Com explicar als nens la DANA i les imatges que han vist

BarcelonaCarrers inundats de cotxes, rius desbordats, veïns plorant perquè literalment ho han perdut tot, escoles que costarà setmanes que tornin a acollir estudiants... són algunes de l'allau d'imatges de la DANA al País Valencià que aquests dies han vist nens i nens als mitjans de comunicació. Sigui a través de la ràdio, la televisió, els diaris o fins i tot de les converses que senten els infants, és gairebé impossible protegir-los de tota la informació que reben. Però què és millor per a l'infant: deixar-lo al marge del que està passant o explicar-li-ho? A partir de quina edat són conscients els nens i nenes de les conseqüències que generen catàstrofes naturals com la que es viu a València?

Quines són les conseqüències entre els menors de veure notícies com la de la DANA?

Segons l'escola de salut de l'hospital Sant Joan de Déu, les famílies han de ser conscients que aquest tipus d'informació, sobretot si tenen infants de 3 a 7 anys, pot generar una sèrie de dubtes i preguntes que si no s'aborden correctament poden provocar ansietat, temors i preocupacions. "Hem d'entendre que quan els nens petits veuen una vegada i una altra les imatges d'un riu que es desborda no entenen que és un riu que el veuen sis o quinze vegades; pensen que són sis rius diferents que s'estan desbordant constantment, i això els porta a una conclusió lògica: si això passa tantes vegades, pot passar a la meva ciutat? Els carrers del meu poble poden quedar així d'inundats?", apunten des de l'hospital. Davant de tot aquest reguitzell de preguntes, afegeix, és important intervenir i ajudar els infants perquè puguin entendre el que estan veient.

Com s'ha de fer?

És recomanable, aconsellen els professionals, que els adults s'asseguin amb els infants i els ajudin a entendre tota aquella informació que els va arribant. "Primer els plantejarem si han vist darrerament alguna cosa a la televisió o en un diari que els hagi cridat l'atenció; probablement ens diran que sí, que han vist imatges de carrers inundats i plens de cotxes amuntegats", apunten. A partir d'aquí, segons el centre hospitalari, s'ha d'anar donant resposta a tots els seus dubtes i inquietuds, però procurant no anar mai més enllà del que estan preguntant perquè aquesta informació els tranquil·litzarà. "Quan donem aquesta informació hem de tenir clares dues coses: que sempre cal donar-los una seguretat que ells ara estan bé i que si passés alguna cosa algú els protegirà i cuidarà i, per altra banda, no se'ls ha de donar falses promeses: no podem assegurar que ells no viuran mai una inundació", deixa clar. Des de l'hospital també s'aconsella recórrer un especialista en cas de dubte.

Què s'ha d'evitar?

Segons Míriam Tirado, consultora de criança conscient i escriptora, dir als més petits que "no passa res" quan veuen les cares de preocupació de la família davant la notícia no els ajudarà perquè saben i perceben que és mentida. "Per tant, si pregunten si es pot inundar casa seva se li pot respondre que entens que li preocupi aquesta situació, que ha vist imatges que l'han espantat, però que estem protegits", explica al seu compte d'Instagram. Alhora recomana parlar també obertament dels sentiments dels adults davant d'aquesta catàstrofe amb frases com "sento molta pena per a les persones que estan patint aquesta situació i estic trista per elles. D'això se'n diu empatia". Es pot acabar la conversa, afegeix, dient-li que estàs content d'estar en aquest moment amb ell i donant-li les gràcies per preguntar el que el preocupa i consultant-li també si té alguna altra inquietud.