Com fer front a les rebequeries dels dos anys?

BarcelonaUna rebequeria és una “explosió emocional” que tenen els infants, especialment a partir dels dos anys, que es caracteritza per crits, plors i pèrdua de l’autocontrol. De vegades, tenen resistència a calmar-se i poden arribar a presentar conductes d’agressivitat física. Segons explica Maria Elias, psicòloga clínica i experta en primera infància a l’àrea de salut mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, aquestes situacions es donen en un context d’estrès emocional, quan els infants no veuen satisfets els desitjos i les necessitats que tenen en aquell moment. “Als dos anys, la presència d’aquestes rebequeries són freqüents, ja que encara no tenen desenvolupada la capacitat de regular una resposta emocional i conductual”.

Si al llarg del seu desenvolupament no s’aconsegueix que aquestes rebequeries disminueixin en freqüència i intensitat pot ser que, per aconseguir el que vol, l’infant faci ús d’aquesta conducta adquirida. “En tot cas, cal recordar que, en aquests casos, l’infant no intenta manipular, sinó que, simplement, aprèn de les seves conductes i de les respostes que els donem”, puntualitza Elias.

Com actuar davant d’aquesta situació?

Al llarg del dia, els nens s’enfronten a moltes situacions en què els seus desitjos i necessitats no encaixen amb allò que l’exterior imposa. Per gestionar aquesta situació, els psicòlegs assenyalen que la solució passa moltes vegades per anticipar-se a la rebequeria.

“Mirar d’evitar que aparegui la rebequeria no vol dir donar-los tot allò que volen, però hi ha coses que podem fer abans perquè el nen estigui menys irritable i gestioni millor la frustració. Per exemple, podem intentar redirigir la seva atenció, ja que, als dos anys, els nens són molt susceptibles a la distracció”, explica Elias. La psicòloga posa com a exemple una situació habitual: la possibilitat que l’infant faci alguna rebequeria quan està entretingut jugant i li diguem que hem de sortir de casa. “Abans que s’enfadi li hem d’explicar que hem de marxar, on anirem i que després podrà tornar a jugar o pactar que s’endugui alguna joguina”. També va bé que els permetem tenir control sobre petites coses perquè vegin que tenen marge de maniobra, com ara deixar-lo escollir l’ordre de certes activitats diàries. “Hem d’emprar sempre un to alegre, perquè allò que li diguem sembli més una invitació que una ordre”.

I si no reacciona bé?

En línia amb el que han detectat altres psicòlegs, Elias afirma que actualment es respecten molt poc les necessitats de son dels infants. Això causa que la seva capacitat per autoregular-se les emocions empitjori i faci més complicat gestionar les seves rebequeries. “A més d’assegurar-nos que dorm les hores necessàries per a la seva edat, cal que el seu entorn li doni una resposta calmada o ignorar el seu comportament fins que cessi. Llavors, hem d’acostar-nos-hi serenament, parlar de la situació i oferir alternatives. Això es podrà fer si el nen se sent segur i no té conductes destructives. Si es pot fer mal a si mateix o als altres, cal portar-lo a un lloc tranquil perquè es calmi”.

Quan ha passat la rebequeria, l’infant se sent molt vulnerable. Per això, cal donar-li mostres d’afecte. “No cal castigar-lo, ja li hem posat el límit; no ha aconseguit el que volia i s’ho ha passat malament. Per tant, un cop ha passat, podem fer-li una abraçada i distreure’l amb una altra cosa”.

Què passa si s’allarguen més enllà dels quatre anys?

Si les rebequeries persisteixen més enllà dels quatre anys, els professionals remarquen que, llavors, ja no responen a un procés evolutiu normal, sinó que vol dir que hi ha alguna dificultat i cal buscar ajuda especialitzada. “Tampoc cal que ens haguem d’esperar fins llavors, perquè pot ser que ja detectem rebequeries als dos anys d’una intensitat molt alta que distorsionen molt la vida de l’infant i del seu entorn”, expressa Elias. En aquest cas, cal estar atents si els infants s’autolesionen, fan mal de manera reiterada als altres, s’irriten amb molta facilitat o tenen una marcada conducta d’oposició.

Els psicòlegs també recomanen buscar ajuda especialitzada si les rebequeries desperten molts sentiments negatius en els pares o si els infants tenen tendència a perdre el control. “Hi ha casos en què les rebequeries es cristal·litzen i passen a convertir-se en una manera de comunicar-se amb els pares”.