bé, ho estàs fent molt bé!”. Només busquen l’aprovació quan saben que per l’adult és important el resultat i fent-ho deixen de gaudir del joc per intentar fer allò que plau als adults. Una bona alternativa pot ser descriure el que han fet sense entrar en qualificatius.

Un experiment divertit per observar les vostres intervencions

En una formació ens van proposar una vegada agafar un grapadet de cigrons i ficar-los a la butxaca dreta dels pantalons, per cada intervenció havíem de passar un cigró cap a la butxaca esquerra. Prepareu-vos per comprar cigrons!

Conclusió:

Diu Francesco Tonucci, un dels nostres referents i pedagogs preferits, que “el verb jugar només es pot conjugar amb el verb deixar.” Una frase que sintetitza el que ha de ser l’acompanyament al joc i que esperem que poseu en pràctica si teniu infants a prop.