La generació emergent dels ‘pediatres verds’
Neix a l’hospital de Lleida una unitat de salut mediambiental pediàtrica, seguint el model implantat a Olot des de fa nou anys
Lleida / OlotEls infants són especialment vulnerables als riscos ambientals, com la contaminació de l'aire, els aliments, els microplàstics o el mateix canvi climàtic. Un estudi de l’OMS de 2016 calcula que una quarta part de les morts de menors de cinc anys es podrien evitar amb un entorn més net i saludable. Malalties cardíaques i respiratòries són les més comunes, però també hi ha altres patologies paral·leles com l’obesitat, la pubertat prematura, la pèrdua d’oïda, l’asma, trastorns mentals i de conducta, ictus, dolors ossis i càncer.
La comunitat científica internacional defensa ara el paper que els pediatres i altres professionals sanitaris poden tenir en la difusió de nocions de salut ambiental, com ara el foment de comportaments protectors i la lluita contra les exposicions rellevants. A Catalunya està sorgint de forma emergent una comunitat de sanitaris vinculats al medi ambient i, sobretot, pediatres sensibilitzats en la matèria.
L’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida ha estat l’últim centre a iniciar (ara fa tot just un any) una unitat de salut mediambiental pediàtrica, la que oficialment es coneix amb les sigles angleses de PEHSU (Pediatric Environmental Health Specialty Unit).
La plana de Lleida està cada cop més sensibilitzada amb els problemes de salut ocasionats per factors de tipus mediambiental. Tenim exemples com les onades veïnals opositores contra el projecte de gasificació de Nova Tracjusa a Juneda (les Garrigues) i contra la futura planta de biogàs a la Sentiu de Sió (la Noguera) o les continuades advertències per la presència de contaminants a l’atmosfera durant els períodes de boira a l’hivern o pols africana de l’estiu. “Aquí a Ponent també estem exposats a molts tòxics que ens afecten i vam pensar que era fonamental actuar-hi”, argumenta el doctor Eduard Solé, cap de pediatria de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Disruptors endocrins
El departament de pediatria d’aquest centre té contractada des de l’estiu passat la doctora Paula Sol Ventura, una especialista endocrinòloga i recent investigadora a l’Hospital Germans Trias de Barcelona. La intenció és crear a curt termini la segona PEHSU de Catalunya (la primera es va obrir a Olot ara ja fa nou anys) per tal d’actuar en la investigació i la conscienciació social, però, sobretot, per elaborar diagnosis més encertades sobre l’origen mediambiental de moltes patologies infantils que s’estan detectant. És a dir, la unitat analitzarà a partir d’ara més detingudament les actituds socials i familiars o l’entorn dels nens per veure què pot influir en l’aparició de malalties. “Els petits són els més vulnerables, perquè tenen menys superfície corporal, toquen el que no han de tocar i no controlen el que fan”, explica la doctora Sol. En molts casos, la causa es troba en hàbits familiars i en l’ambient de l’entorn.
Davant qualsevol problema de creixement o de respiració entre infants que siguin atesos als serveis pediàtrics de Lleida, aquesta unitat intervé per descobrir si la causa és mediambiental o no. Un cop detectat el focus d’emissió, estableix les recomanacions per apartar el màxim possible l’infant de l’exposició als contaminants que li estan causant problemes.
La unitat de pediatria mediambiental de l’Arnau s’està especialitzant, a més, en l’actuació dels disruptors en el nostre ambient, és a dir, totes aquelles substàncies químiques o naturals que afecten el sistema endocrí dels infants i ocasionen pubertats precoces, obesitat, problemes a les tiroides o canvis en el metabolisme. Es tracta de metalls pesants, plaguicides o bisfenols amb els quals la població està constantment exposada sense ni tan sols saber-ho ni, òbviament, poder-ho controlar. Per això, l’hospital pot acabar elaborant informes perquè l’administració actuï i reguli l’ús o l’emissió dels contaminants que provoquen malalties d’una forma reiterada.
El model pioner d’Olot
El doctor Ferran Campillo, cap de la unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, és un dels pioners en la matèria a Catalunya.
