Amb els diners no s’hi juga!

Un tauler. 30 caselles. El dau. Una hora. 200.000 € per a cada jugador. I un objectiu: guanyar 2 milions d’euros invertint en els mercats financers. Comença la partida. Speculity és un joc de taula familiar que, a través de preguntes i successos, tracta sobre els mercats borsari, de deute, divises, immobiliari o de primeres matèries com el petroli. L’atzar, l’atreviment i la decisió són claus per superar els riscos, per identificar eines inversores i per protegir el patrimoni.

Un dels primers aprenentatges econòmics dels petits de la casa és que amb els calés no s’hi juga. I precisament sota aquesta premissa, Miguel Morante ha creat l’Speculity per ensenyar el valor dels diners a través del joc. Acompanya els nens en el coneixement, la planificació i l’adopció de decisions financeres adequades i plenament conscients en funció de les seves necessitats. “Al llarg de la nostra vida hem de prendre decisions importants, com demanar el primer préstec per comprar un cotxe, un ordinador, el nostre primer habitatge; per estalviar per a imprevistos o per a la jubilació. Tenir una bona educació financera ajudarà a tenir els coneixements necessaris per aconseguir els nostres objectius”, assegura l’economista.

La majoria d’experts -relacionats amb l’economia- consideren que educar les criatures sobre com guanyar diners, com gastar-los, com estalviar-los o com invertir-los els possibilitarà un desenvolupament social correcte i els igualarà en oportunitats. “Els adults tenim la responsabilitat d’educar els joves perquè siguin autònoms i puguin gestionar la seva vida de la manera més òptima possible. Per tant, també en l’àmbit de les finances els hem de donar recursos, que en aquest cas seria informació, perquè puguin prendre decisions futures que no els perjudiquin”, argumenta Montse Junyent, economista, escriptora i fundadora del projecte Educarxtransformar.

Junyent té una filla que acaba de fer 14 anys i a casa parlen sobretot de consum responsable, de donar valor a l’energia i als diners i del temps que costa guanyar-los. Però la realitat d’altres llars és una altra. Un de cada sis alumnes espanyols de 15 anys (16,5%) té dificultats per resoldre assumptes senzills d’economia domèstica, com distingir factures, prendre decisions sobre la despesa quotidiana o utilitzar una targeta de crèdit. Són dades del programa PISA de l’OCDE. La prova sobre competència financera, que es va incloure per primera vegada el 2012, mesura el grau en què els alumnes han adquirit el coneixement i les destreses necessàries al final de l’etapa obligatòria, que és el moment en què s’enfronten a la disjuntiva entre accedir a una ocupació o seguir estudiant.

LA SETMANADA

Una fórmula tradicional que ja s’utilitza des de fa anys com a eina educativa en l’economia familiar és la paga. Un ingrés útil per ensenyar-los a administrar els diners, aprendre com invertir-los, pressupostar les necessitats personals i donar valor a les coses materials que els joves desitgen. “Una quantitat petita, a partir dels 12-13 anys, està bé perquè aprenguin a gestionar els seus diners i a assumir responsabilitats”, aconsella Montse Junyent. També ho recomana Miquel Morante: “A més de la teoria, la millor manera d’aprendre a relacionar-te amb els diners és a partir de la pràctica”.

Des de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) recomanen que l’ingrés sigui setmanal, sempre del mateix import, i que s’incloguin incentius en funció de l’ajuda dels fills en les tasques domèstiques o pel seu rendiment escolar. Junyent considera també que “si els pares donen setmanada als fills per a les seves despeses i després quan volen alguna cosa que val més diners i no en tenen prou els hi paguen, la paga perd el seu propòsit”.

En qualsevol cas, “cadascú ha de trobar la millor manera d’educar els fills en el valor dels diners i això es pot fer donant setmanada o sense donar-ne”, puntualitza. No donar paga també implica “parlar del destí dels diners que els fills demanen cada vegada que en necessiten i plantejar la necessitat o no de comprar el que volen”.

QUÈ, QUI I COM

Arran de la crisi financera, s’ha accelerat la necessitat que els alumnes siguin capaços de comprendre conceptes quotidians del llenguatge de les finances i lliçons bàsiques d’economia familiar. Però la qüestió és determinar quins són els canals més apropiats per transmetre’ls-hi i quin tipus d’educació financera s’hauria d’ensenyar. Les entitats bancàries han pres la iniciativa i han impulsat projectes per aproximar-se al públic més jove. EduCaixa, per exemple, és una plataforma educativa promoguda per l’Obra Social La Caixa dirigida als professors. S’hi poden trobar materials, per nivell educatiu, sobre educació financera, entre altres continguts. Per la seva banda, el BBVA va iniciar el 2009 el programa d’educació financera Valors de Futur per acostar continguts pedagògics a centres de primària i d’ESO de tot l’Estat.

En l’àmbit català també s’ha iniciat el Programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), de la mà de l’Institut d’Estudis Financers (IEF), amb la col·laboració de les principals entitats financeres. L’objectiu de l’EFEC és ajudar els estudiants a prendre consciència de l’ús dels diners i a comprendre l’operativa financera bàsica. Els tallers es divideixen en diferents temàtiques: Administrant els teus diners (gestió dels pressupostos personals), Finances per a la vida (introducció a la planificació financera personal i a l’estalvi a llarg termini), Endeutar-se amb seny (productes de crèdit i com evitar el sobreendeutament) i Els dubtes quotidians d’en Jaume (situacions financeres habituals: consum intel·ligent, apartats d’una nòmina, pagaments online i referències als tipus de canvi). Els encarregats d’impartir els continguts són treballadors voluntaris vinculats a entitats financeres o a associacions, i aquest curs passat s’hi van apuntar de manera voluntària més de 300 escoles.

DESPERTAR L’ESPERIT CRÍTIC

Aquesta pràctica que vincula l’educació financera i les entitats bancàries s’ha vist amb recel des d’alguns sectors. Després d’acollir durant un any el programa EFEC, docents de l’Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui van publicar un manifest en què expressaven el malestar pels continguts impartits i van aconseguir la no renovació de les sessions d’educació financera per al curs següent. El professor de filosofia Josep M. Casasús va liderar la revolta al centre i n’esgrimeix els arguments: “És un programa al servei de les entitats privades”. Casasús aposta per una educació financera més integral, que “no es pot limitar a la transmissió de termes, procediments i pautes de conducta, sinó que ha d’incloure aspectes ètics i socials i, sobretot, reflexió”.

Montse Junyent hi està d’acord: “La informació que donem als joves no pot anar en una única línia de pensament i no hauria de donar per descomptat que el sistema actual és únic i inamovible. Hem de despertar l’esperit crític. Cal que sàpiguen que hi ha altres maneres d’entendre la relació amb els diners o que existeixen les finances ètiques”.

5 consells d'economia familiar

1. Ensenyar el valor dels diners i com fer una despesa responsable.
2. Distingir entre el que és necessari i el que es desitja.
3. Evitar les compres innecessàries si no s’han pressupostat.
4. Generar estratègies d’estalvi i incentius a través de la setmanada.
5. Incloure els fills en la planificació de despeses com les vacances.

Són propostes de Miquel Morante, autor dels contes 'El geni de l’estalvi' i 'El geni emprenedor', i de Montse Junyent, impulsora de la plataforma Educarxtransformar, on ofereix recursos per educar en la sostenibilitat des de l’economia ètica i responsable.