El consultori
Criatures  /  Infància 06/05/2023

El meu fill plora per tot. Què li passa?

El plor és l’eina que ja feien servir quan eren bebès i els funcionava per tenir atenció. Si ara, que és més gran, plora per aquest motiu, l’adult haurà de revisar com és el seu dia a dia

3 min
La mare acarona el seu fill plorant

GironaSi un fill plora perquè reclama un objecte que el progenitor no vol donar-li, si també plora després d’una trifulga amb el seu germà o si plorar s’ha convertit en la resposta habitual a l'hora de posar-li límits, alguna cosa està volent dir amb aquest vessament de llàgrimes. Més enllà de ser una resposta a una emoció, probablement el plor s’ha convertit en una eina comunicativa que li funciona per tenir atenció. “Els infants estan aprenent a comunicar els seus desitjos. La nostra tasca és veure i acompanyar això per aconseguir en ells altres habilitats: dir el que voldrien d’una altra manera que no sigui plorant”, exposa la psicòloga infantil Judit Teixidor.

Per què plora?

Té son o gana? Potser deu estar cansat, sent algun dolor o està incubant alguna grip? Si és així, aquest malestar fàcilment derivarà en plor. Descartar que les seves necessitats fisiològiques estiguin cobertes és el primer que s’aconsella fer. Si res d’això és el que li passa, els experts asseguren que el plor en si no és dolent, el que és dolent és negar-lo sense saber-ne la causa.

Plora per tenir atenció?

“El plor és l’eina que ja feien servir quan eren bebès i els funcionava per tenir atenció. Si ara, que és més gran, plora per aquest motiu, l’adult haurà de revisar com és el seu dia a dia. Si el fill no té prou espais per compartir amb els pares, per sentir-se acompanyat, estimat, per gaudir d’estones de joc, segurament li faltarà aquesta proximitat amb nosaltres. Els infants volen el 100% d’atenció”, afirma Teixidor. La solució serà incorporar aquests moments. “Fer més activitats amb ell, jugant o simplement acompanyant-lo, estant més presents en els menjars o en les rutines del dia a dia”, proposa.

Què podem fer quan plora?

Validar el sentiment, acompanyar l’emoció, ajudar-lo a canalitzar l’expressió d’aquesta emoció són algunes de les fórmules que poden ajudar la criatura quan plora força sense que hi hagi cap causa fisiològica. “També podem fer-li una abraçada, demanant-li permís abans”, afegeix Teixidor. Cal evitar frases per aturar i penalitzar el plor com ara “Deixa de plorar”, “Si no deixes de plorar, marxem” o “No n’hi ha per a tant”. “Quan li dius que pari o que no l’entens, passa que si la seva motivació interna era tenir connexió amb nosaltres, això encara els allunya més i continuaran insistint amb aquesta conducta”, adverteix la psicòloga. Una manera de validar la seva emoció és fer-li saber: “Veig que et fa mal o et molesta alguna cosa”, “Estàs plorant, què necessites?”, “Pots plorar tant com necessitis, soc aquí”. Expressions que faran que l’infant vegi que els altres l’estan atenent i, més tard, un cop recuperada la calma i la connexió amb l’adult, la criatura ja estarà “més oberta” a escoltar. Serà el moment de revisar com es pot expressar per dir les coses. És preferible no personalitzar la situació amb l’infant. “És millor dir-li «No entenc les persones quan parlen plorant» que no pas «No t’entenc si parles plorant». Si volem que ens parlin amb respecte, nosaltres també ho hem de fer”, assegura la psicòloga.

I si l'ignoro?

Ignorar-lo no és la solució perquè el plor és imprescindible en certes etapes per mostrar les inquietuds internes. A poc a poc, el mecanisme de maduració cerebral que els permet expressar en paraules allò que els angoixa ja es va conquerint. Per tant, “passar d’ell és la pitjor cosa del món; un autèntic drama perquè, precisament, plorava per reclamar la teva atenció. L’únic que passa és que no sap comunicar-ho d’una altra manera”, conclou Teixidor.

stats