Tribuna Oberta
Criatures 19/11/2021

Els drets de la infància des de la perspectiva dels ODS

Carmen Parra
3 min
Diari del Dia Internacional dels Drets dels Infants

L'Agenda 2030, adoptada el 2015 per 193 països, va establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que la comunitat internacional es va comprometre a assolir d'una manera ètica i sostenible. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha dubte que els ODS representen una oportunitat per a la infància, ja que promouen i impulsen els drets que han de protegir les futures generacions.

Garantir el benestar de la infància és una condició essencial per complir amb els ODS. Des del prisma de la infància, ens proposen un model social i polític que, necessàriament, ha de posar els nens al centre, especialment els més vulnerables. En el context de la celebració del Dia Internacional de la Infància (20 de novembre) és pertinent explorar aquesta perspectiva.

L'Agenda 2030 ofereix un marc que obre la mirada a noves dimensions del benestar infantil associades a l'equitat, el desenvolupament econòmic, el medi ambient i el canvi climàtic, la promoció de la pau i la protecció dels nens i adolescents. Aquest compromís crida governs i societat civil. Tots dos han d'impulsar i ajudar en la seva implementació i posar com a prioritat l'interès superior del menor.

S’ha de partir de la trilogia que ha inspirat l'Agenda 2030 –societat, economia i medi ambient (en anglès les tres pes: people, profit, planet)–, que es reflecteix en la sostenibilitat ambiental global i l'ajuda per al desenvolupament. Coordenades que, sens dubte, han de beneficiar els nens més vulnerables.

Dels 17 ODS, l'Unicef ha considerat bàsics per protegir la infància i l'adolescència les que els ofereixen un entorn segur i unes perspectives de creixement personal en què les desigualtats siguin superades.

En aquest sentit, l'ODS 4 se centra en una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, que promogui oportunitats d'aprenentatge per a tothom, i especialment per a les nenes que són excloses dels programes educatius. Aquest objectiu permetrà tenir poblacions amb opinions pròpies i pensament crític per decidir sobre el seu futur.

L'ODS 10 lluita contra la desigualtat, tenint en compte que cal no tractar tots els nens de la mateixa manera, ja que s’ha de saber discriminar positivament els que neixen en entorns desfavorits. Créixer en un barri amb baixos recursos s'associa a més probabilitats de fracàs escolar, provocat per la falta d'un habitatge digne, mala alimentació, falta d'higiene i una bretxa digital que castiga els més desfavorits. Acabar amb aquestes injustícies ha de ser un dels grans reptes de les polítiques socials.

L'ODS 3 ha estat utilitzat preferentment en polítiques sanitàries per a adults. No obstant això, la pandèmia ha posat en primera línia la fragilitat dels menors, que s'han sentit aïllats i desbordats per situacions d'ansietat i estrès. És urgent donar visibilitat a aquesta situació, permetent que els joves i adolescents siguin escoltats, podent decidir, en funció de la seva maduresa, sobre la seva salut i els tractaments sanitaris als quals puguin ser sotmesos.

Finalment, l'Agenda 2030 dedica l'ODS 16 a la pau i la justícia i l'ODS 17 a les aliances per treballar en pro d'aquests objectius en el context d'un espai de trobada intersectorial d'organitzacions, xarxes i plataformes. Tots dos són eines instrumentals que creen un espai propici per treballar a favor d'un entorn de pau positiva, més enllà de l'absència de violència, oferint als nens la possibilitat de gaudir dels drets a l'educació i a la salut en l'entorn segur que la societat els deu.

Potser els ODS són objectius ambiciosos, però també necessaris per construir un món millor en què desapareguin les desigualtats i es respecti el planeta en què vivim. És a dir, el planeta que els nostres nens tenen dret a heretar. 

Carmen Parra és directora de la Càtedra UNESCO en Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural de la Universitat Abat Oliba CEU

stats