Hipnosi, ¿també per a nens?

Hipnopediatria. Aquest és el concepte que ha encunyat la psicòloga Núria Marco per referir-se a la hipnosi aplicada als infants, una tècnica que ha implantat fruit de la seva experiència i nodrint-se de les teràpies que s’utilitzen als EUA i Anglaterra, on la hipnosi gaudeix d’un gran reconeixement. La idea de crear a la seva clínica un departament d’hipnopediatria, en una iniciativa pionera a Europa, sorgeix d’una necessitat personal. “La hipnosi infantil va néixer com un experiment amb el meu fill quan li van diagnosticar lateralitat creuada i dislèxia. Veia que patia molt perquè sentia que no arribava al nivell dels seus companys i vaig decidir provar-ho amb ell, i ara ja fa deu anys que l’aplico”.

Els bons resultats que va obtenir amb el seu fill l’han esperonat a repetir l’experiència amb els fills dels seus pacients, que, satisfets amb la teràpia que segueixen, comproven com els seus fills també milloren emocionalment i es mostren més segurs i alegres. La tècnica de la hipnosi no pateix gaires variacions respecte a la que es porta a terme amb els adults: “És bastant semblant, canvia la forma d’acostament, que és més metafòrica, i un cop acabada la sessió se segueix treballant amb un conte i amb una pissarra on els infants expressen amb dibuixos el que han sentit”, anota Marco.

La hipnosi sempre és conscient: “Els pacients no dormen, entren en un estat de relaxació, en el qual la consciència centralitza la seva atenció sobre punts concrets, separant-los de la resta”, deixa clar la psicòloga, que remarca que “qualsevol altra forma d’entendre la hipnosi és contraproduent”. Es tracta d’un procediment durant el qual el professional introdueix els canvis cognitius-conductuals-emocionals necessaris per abordar amb èxit malalties psicògenes, psicosomàtiques i fisiològiques del pacient. Un estat de focalització al qual “amb els nens hi arribem amb una relaxació muscular profunda i visualitzacions creatives amb colors, escenes plaents o música”. No costa, perquè els infants viuen immersos en un món d’imaginació que els permet relaxar-se més fàcilment. “Connecten més de pressa que els adults perquè no hi posen obstacles racionals. És una teràpia que els agrada perquè és diferent”.

Abans dels set anys, però, no es recomana seguir aquesta tècnica perquè no aporta resultats satisfactoris: “Costa molt més fer-los entrar en aquest estat de superrelaxació, el sol fet d’estar-se al sofà i concentrar-se els resulta complicat”.

TRAUMES EMOCIONALS

La hipnopediatria permet abordar tota mena de patologies, però, sobretot, traumes emocionals com l’ansietat, pors, fòbies, dols, depressions infantils, xocs posttraumàtics, abusos, inseguretats o baixa autoestima, i problemes associats a malalties físiques. Un dels casos que ha treballat la Núria és el d’una nena que va presenciar una baralla molt forta entre els seus pares, que s’estaven separant, i des d’aquell dia es va tancar en ella mateixa, tenia marejos i perdia el coneixement. “Amb la hipnosi vaig veure que patia un xoc posttraumàtic amb sentiment de culpabilitat i vam tornar al moment de la discussió, per poder desbloquejar l’emoció amb una associació positiva de la situació amb un estat de tranquil·litat i una reestructuració cognitiva de l’incident, que li va permetre entendre què va passar, i va fer desaparèixer l’ansietat i la por a ser abandonada pels pares”.

Alba Roig hi porta ara el seu fill, que té deu anys, perquè no porta bé la relació que té amb el seu pare: “Ens vam separar quan era un nadó perquè no acceptava la seva nova vida i fins que el Lucas no va tenir 5 anys no en va voler saber res. Ara es veuen un cop cada quinze dies, però al Lucas li agradaria veure’l més, encara que ell no vol i això el trasbalsa emocionalment i afecta la seva seguretat”. Amb la teràpia d’hipnosi que segueix des de fa dos anys, el Lucas està més tranquil i accepta millor la realitat, tot i que no resulta senzill per a ell veure que tens una figura paterna que no exerceix com a tal. “Hi ha coses que no m’explica perquè li fa por fer-me mal i a la Núria sí que els hi diu”, apunta la mare.

