Els nens opinen sobre el seu benestar

L’Ajuntament de Barcelona ha fet la primera enquesta sobre benestar subjectiu a prop de 4.000 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys. És la canalla qui valora en primera persona com és la seva vida i què els falta

Objectius principals  de l’enquesta  Els nens  opinen sobre  el seu benestar
Laura Pinyol
03/02/2018
5 min

Què preocupa als infants de Barcelona? Amb quins àmbits de les seves vides estan menys satisfets? Una de les primeres respostes que s’obté de l’anàlisi de resultats del projecte 'Parlen els nens i nenes de Barcelona', fet per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, és que voldrien disposar de més temps lliure i tenir més grau d’autonomia.

Són algunes de les conclusions d’aquesta ambiciosa enquesta que, per primera vegada, busca dades subjectives sobre el benestar de la infància a la ciutat. Feta a 3.971 nens i nenes de 10 a 12 anys de 52 escoles diferents de tots els districtes, representa el 15% de la població escolaritzada entre cinquè i sisè de primària i vol recollir prou dades per dissenyar programes que responguin als seus interessos. “És important construir una mostra robusta”, explica Maria Truñó, directora de l’Institut Infància i Adolescència, per “conèixer la seva opinió i superar la idea que no tenen perspectiva pròpia, i evitar que siguin els adults els qui parlin per ells”.

Entre els mesos de gener i abril del 2017 es va dur a terme la primera fase del projecte, el treball de camp, enquestant els grups de cicle superior de primària, i tot just el novembre passat va començar la segona fase amb la presentació dels resultats inicials, que s’allargarà fins aquest mes. Durant aquest temps, els grups classe enquestats intervenen en un procés participatiu de tallers específics perquè els nens i nenes coneguin els resultats i els puguin interpretar. Alhora, aquests tallers obren un espai de debat que ha de derivar en “una agenda de propostes de millora del seu benestar” que parteixi dels infants “com a informants clau”.

Objectius principals de l’enquesta

  • Conèixer el benestar subjectiu dels infants a la ciutat amb una mirada global de les seves vides.
  • Analitzar i debatre aquest coneixement a partir d’un retorn ampli dels resultats, establint un diàleg amb els infants clau per interpretar els resultats i recollir les propostes de millora.
  • Generar les condicions perquè siguin els mateixos infants els que proposin actuacions de millora del seu benestar amb un exercici que comença a les aules i que es compartirà perquè es converteixi en una agenda per al canvi.

D’aquesta manera, el projecte reconeix els nens i nenes com a ciutadans de ple dret amb punts de vista propis que cal reconèixer i prendre en consideració, tal com estableix el dret de ser escoltats reconegut en la Convenció sobre els Drets de l’Infant i també en la llei catalana dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

BIAIX DE L’OPTIMISME VITAL

Emmarcat en el projecte internacional Children’s Worlds, destaca la tendència del que es coneix com a biaix de l’optimisme vital, un fenomen que fa que els infants responguin més positivament que els adults quan se’ls fan les mateixes preguntes. Per exemple, si els adults situen el gruix de les seves respostes entre un 7 i un 8 quan se’ls pregunta sobre la percepció de la qualitat de vida, els menors les situen entre el 9 i el 10. Aquesta tendència “és imprescindible tenir-la en compte per posar en alerta les respostes menys positives i entendre el senyal d’alarma que poden contenir”. Sense aquesta precaució, seria fàcil caure en el parany que “als infants tot els sembla bé” o que “tots estan satisfets amb les seves vides”.

A grans trets, segons les conclusions inicials -a l’espera de l’anàlisi amb més profunditat que oferirà l’informe complet aquest any- el 69% de les criatures asseguren que estan totalment satisfetes amb la seva vida en general, mentre un 31% manifesten no estar-ho prou, amb un 8% que diuen sentir-se poc o gens satisfets. D’altra banda, les dades assenyalen una diferència de 6 punts percentuals entre els que no expressen prou satisfacció general amb les seves vides segons el lloc on viuen: un 33% dels que viuen en barris de rendes baixes respecte al 27% dels que viuen en barris de rendes altes. Segons districtes escolars, 11punts separen els escolaritzats a Ciutat Vella no prou satisfets amb les seves vides (35%) dels de Sarrià-Sant Gervasi (24%).

