La importància del joc en la primera etapa de la vida

Quan observem un infant de 0 a 3 anys mentre juga, veiem com es concentra, com s’esforça i com se supera, alhora que podem verificar el plaer instantani que li proporciona aquest fet. Això evidencia la quantitat i la qualitat d’habilitats que s’assoleixen, de manera que esdevé la primera eina d'aprenentatge perquè els nens i les nenes es coneguin a si mateixos i al món que els envolta. Així doncs, jugar es converteix en una necessitat vital per al seu desenvolupament.

Quan els infants juguen, se senten lliures, obtenen confiança en si mateixos, guanyen reflexos, descobreixen el seu cos i les possibilitats de moviment que aquest els ofereix. El joc és una de les eines més antigues del món que els permet aprendre i adquirir habilitats d’una manera eficaç i entretinguda.

L’infant necessita algú que estigui prop seu i que li proporcioni seguretat quan ho necessiti. D’aquesta manera, busca la relació amb l’adult per generar interaccions, però de manera que a la vegada li permeti prendre les seves pròpies decisions, ja que si se li treu la iniciativa, l’acció perdrà interès per a ell. Per aquest motiu, el paper de l’adult serà determinant. L’infant durant aquest procés observa, avalua, experimenta, anticipa, formula hipòtesis i les constata. Per a ell, l’error és una font d’aprenentatge. 

Podem definir el joc durant l’etapa dels 0 als 3 anys com el pas de l’activitat lúdica exploratòria i experimental, al joc simbòlic. Quan els infants són molt petits, durant el seu primer any de vida, aprenen a través dels sentits, del moviment i des del mateix cos. Més tard, des del primer any fins al segon, els jocs d’imitar, explorar i manipular objectes són vitals; i del segon any al tercer, inicien el joc simbòlic, a través del qual poden transformar la realitat a través dels seus desitjos i comencen a reproduir el seu propi món. Aquesta etapa del joc adquireix molta importància, i el joc d’imitació i reproducció de la vida quotidiana tant dels adults com d’allò que veuen i que els envolta els permetrà desenvolupar la imatge de si mateixos.  

En aquest sentit, el nostre gran repte i objectiu principal no és el d’ensenyar, sinó el d’acompanyar en el joc, deixar que emergeixi i que l’infant pugui expressar les seves necessitats. 

En definitiva, promoure, proposar i observar què passa durant aquest temps preuat, les accions que es fan, els rols que s’adquireixen, quina és la seva durada, la interacció entre els participants, els conflictes i, si cal, intervenir-hi. I, per finalitzar, ser capaços de planificar la pròxima proposta, creant situacions espontànies favorables perquè puguin potenciar les seves capacitats individuals, així com afavorir unes condicions d’espai que aportin tranquil·litat, calma i seguretat.

Rosa Garcia Roura és membre de l'equip de comunicació de Cavall de Cartró, especialitzada en comunicació i innovació pedagògica