Eduquem bé les emocions

Com tot a la vida, l’educació emocional també es pot entrenar perquè sigui efectiva i ajudi a guanyar benestar personal i equilibri. Un dels grans mestres de la matèria és Rafael Bisquerra, catedràtic d’orientació psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB) i director del postgrau en educació emocional i benestar d’aquest centre, uns estudis pioners al món que van arrencar el 2002.

Bisquerra detalla que l’educació emocional és “un procés que s’aprèn i que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals: ser conscient i saber gestionar les emocions (por, frustració, tristesa, alegria, irritació...). Tot plegat és un pas essencial per establir bones relacions amb altres persones i fer possible la convivència en pau”. A l’escola, l’expert defensa que l’educació emocional ofereix eines i recursos als estudiants per estar més “motivats, més atents i concentrats”. “A més -rebla- el fa respectuós amb el docent. Es redueix la conflictivitat i també el fracàs escolar. I el professorat, si sap gestionar les emocions, redueix l’estrès, manté l’autoritat i empatitza millor”.

Júlia Prunés, formada en el postgrau de la UB, és educadora emocional i imparteix tallers tant per a escoles com per a famílies. Considera que les claus d’una bona educació emocional són, principalment, tres: “La primera és aprendre a gestionar les pròpies emocions de manera saludable i equilibrada, i també acompanyar les dels altres des de l’empatia i el respecte. La segona, i per a mi potser una de les més importants, és l’autoestima, conèixer-se, cultivar-se i estimar-se a un mateix. I, en tercer lloc, tenir cura i gaudir de relacions socials saludables i contribuir a la construcció d’un món millor”.

Prunés també és escriptora i té cinc contes d’educació emocional protagonitzats per la Berta i els seus amics (Omnia Books), uns recursos molt útils a les seves classes. “Als tallers que ofereixo treballem les diferents competències emocionals que proposa el model descrit pel GROP (grup de recerca en orientació psicopedagògica) de la UB. Utilitzo molt la metàfora, els contes i els relats, que ens conviden a la reflexió. El joc també és útil per prendre consciència sobre l’empatia, la gestió de conflictes o l’escolta activa, que ens permeten, a través de la interacció, experimentar-ho i viure-ho”.

GANES D’APRENDRE

Prunés constata que en els últims cinc anys s’ha despertat un interès per la intel·ligència i l’educació emocionals en molts centres educatius. “Quan entro a les aules a fer-hi tallers, hi trobo moltes ganes d’aprendre. Són una passada les reflexions que fan els nens i les nenes quan parlem d’emocions, de conflictes, d’empatia… Els interessa molt saber com funcionen per dins, aprendre a regular les seves emocions i millorar la relació amb els altres”. Aquest curs s’ha estrenat amb els adolescents i la resposta l’ha impressionat. “Faig tallers sobre bullying a secundària, i també m’han sorprès. Necessiten ser escoltats, des del respecte i sense judicis. És un tema que els toca molt de prop, volen entendre-ho i ser part de la solució. Aprenc moltíssim de les meves entrades a les aules, tant personalment com professionalment i, sobretot, com a mare de tres fills”.

I respecte al professorat que vol formar-se en educació emocional, tot és admiració: “És complicat acompanyar emocionalment tants alumnes com tenen a l’aula i, amb totes les pressions que suporten, han de gestionar una gran diversitat, dificultats d’aprenentatge, trastorns per a tots els gustos, mancances emocionals i afectives... I, tot i així, molts d’ells ho aconsegueixen”. Prunés explica: “Sovint em diuen que, a part de ser-los útil a l’aula, els tallers també ho són en l’àmbit personal i familiar. És una formació molt necessària que troben a faltar a la carrera de magisteri”. Per a l’educadora emocional, família i escola han d’anar plegades.

A la Fundació Pere Tarrés fa anys que treballen en l’educació emocional. Genoveva Rosa, doctora en pedagogia, coach i vicedegana d’ordenació acadèmica i adjunta al degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull, opina que “és clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància, ja que s’aborda el desenvolupament integral de l’infant des de la seva dimensió personal i relacional”. “En funció de la relació que establim amb nosaltres mateixos i de la interpretació que fem del que ens passa, generem la connexió amb els altres”, diu.

L’experta argumenta que és “necessari que els infants i joves treballin l’autoconeixement, la identificació de les emocions i la seva regulació perquè desenvolupin un pensament flexible, que els permeti relacionar-se en diferents ambients de manera que puguin acceptar els altres des de l’assertivitat i l’empatia”. D’aquesta manera, podran desenvolupar “l’optimisme i la responsabilitat com una actitud en la vida que els permeti agrair les coses bones que els passen i els portarà a saber enfrontar-se a les dificultats, entenent les errades com un procés més d’aprenentatge i de creixement”. Rosa considera “clau que aprenguin a afrontar les situacions com a protagonistes i no com a víctimes, actuant i no reaccionant, prenent decisions i assumint les conseqüències i, en definitiva, responsabilitzant-se de les seves actuacions”.

EXEMPLES PRÀCTICS

Genoveva Rosa exemplifica com es treballa l’educació emocional a la Pere Tarrés: “Oferim activitats de gestió emocional: amb estratègies pròpies de la programació neurolingüística com la visualització, el reenquadrament i l’ancoratge i també amb estratègies més pròpies del mindfulness per treballar sobre els pensaments recurrents i aprendre a estar presents aquí i ara, tal com autors com Csikszentmihalyi assenyalen amb la seva teoria del flow ”. També es potencia el pensament lateral, l’optimisme, l’autoestima i s’ensenya a reconèixer les pròpies emocions i, evidentment, les dels altres”.

El lleure a la natura, una escola

El lleure a la natura és una escola de vida i d’educació emocional. Genoveva Rosa explica que a la Fundació Pere Tarrés conceben “el temps de lleure com un moment clau perquè els infants i joves assoleixin canvis d’actitud i comportament, mentre creixen tenint al costat altres amics”. Per exemple, anar de colònies comporta estar allunyats de casa durant uns dies a l’aire lliure, gaudint de la natura i acompanyats de monitors, “tots ells elements que creen un clima propici per a l’aprenentatge, per créixer com a persona, fomentar l’esperit d’equip, desenvolupar tècniques i capacitats, l’autosuficiència, el desenvolupament personal, etc”, puntualitza. A més, “aprofitar el contacte amb la natura genera un retrobament amb un mateix, per la qual cosa és bo organitzar activitats que portin els infants i joves a connectar amb la seva essència, generant moments de silenci i solitud en entorns naturals com poden ser la muntanya o el mar”. L’experta apunta que el treball amb animals “genera també una connexió emocional important i reconeguda en espais terapèutics”. “Cuidar els animals pot enfortir l’autoestima i el benestar, tan necessaris per al desenvolupament emocional en aquestes etapes”, afegeix.