El meu fill ja té 5 anys i encara es fa pipí a les nits. Per què passa?
Un 20% dels infants té algun problema d’incontinència urinària aquesta edat
GironaUna evidència: té cinc anys i encara es fa pipí al llit durant la nit. Si és així, és el que s’anomena enuresi nocturna. La criatura orina de forma involuntària mentre dorm. Per tant, no hi ha mandra d’aixecar-se per anar al lavabo i encara menys una intenció. La causa és que la connexió del cervell amb la bufeta encara està en fase de maduració. Segons Mariona Fernández de Sevilla, pediatra de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, tot i que la situació pugui ser difícil de portar per la família i, especialment, per la criatura, “no és un motiu important de preocupació”. La tendència a mullar el llit té un component hereditari: la majoria dels infants als quals els passa tenen almenys un progenitor a qui també li passava quan era petit. En els nens, es parla d’enuresi nocturna als 6 anys, i en les nenes, als 5, per l’evolució del seu propi desenvolupament.
A Catalunya, al voltant d’un 20% dels infants té algun problema d’incontinència urinària als 5 anys i, fins a un 10%, als 7 anys. A l’adolescència l’índex baixa entre l’1 i 3% dels joves. “Si no féssim res, el problema acabaria desapareixent. A l’adolescència la gran majoria són capaços de controlar els esfínters amb normalitat”, assegura la doctora.
Què ho pot desencadenar?
En rares ocasions, l’enuresi nocturna és un símptoma associat a altres malalties. El principal component és, segons els experts, la genètica. “Si un dels progenitors ho tenia quan era petit, la criatura té un 40% de possibilitats, i si són tots dos progenitors el percentatge s’eleva al 70%”, indica Fernández de Sevilla. “Això ha de tranquil·litzar els pares. Si ells ho van superar, el seu fill, també”, assevera. Un altre supòsit és que l’infant tingui un son molt profund (el pipí es fa en aquesta fase) i no es desperta al senyal de la bufeta plena. També podria tractar-se d’una qüestió de restrenyiment: els intestins dilatats pressionen la bufeta i impedeixen que s’ompli i es buidi amb normalitat. Un altre factor és l’estrès: si hi ha un canvi d’escola, de ciutat, si el nen passa per un moment difícil, etc. “Un infant que mai ha tingut control de la bufeta a les nits i sempre s’ha fet pipí té enuresi primària. I la criatura que ha tingut control almenys sis mesos, però l’ha perdut, té enuresi secundària. En aquest segon cas, l’estrès és un factor molt important i s’ha d’abordar, així com considerar altres causes mèdiques”, recalca la pediatra.
Què cal fer?
El primer a tenir en compte és “prendre consciència de la situació sense culpabilitzar, òbviament, la criatura. Tampoc amagar-li perquè no és la manera d’afrontar-ho”. Es poden realitzar calendaris motivacionals, que “en casos lleus tenen bons resultats”. L’infant posa un senyal (gomet, per exemple) el dia que s’ha fet pipí i un altre senyal quan no se l’ha fet. Es recomana que la criatura no deixi de fer coses i es visqui amb naturalitat. Si orina de forma intermitent, a més, no caldria posar-li bolquer cada dia. “Amb el bolquer, pot associar que pot fer-se pipí a sobre”, adverteix aquesta experta. També hi ajuda no prendre sopa a la nit i anar a fer pipí abans d’anar a dormir. Les alarmes d’incontinència urinària, que fan un brunzit quan comença a haver-hi les primeres gotes, fan que el nen es desperti i pugui anar al lavabo. Però la doctora aconsella no aixecar el nen més d’una vegada a la nit per anar al lavabo perquè “li trencaríem el ritme del son”.
Existeix tractament mèdic?
Sota prescripció mèdica, es dona desmopressina, una hormona antidiürètica que ajuda a reduir la quantitat d’orina que es produeix. “Un cop es deixa, el nen pot tornar a tenir enuresi nocturna”. Amb tot, si els tractaments no funcionen, cal saber que en la majoria de casos, l’enuresi nocturna disminueix a mesura que el cos del nen madura. “Veurem com aquests episodis es va espaiant i apareixen de forma més intermitent. Serà un bon senyal”, conclou la pediatra.