Tribuna Oberta
Criatures 07/07/2021

Estratègies essencials per prevenir ofegaments

Com actuar per evitar ofegaments entre infants i joves

Ramsés Martí Biosca
3 min
Els experts avisen que els menors, quan es banyen, requereixen “una vigilància extrema”.

Ja fa uns anys que col·laboro amb aquest mitjà compartint estratègies per prevenir els ofegaments en nens petits, especialment en els dos grups d'edat en què augmenten aquestes morts, els nens petits i els adolescents. L'ofegament és un risc important per a totes dues edats: és la principal causa de mort prevenible en infants d'1 a 4 anys, i entre els adolescents, especialment en nois, és la segona causa més comuna de morts evitables de 15 a 19 anys, després dels accidents de trànsit. 

Això fa que l'ofegament sigui un problema de seguretat que és essencial revisar cada estiu, quan arriba la temporada de platja, piscina, etc. Ara, sobretot després d'aquest estrany any de bloqueig, és un bon moment per revisar la seguretat a l'aigua, perquè les darreres morts d'infants, preadolescents i adolescents demanen que tornem a incidir-hi. 

Actualment els experts recomanem un enfocament per capes de seguretat aquàtica, incloent-hi les tanques al voltant de les piscines; la supervisió per part d'un adult, responsable i capaç d'ajudar; classes de natació; formació en RCP per a famílies i cuidadors, i armilles salvavides homologades per a navegació. Amb els més petits o aquells que depenen de materials flotants, aquest adult ha d'estar com a màxim a la distància de la llargada del seu braç. 

Els missatges essencials no han canviat: els pares hem de ser conscients del perill i hem d'entendre que un accident pot passar en qualsevol família, que els nens petits es poden moure molt ràpidament i que la majoria dels ofegaments a la llar (el 70%) es produeixen fora del "temps de bany", en aquells pocs segons en què no sabem on és l'infant. Per tant, les capes de protecció per als petits inclouen aquesta supervisió, però també tanques voltant de les piscines i panys amb obertura no accessible a infants en qualsevol porta que condueixi a l'aigua. A mesura que els nens creixen, els patrons canvien, però l'ofegament continua sent un risc important. I els missatges més importants per als nens més grans són les classes de natació amb continguts de seguretat aquàtica com a habilitat vital imprescindible per a tots els infants. I és que hi ha notables disparitats en l'accés a les classes de natació, i les taxes d'ofegament són més elevades en les poblacions minoritàries. La supervisió per part d'adults i no nedar mai sols són qüestions essencials, així com disposar d'armilles salvavides homologades. Qualsevol persona que participi en activitats sobre l'aigua on hi hagi corrent (corrent natural, com un riu, o provocada, com en una embarcació, per exemple) hauria de portar una d'aquestes armilles salvavides sempre. 

El risc d'ofegament augmenta molt entre els adolescents, especialment els nois, i continua sent elevat fins a l'edat adulta i pot estar relacionat amb comportaments de risc. Les lleis que regulen les armilles salvavides estan relacionades amb la navegació, de manera que tendim a suposar que no hi ha necessitat d'armilles salvavides en altres activitats.

Saber nedar

He parlat també alguna vegada sobre el significat de saber nedar. Els infants han d'aprendre a nedar com més aviat millor, és cert. Però no oblidem que saber nedar no significa que ja no ens podem ofegar, sinó que tenim una habilitat sense la qual sí que ens ofegaríem. Aprenem a nedar, habitualment, en espais amb aigua temperada, amb banyador, ulleres, en una aigua cristal·lina, sense moviment... un entorn molt diferent de la majoria d'espais aquàtics on l'infant podrà estar en un futur. 

Per això quan busquem una escola de natació haurem de buscar alguna cosa més que el fet que l'infant aprengui a flotar i a moure's sense cap objecte auxiliar... Hem de demanar que es treballi la corresponsabilitat envers la seva seguretat en el medi aquàtic, i això es pot treballar, fins i tot, amb els més petits. És important esperar sempre tan allunyats de la làmina d'aigua com sigui possible, no apropar-s'hi mai ni entrar-hi si no és que l'adult ens ho indica, no tirar-s'hi de cap i molt menys en fons desconeguts, afrontar les sensacions de no dur barret de bany, de no dur ulleres, de dur més roba, de caure a l'aigua en diferents posicions i aprendre a alertar si algun altre infant està a l'aigua. 

Un infant que aprèn a nedar i que a més interioritza la seva responsabilitat per a la seguretat a dins i al voltant de l'aigua creixerà i serà un preadolescent, adolescent i adult que gaudirà de l'aigua amb seguretat; i, en el futur, serà un pare o una mare que s'interessarà perquè els seus fills segueixin aquest cicle. 

Ramsés Martí Biosca és especialista en seguretat aquàtica - @ramsesmb

stats