La hipnosi li ha servit com a via d’expressió: “És un bon sistema per canalitzar les seves emocions. Molts infants tenen por a la foscor i és una por irracional, però en el terreny de les emocions no hi entra la raó. A aquestes edats la hipnosi permet tocar botons de la semiconsciència per canviar el que els altera”. Roig admet els recels de la societat: “Està molt estigmatitzada perquè la gent creu que et quedes inconscient, i amb els infants els pares encara són més reticents, tot i que és una teràpia molt apropiada perquè els nens no s’atenen a les raons, tot ho passen pel filtre de les emocions, al revés dels adults, que som més racionals”.

La hipnopediatria arriba al món casteller

A la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona fa sis anys que utilitzen la hipnosi amb els més petits. Maria José Serrano, coordinadora del grup de treball d’hipnosi clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, és l’encarregada d’impartir unes sessions en què l’objectiu “és eliminar el neguit que tenen els nens de la colla després d’una caiguda perquè agafen por i se senten malament perquè volen pujar i no poden”. La teràpia consisteix a representar mentalment el castell que aixecaran, tranquil·litzant-los, dient-los que resistirà i animant-los a fer el pas per la satisfacció que sentiran un cop descarregat. Serrano, que porta quinze anys fent hipnosi, assegura que “aquesta tècnica s’ha utilitzat tota la vida” i considera que és idònia per a la canalla, adaptant-la a la seva comprensió, perquè “es necessita la col·laboració del pacient i l’infant viu en un món de fantasia que fa que la connexió sigui molt fàcil”.

Un altre dels beneficis d’aquesta teràpia és la rapidesa en els resultats i la perdurabilitat dels efectes. Ho confirma Bea Reinaldos, mare de l’Adrián, que ha fet teràpia un any per baixa autoestima per assetjament escolar: “Té un problema de creixement, és molt baix i no vocalitza bé i alguns nens s’han ficat amb ell, i com que és molt tímid no es rebel·la”. Les sessions que ha fet a la clínica de Marco li han permès guanyar seguretat, explicar els seus problemes i treure més bones notes. Marco destaca que els resultats són molt positius perquè es treballa a tres nivells: “A nivell cognitiu, que és la manera com veiem i entenem el món i les coses que ens passen; a nivell conductual, que permet una correcció del seu comportament; i a nivell emocional, perquè canvien com senten o han sentit les experiències negatives que han viscut”. La hipnològa deixa clar que la hipnosi és una “tècnica que permet obtenir per ella mateixa canvis quan es tracta de problemes psicològics, i complementària quan són problemes de tipus mèdic”. Tot i que la hipnosi encara no ha pogut desfer-se dels falsos mites que l’acompanyen, a poc a poc es van reconeixent els beneficis d’aquesta tècnica.

Falsos mites sobre la hipnosi

• Les persones hipnotitzades perden la consciència. El pacient no la perd, sinó que millora la concentració i focalitza els seus pensaments.
• La hipnosi és una forma de somni. És una creença que neix del fet que es tanquin els ulls, cosa que facilita la concentració, però es pot hipnotitzar una persona amb els ulls oberts.
• La hipnosi implica una pèrdua de la voluntat. Sense voluntat del pacient a ser hipnotitzat no hi ha hipnosi.
• La persona hipnotitzada està sota el control del professional. Les persones hipnotitzades mantenen intacte el seu poder de decisió i si se’ls fa fer una cosa contra la seva voluntat o el seu codi de conducta, surten immediatament de l’estat de superconcentració.
• El ‘poder’ de l’hipnotitzador. L’hipnotitzador no té cap do, qualsevol persona pot aprendre i aplicar aquestes tècniques de relaxació profunda.
• Les persones hipnotitzades no recorden res després. La majoria de la gent recorda tot o gairebé tot el que es diu i fa en aquest estat de superconcentració.
• És perillosa. La hipnosi com a tècnica professional no ocasiona danys psicològics ni físics, el perill sorgeix quan una persona no capacitada s’encarrega d’aplicar la tècnica.