A escala mundial, aquest tipus d’unitats van sorgir per primer cop el 1998 als Estats Units. Tres anys després, l’hospital infantil La Fe de València, a través de l’oncòleg Josep Ferris, va ser dels primers a aparèixer a Europa, seguit poc després de l’Hospital de Múrcia. És precisament en aquest últim centre on es va formar el doctor Campillo, que va acabar traslladant-se deu anys després a Olot. “Quan vam començar aquí, érem una cosa rara i durant anys hem hagut d'explicar-ho i d’ensenyar-ho molt bé”, explica el doctor. “L'objectiu és que això vagi estenent-se ara com una taca d’oli”, declara Campillo.
De fet, el mes de gener passat la Generalitat va presentar el programa Créixer amb Salut, un protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica que inclou per primer cop un capítol de salut mediambiental i, sobretot, la incorporació de l’anomenat Full Verd, un sistema de cribatge mediambiental que valora i identifica l’exposició dels infants a tòxics i contaminants ambientals. “Si detectem que un infant viu en una família de fumadors o sota la presència de pesticides o altres contaminants, mirem d’actuar”, explica el doctor Campillo. L’objectiu final és que tots els infants de Catalunya disposin d’aquest Full Verd.
Aquest és el cas de la Mireia Biguet, que es troba actualment en l'últim trimestre del seu embaràs i que, de forma voluntària, va accedir a obrir un Full Verd per al seu futur nadó. "Inicialment, em va fer mandra anar-hi, però ho recomano sincerament a tothom", diu la usuària. A la visita, ella va explicar a una infermera el context professional i domèstic en què naixerà l'infant. Viu a Begudà, municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), en un entorn de pagès amb hort i animals de granja. El seu relat va anar després acompanyat de recomanacions per part del personal sanitari. "Alguns consells em van, fins i tot, sorprendre –explica Biguet– com va ser la restricció en l'ús dels insecticides que sempre hem utilitzat a casa".
Un altre cas tractat recentment pel PEHSU d’Olot és el de la Montse Busquets, una mare soltera que, davant una asma al·lèrgica diagnosticada al seu fill Nuha de dotze anys, va haver de fer canvis en la seva vida quotidiana. El més recent és la d’incorporar-se a un programa per deixar el tabac, però el primer de tots va ser canviar hàbits a casa per reduir al màxim l’exposició del Nuha als àcars, el principal causant dels seus atacs. Dermatitis atòpica, esternuts i ofecs eren els seus símptomes més recurrents. “Sofria crisis des que era un nadó, però va ser quan tenia quatre anys quan vam actuar guiats pel doctor Campillo”, explica Busquets.
Canviar sovint llençols i cortines, ventilar habitacions diàriament, eliminar catifes i utilitzar deshumidificadors van ser les principals recomanacions del pediatre que han permès millorar la qualitat de vida del jove. El Nuha haurà de medicar-se per sempre, però gràcies a les actuacions preventives la salut li ha millorat. “La medicina ha d’anar cap a aquest model de prevenció: es redueixen despeses i problemes de salut evitables”, pensa Busquets. Malgrat tot, aquesta mare reconeix que la societat encara veu amb escepticisme aquest tipus d’atenció pediàtrica. “Estem massa acostumats a una medicina intervencionista”, lamenta.
Referents mediambientals
L’objectiu final és expandir aquest model d’atenció a tot el territori i l’eina prevista és la incorporació de referents mediambientals, metges i infermeres que han estat formats en la matèria i a qui es pot consultar en cas de qualsevol dubte o sospita d’una patologia potencialment causada per un factor mediambiental. Catalunya disposa d’una vintena d’aquests referents i en aquests moments se n'estan formant vuitanta més.
“Aquests pediatres potser no podran desenvolupar tots els estàndards necessaris per obrir una unitat de salut mediambiental, però seran els referents al seu territori”, explica Campillo. La idea és estendre aquesta xarxa perquè tots els pacients hi tinguin accés, tant de forma presencial com telemàtica. Centres d’atenció primària de Barcelona, a Figueres i Vilafant, l'Hospital de Palamós o el servei de pediatria de la Seu d’Urgell són alguns exemples d’aquesta taca d’oli que s’està escampant a poc a poc.
Potser massa a poc a poc? El doctor Campillo és optimista: “Està creixent l’interès pediàtric pel medi ambient i per primer cop en tindrem alumnes residents amb formació reglada”. “És un tema tan important que està deixant de ser una cosa rara en la medicina”, conclou.