SALUT I TEMPS LLIURE

Per àmbits d’interès, els nens i nenes consideren que no tenen prou temps lliure ni suficient autonomia: el 53% diuen que no estan prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i el 48% no ho estan prou amb el seu grau d’autonomia. A aquestes disconformitats cal sumar-hi que un 42% no estan prou satisfets amb la seva vida d’estudiant i un 40% amb l’ús del seu temps.

La salut és, en canvi, l’aspecte més ben valorat per als infants, amb un 85% que expressen estar totalment satisfets, però no es pot obviar que hi ha un 27% que diuen que no estan prou satisfet amb el propi cos.

Precisament un d’aquests tallers de retorn dels resultats de les enquestes, que es fan per àmbits temàtics, es va fer el 10 de gener a la classe de sisè de l’Escola Barcelona, del barri de les Corts. El Criatures hi va assistir i va poder observar com es desenvolupava el diàleg entre els alumnes sobre les dades obtingudes i què n’opinaven. La dinàmica del taller consistia, també, a fer propostes adreçades a diferents interlocutors: els mateixos alumnes, les famílies, l’escola i l’administració. Aquest grau d’interpel·lació permet discernir de quina manera l’alumnat té criteri per articular propostes. És, com explica Truñó, “una mostra de lucidesa de com es valoren subjectivament els resultats de l’enquesta”, que fa evidents tres aspectes fonamentals i inherents de la condició d’infant, com són: la rellevància “de la perspectiva pròpia, que fa imprescindible preguntar-los també per interpretar els resultats”; “l’infant com a investigador”, que davant del retorn es fa preguntes, i, per últim, “la seva corresponsabilitat a l’hora de formular propostes en tant que ciutadans”.

Cal tenir en compte que, encara amb dades provisionals, els altres aspectes que no fan sentir prou satisfets els nens i nenes de Barcelona són el barri on viuen (un 34%, 3 de cada 10) o com els escolten les persones adultes (38%). En aquest sentit, l’Ajuntament ha empès per primera vegada aquest estudi global que permetrà una “mirada integral”, segons Maria Truñó, de la satisfacció i el benestar en una franja de la població de menys de 14 anys.

CONEIXEMENT PEL CANVI

A final de curs coneixerem quina és l’anàlisi global dels resultats de l’enquesta que s’ha fet amb l’assessorament de l’Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. Per part de l’Ajuntament, Laia Ortiz, segona tinent d’alcaldia i directora de l’Àrea dels Drets Socials, assegura que caldrà “prendre’s com un repte de ciutat” la recepció d’aquestes propostes per dissenyar i oferir nous programes específics que millorin el benestar dels infants des del seu punt de vista.

Què diuen els alumnes?

El grup classe de sisè de primària de l’Escola Barcelona va debatre sobre els resultats de l’enquesta el passat 10 de gener. Aquestes són algunes de les seves propostes per millorar el seu benestar en l’àmbit que els tocava analitzar, el de la salut.

  • Què poden fer per a ells mateixos? Menjar sa i fer esport Dormir més hores Sortir a l’aire lliure Anar caminant als llocs Fer servir el transport públic per contaminar menys
  • Què poden fer per ells les famílies? Ocupar-se de fer menjar saludable Portar els fills a fer esport Preocupar-se dels seus fills i cuidar-los
  • Què pot fer l’escola per ells? Llibres on només hi hagi el temari que necessiten perquè no pesin tant Que es pugui fer servir el gimnàs per fer esport Que les cadires siguin més còmodes Que hi hagi més estona de pati Menys hores d’escola i més esport
  • Què pot fer l’Ajuntament? Treure les palmeres i posar arbres autòctons Arreglar les rajoles trencades perquè ningú es pugui fer mal Que es preocupin per donar casa i menjar a les famílies si es queden sense res Que posin més carregadors de cotxes elèctrics Que les voreres siguin més amples i hi hagi més carrils bici per reduir la contaminació Que hi hagi més llocs per fer recollida d’aliments
stats