Eines per triar les primeres extraescolars

“M’han pintat la cara de dinosaure”, explica el Sergi als seus pares, el Juli i l’Ana Cabellos, just després d’acabar l’extraescolar d’expressió corporal a l’escola Thau de Barcelona. És el primer curs -està a punt d’acabar P4- que ha fet activitats fora de l’horari lectiu. L’expressió corporal -ell n’hi diu teatre- la fa els dilluns de 16.30 a 17.30 h i l’altra activitat, natació, els dimarts de 17.15 a 18.15 hores. Els pares del Sergi van decidir que a P3 no en fes perquè van prioritzar la seva adaptació a la nova escola. “Era molt petit i els primers dies plorava, el que volíem és que anés content a classe”, expliquen.

El professor del departament de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Màrius Martínez deixa clar que no hi ha cap edat recomanada per començar les extraescolars. La decisió, doncs, dependrà dels pares, però tot i així -afegeix- durant l’educació infantil on està millor el nen quan acaba les classes és en el seu entorn de seguretat. “Estan en un període de familiarització escolar, que per si sol ja és un canvi molt important per a ells”, puntualitza.

Es comenci a l’edat que es comenci, el professor de la UAB afirma que les primeres extraescolars han de tenir com a objectiu la “protecció, l’afecte, la socialització i l’estimulació” de l’infant. “Com a estimulació s’entén que el nen estigui en un context en què pot desenvolupar les seves habilitats”. L’altra clau, que serveix per als petits i també per als més grans, és que les activitats responguin a les seves necessitats. Guillermo Bautista, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), afegeix que en “cap cas” les extraescolars s’han de fer en “clau d’inversió” per al futur de l’infant, sinó per ajudar-lo a ser feliç i contribuir al seu “desenvolupament global”. Aquest aspecte l’han tingut en compte els pares del Sergi: “Vam triar natació perquè pugui gaudir de l’aigua amb un mínim d’autonomia, i l’expressió corporal perquè és un nen més aviat introvertit però que alhora li agrada molt tot el que està relacionat amb el teatre i els titelles”, explica la mare.

QUÈ TRIEM?

Els diversos estudis que s’han fet sobre extraescolars coincideixen que els nens solen ser més reticents a fer activitats acadèmiques fora de l’horari lectiu, sobretot els idiomes. El professor de la UOC aconsella que “trenquin amb la rutina de l’escola” i amb la quantitat d’hores que es passen asseguts a classe. En aquest sentit afegeix que les extraescolars poden ser un bon espai per fer activitat física. A més a més, també és partidari que es faci una extraescolar de “manera seriosa” en lloc de moltes. “Seriosa em refereixo a fer-la dos o tres cops per setmana, perquè el nen s’identifiqui amb l’activitat”, detalla. Martínez també coincideix que s’evitin les més curriculars “excepte si a l’alumne li cal”.

De moment, els pares del Sergi descarten apuntar-lo a aprendre algun idioma, tot i que alguns companys de classe ho fan. “El més important és que un cop acabi l’escola, jugui. Ja tindrà temps per aprendre”, diu el pare. A més, la família ja supleix aquest aprenentatge posant-li els dibuixos de la televisió o les pel·lícules en anglès i llegint-li contes també en francès.

A banda de la tipologia de les extraescolars, l’altre dubte de les famílies és qui les ha d’escollir. En el cas del Sergi, els pares l’hi van preguntar, però la decisió la van prendre ells. “El nen hi ha de participar”, coincideixen els dos experts, tot i que tenen opinions diferents sobre la manera de fer-ho. El professor de la UAB s’inclina perquè “tinguin veu”. “Donar veu vol dir escoltar-lo, no que triï”, diu, mentre que el de la UOC és partidari que les extraescolars les escullin els nens. “Els pares, però, hi han de poder influir”.

