PERE VALL

Protons, que l’energia no s’acabi!

Els Protons tenen una escola per formar les noves generacions. Assistim a una classe per veure com aprenen les futures estrelles del conegut grup de percussió igualadí

Als Protons, grans i petits treballen junts per garantir la continuïtat del grup / SANTI IGLESIAS Zoom

L’Aleix, de 9 anys, arriba al local d’assaig dels Protons -també és on fan classe- una mica fet pols. L’acompanya la seva mare. Uf, fa un xic de fred, a Igualada! Està cansat i no sembla una bona tarda per carregar les piles amb l’energia del grup de percussió. Llavors, l’Aleix s’atansa a Imar Martínez, el coordinador de l’escola, i comencen a tocar junts. “¿Fem una rotllana ben feta?”, pregunta un dels monitors. Després de l’escalfament, la frase màgica més esperada: “Agafeu un instrument”. Els alumnes de l’escola es divideixen en Quarks (de 5 a 9 anys), Protiums (10-13), Deuteriums (14-17) i Tritiums, que són els adults. Avui és el torn dels Protiums. “Vam començar el març del 2016, amb 50 alumnes, i actualment, entre alumnes i membres del grup, ja som 120”, apunta, satisfet, Martínez, mentre segueix arribant més canalla. La majoria, amb els pares.

El Nico és pare de dos alumnes i també s’ha apuntat a rebre classes. “A Protons tots som una família -ens diu-, i fem nostre el seu lema, 'Energia positiva'. De moment, tinc més facilitat per a la música que per ballar, però ja me’n sortiré. Això mola molt i hi ha un ambient fantàstic”. Uns metres més enllà, el Nézar, un dels monitors, s’encarrega, ajudat d’un xiulet, que el ritme no s’aturi. Prohibit quedar-se quiet! Hi ha una gran i enriquidora barreja d’instruments: surdo, timba, caixa, paila, esquellot, rocar, tamborim... “Això es pot millorar!”, crida el Nézar amb un immens somriure, mentre l’Imar es mou entre els joves aspirants a Protons per corregir les seves accions.

Claire Jiménez Newman, directora de Protons i creadora de les coreografies, no es perd ni un detall. Altres monitors com l’Enric, el Sergi, el Roger i el Nil s’escampen per la sala, més aviat petita. Vinga, ara més ràpid, ara més lent. Tots s’ajupen, salten, se separen, s’ajunten. Els més inexperts es fixen en els veterans i els imiten. S’hi respira complicitat i un humor excel·lent. Alguns pares i familiars graven amb el mòbil. S’acaba la classe amb un aplaudiment final i es desa el material. És el moment de parlar amb la canalla i comentar la jugada. Per cert, al principi s’han repartit taps per a les orelles, però el seu ús és optatiu.

“Em diverteixo molt a les classes, i quan veig els Protons al carrer sento una mescla d’emoció i alegria"

Eloi - 8 anys

L’Eloi, de 8 anys, deixa la caixa al seu lloc i s’explica, encara esbufegant: “Em diverteixo molt a les classes, i quan veig els Protons al carrer sento una mescla d’emoció i alegria. A veure si, a poc a poc, aprenc a moure’m com ells”. La Mar, de 9 anys, ha tocat el surdo. “Però, un altre dia, m’agradaria agafar l’esquellot, perquè sempre podem triar”, ens diu. Finalment, enxampem l’Aleix. Està exultant: “Només fa dos mesos que vinc aquí, i m’encanta. Sobretot, perquè també hi ve la meva amiga Mar. Tant de bo aviat puguem acompanyar-los a comparses i festes majors”.

REIVINDICAR-SE

Malgrat que porten el nom d’Igualada arreu, els Protons troben a faltar un suport més ferm de l’ajuntament de la ciutat. Una junta rep les ofertes per actuar, les estudia i decideix. Habituals de les festes majors, ja han guanyat uns quants concursos importants. Amb l’escola “es garanteix la continuïtat, el relleu, que sempre hi hagi Protons”, diu Pau Codina, i afegeix: “Els que vam començar aquesta aventura ja tenim entre 25 i 27 anys, i necessitem sang nova per afrontar reptes diferents. El 2019 ens volem presentar a un concurs internacional de percussió a Sagunt, el Percumón. I, a més, ens faria il·lusió actuar fora de Catalunya. A Itàlia, per exemple”. D’energia no els en falta!