Què hi ha per menjar?
Criatures  /  Infància 07/01/2023

La importància de l'alimentació els primers 1.000 dies de vida

Una nutrició inadequada durant aquest període pot comportar danys permanents, especialment causant retards en el creixement, o a l'altre extrem, obesitat i malalties no transmissibles

3 min
Familia amb un nado amb cures pal liatives, Barcelona 28.12.2016 Foto PERE VIRGILI Diari Ara

BarcelonaL'alimentació és important al llarg de tota la infància, així com ho és a l'època adulta i en la vellesa. Tanmateix, la nutrició dels primers mil dies de vida resulta crucial per al bon desenvolupament de les criatures. Així ho posa de manifest la nutricionista de Roots Mindfoodness Elena Toledano, especialitzada en nutrició esportiva, nutrició clínica i educació nutricional. Són moltes les evidències científiques que assenyalen en aquesta direcció, com ho fa la Unicef en la campanya Els primers 1.000 dies per a tota una vida, on alerta que una nutrició inadequada durant aquest període pot comportar danys permanents, especialment causant retards en el creixement o, a l'altre extrem, obesitat i malalties no transmissibles.

L'estudi de José Maldonado, de la Universitat de Granada, La importancia de la nutrición en los primeros 1.000 días de la vida, posa en relleu que els primers 1.000 dies, entre l'embaràs i el segon any d'edat, "són un període d'oportunitat únic", ja que és quan s'estableixen els fonaments de la salut i el neurodesenvolupament per a tota la vida. També les Recomendaciones para la alimentación del niño durante los primeros 23 meses de vida de la Confederació de Pediatria de Mèxic indiquen que la immaduresa gastrointestinal, la coordinació neuromuscular a l'hora de menjar i la funció immunològica limiten els aliments que el nadó hauria de consumir, i "si ho fa, queda exposat a un risc més gran d'infeccions transmeses a través dels aliments així com al·lèrgies alimentàries". En aquest sentit, Maldonado posa en relleu que la salut i la malaltia estan influïdes en diferents etapes de la vida per una combinació de factors genètics, epigenètics i ambientals, si bé "està documentat que durant el desenvolupament primerenc la resposta a diversos estímuls pot programar el risc de malalties no transmissibles".

És quan madura el cervell i el sistema immune

Per a Elena Toledano, un dels principals motius pels quals aquests mil dies són crucials és perquè durant aquesta etapa és quan es produeix l'augment més gran en la mida i la maduració del cervell i també en el sistema immune. "A més, aquests canvis són més ràpids que en qualsevol altra etapa de la vida", destaca. Per exemple, als 6 mesos, el cervell arriba al 50% de la mida, mentre que als 3 anys assoleix el 85% de la mida final. "D'aquí ve la importància d'aportar els nutrients necessaris per garantir-ne el desenvolupament correcte", destaca. Maldonado afegeix en el seu estudi que la nutrició "és especialment important per al desenvolupament de les habilitats cognitives, motores, socioemocionals, alhora que millora el rendiment escolar".

És temps de prevenció

D'altra banda, una alimentació adequada durant els mil primers dies de vida "és clau per a la prevenció de malalties agudes i cròniques a curt i llarg termini", segons detalla Toledano. D'aquesta manera, cal aportar els "nutrients adequats" a cada etapa dins d'aquest període. En el mateix sentit, Maldonado indica que la nutrició primerenca exerceix, tant a llarg com a curt termini, "efecte sobre la salut mitjançant la programació immunològica, metabòlica i el desenvolupament microbiològic", i assegura que una bona nutrició en els primers mil dies de vida "tindrà una influència molt beneficiosa" per a la salut posterior. D'aquesta manera, cal optimitzar el creixement prenatal i postnatal primerenc "com a pas essencial des del punt de vista preventiu".

La fruita i verdura versus els ultraprocessats

En aquest context, l'alimentació en els primers mil dies de vida s'ha de basar, segons les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), en la lactància materna almenys els primers sis mesos, amb una alimentació de la mare rica en fruita, verdura, llegums, carns i peix i amb absència d'ultraprocessats. A partir de la introducció de l'alimentació complementària, cal ser persistent en l'hàbit de menjar fruita i verdura cada dia i diversos cops al dia; ingerir llegums tres cops per setmana; menjar cereals i pa integral; i degustar carn magra i peix blanc i blau; i també diàriament cuinar amb oli d'oliva verge extra amb tècniques senzilles com planxa, forn, vapor i cuit. A l'altra banda, guiant-se pel sentit comú, cal evitar productes ultraprocessats que el màrqueting i la indústria comercialitzen amb molta eficàcia: cereals infantils, galetes, pastes, sucs, refrescos, lactis ensucrats, pizzes, patates fregides, snacks salats, salses, carns processades i pa blanc.

stats