SENTIT COMÚ

Un dels errors que solen cometre les famílies a l’hora de fer l’elecció és projectar en els fills anhels personals. “Si al pare li agrada el violí ja hi ha escoles de música per a gent adulta”, exemplifica Martínez. Però ¿què passa si la tria no era el que esperava el nen? “No cal esborrar-lo a la primera de canvi, però tampoc torturar-lo durant mesos. S’ha d’imposar el sentit comú”, recomana el professor de la UAB.

L’altra pregunta que se solen fer les famílies és quant temps s’ha de dedicar a les extraescolars. Aquí tampoc hi ha una recepta única però sí una línia vermella que no s’ha de travessar: “Es considera un excés quan el nen arriba a casa i està tan cansat que no pot fer res més”, coincideixen Bautista i Martínez. Els dos professors afirmen que ha de tenir una estona diària per gestionar el seu temps, tingui l’edat que tingui, encara que sigui per avorrir-se. “Un infant que està programat s’acaba convertint en un robot”, alerta el professor de la UAB.

Aquests dies els pares del Sergi ja estan decidint quines activitats farà a partir del setembre. Hauran de tenir en compte, però, dos aspectes: la despesa econòmica -aquest curs han pagat uns 70 euros al mes per les dues extraescolars- i, sobretot, el paper de l’Eloi, el seu altre fill, que començarà P3. “Haurem de veure com fem quadrar el trencaclosques dels horaris”, apunten. Tots dos, però, reconeixen que, a diferència de moltes famílies, les seves feines -l’Ana és professora i el Juli bomber- els permeten una bona conciliació. En aquest sentit, els experts lamenten que en molts casos les extraescolars fan la funció d’espai per custodiar els nens. “Tot i que moltes famílies no tenen més remei pels seus horaris, aquest hauria de ser l’últim objectiu”, apunten Martínez i Bautista.

De moment, els pares del Sergi tenen clar que el curs que ve tornarà a fer natació. El que encara han de decidir és si continuarà a expressió corporal. Ell, que sent la conversa, els mira i els resol el dubte: “El teatre és la meva classe preferida”.

Consells a banda, la gran preocupació dels experts és que l’accés a aquestes activitats no està a l’abast de tothom i, per tant i en certa manera, fomenten la desigualtat entre famílies. “L’ideal seria que la comunitat escolar fos capaç d’organitzar extraescolars a preu zero al mateix centre”, diu Martínez. L’expert fa una crida perquè les administracions es plantegin facilitar l’accés universal a aquestes activitats, ja que “qui més les necessita és qui menys les fa”.

No més de tres activitats extraescolars

Els experts recomanen que els infants no facin més de tres activitats extraescolars a la setmana per evitar que es converteixin en una sobrecàrrega per a ells. Fer-ne una o dues és la xifra que s’aconsella als pares, que sovint es veuen obligats a recórrer a aquestes activitats per cobrir les seves necessitats. Passar temps de qualitat amb ells compartint activitats i no fer un munt d’extraescolars és el que suggereixen els especialistes. També plantejar-se cada any la conveniència de continuar amb l’activitat escollida en funció dels resultats i de l’interès de l’infant. Un altre dels consells dels experts és iniciar-les cap als cinc o sis anys, no abans, amb algunes excepcions com la natació.

Els errors més comuns a l’hora de fer la tria

• Les extraescolars no han de servir d’espai de custòdia dels nens, sinó de potenciador de les habilitats, tot i la falta de conciliació familiar que hi ha a causa dels horaris laborals.
• No es pot saturar el nen d’activitats. Quan els nens estan molt programats semblen robots.
• Cal evitar projectar els anhels personals dels pares en la tria d’extraescolars.
• Cal prioritzar les necessitats i els gustos del nen.
• L’infant no pot quedar al marge de la tria. Escolteu què opina de l’activitat, si està content o no...
• Cal deixar-li temps diari perquè el gestioni. També durant el cap de setmana.