Salut

Covid persistent en infants: com els afecta a l'escola i en la seva vida social

La fatiga, la sensació de tenir el cap emboirat i les cefalees són alguns dels símptomes, en els casos greus pateixen problemes respiratoris i cardiovasculars

Dana G. Smith, Dani Blum / The New York Times
5 min
Nens al pati en plena pandèmia.

Nova YorkUna macroanàlisi publicada el 7 de febrer a la revista especialitzada Pediatrics recalca els perjudicis que pot causar la covid persistent als infants. En alguns casos, la malaltia pot provocar símptomes neurològics, gastrointestinals, cardiovasculars i conductuals durant els mesos posteriors a una infecció aguda.

“Als Estats Units la covid persistent és un problema greu, tant en adults com en infants”, afirma el doctor Ziyad Al-Aly, cap de recerca i desenvolupament del Sistema Sanitari d’Afers de Veterans de Saint Louis i epidemiòleg clínic de la Universitat de Washington a Saint Louis. El doctor Al-Aly es dedica a l’estudi d’aquesta patologia, però no ha participat en la nova anàlisi. A parer seu, l’article, que es basa en nombrosos estudis de la covid persistent en infants, és “important” i il·lustra que la malaltia pot afectar diversos sistemes d’òrgans del cos.

La nova revisió assegura que entre el 10% i el 20% dels infants que han patit covid als Estats Units han desenvolupat covid persistent. Tanmateix, la doctora Suchitra Rao, experta en malalties infeccioses pediàtriques de l’Hospital Infantil de Colorado i coautora de l’anàlisi, reconeix que hi ha “moltes puntualitzacions” a fer en relació amb les estimacions de la prevalença que s’han emprat per arribar a aquesta xifra. Per exemple, alguns dels estudis que s’hi han inclòs només analitzaven el percentatge molt limitat d’infants que havien estat ingressats per la covid. Com en els adults, els infants que presentaven casos més greus de covid tenien un risc més alt de patir símptomes persistents o noves complicacions.

Les dades dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units apunten a una prevalença més propera a entre un 1% i un 2% en els infants que contrauen covid. El doctor Al-Aly afegeix que, molt probablement, entre els adults el percentatge també deu ser d’un sol dígit.

En termes generals, a la majoria de pares no els hauria d’amoïnar que el seu fill pugui desenvolupar covid persistent, comenta el doctor Stephen Freedman, professor de pediatria i medicina d’urgències de la Facultat de Medicina Cumming de la Universitat de Calgary (Canadà). “Després de diagnosticar una infecció aguda, gairebé mai no em demanen, si és que ho fan alguna vegada: ‘Té risc de desenvolupar covid persistent el meu fill?’. I em sembla que fan bé”, afegeix.

Com es manifesta la covid persistent en els infants?

La covid persistent pot ser complicada d’estudiar en part perquè, per la gran diversitat de símptomes que hi poden estar associats, és difícil de diagnosticar. En infants, establir un diagnòstic és encara més complex perquè els símptomes poden presentar-se d’una manera diferent dels adults. D’altra banda, les criatures més petites poden no disposar de prou recursos lingüístics per descriure què noten. Per aquest motiu, els investigadors recomanaven als progenitors que observessin si hi havia canvis de comportament.

La fatiga, la sensació de tenir el cap emboirat i les cefalees són alguns dels símptomes de covid persistent referits amb més freqüència en els infants. Per bé que es tracti de molèsties que estan entre les més lleus dins dels símptomes possibles, poden impedir que els infants participin amb plenitud en les activitats escolars o de lleure. Els més petits fins i tot poden portar-se malament, frustrats per no poder fer fàcilment el mateix que abans. La majoria de símptomes milloren en qüestió d’un any, segons els experts, però en alguns infants poden persistir més temps.

Encara no està clar quin impacte poden tenir aquests símptomes sostinguts en el temps en el desenvolupament infantil a llarg termini, afirma la doctora Laura Malone, directora de la Clínica Pediàtrica de Rehabilitació Post-Covid de l’Institut Kennedy Krieger de Baltimore (Estats Units).

En els casos greus, hi ha infants que pateixen problemes respiratoris i cardiovasculars persistents, entre els quals hi ha la miocarditis, una afecció cardíaca. Després d’una infecció per coronavirus, també poden sorgir diabetis o trastorns autoimmunes, tot i que “tendeixen a ser molt, però molt menys prevalents en els infants” que no pas els símptomes més lleus, assenyala el doctor Al-Aly.

Fins i tot en infants amb infeccions lleus, poden presentar-se símptomes persistents i greus, comenta la doctora Sindhu Mohandas, especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Infantil de Los Angeles. Aquest va ser el cas de Lucas Denault, que, en el primer contacte que va tenir amb el coronavirus el 2021, no va experimentar gaire més que una certa congestió nasal. El Lucas, que llavors tenia 15 anys, es va recuperar i va tornar a l’escola, als entrenaments d’atletisme i a les reunions del consell d’estudiants. Mesos després, però, va començar a tenir dificultats per recórrer els passadissos del seu institut de Littlestown (Pensilvània, Estats Units). Li feien mal el pit i el cap, i tenia marejos i nàusees.

“Va empitjorar molt de pressa”, comenta la seva mare, Karin Denault. Ni el Lucas ni ella es van plantejar que aquests problemes poguessin tenir a veure amb la seva breu infecció per coronavirus. Però, seguint la recomanació d’un parent, el noi va anar a visitar-se a la Clínica Kennedy Krieger de Baltimore, on li van diagnosticar covid persistent i síndrome de taquicàrdia postural ortostàtica, un conjunt de símptomes que provoquen una fatiga extrema i poden presentar els malalts de covid persistent.

Quins tractaments hi ha?

No hi ha fàrmacs aprovats pel regulador nord-americà per al tractament de la covid persistent, motiu pel qual els metges se centren en el tractament simptomàtic i en ajudar els pacients a ser funcionals en la seva vida quotidiana. Alguns metges prescriuen medicaments contra el mal de cap i el dolor muscular.

La doctora Mohandas, que també ha participat en la revisió d’estudis, afirma que gran part de la feina que fan ella i altres facultatius gira entorn de validar les experiències dels pacients joves. Molts “havien estat molt sans abans i, per això, molts cops tothom tendeix a posar en dubte els seus símptomes”, comenta.

La doctora Malone diu que les escoles haurien d’adaptar-se a la situació dels infants que tenen dificultats per seguir les activitats, per exemple, introduint descansos al llarg de la jornada i donant-los més temps per fer els exàmens.

Els petits canvis han ajudat el Lucas. A tal d’exemple, com que li costava aixecar-se del llit, va començar a dormir incorporat per posar-s’ho més fàcil. A proposta del seu metge, de vegades deixava caure els peus del llit i escrivia el seu nom a terra amb els dits del peu per millorar la circulació. A més, el metge li va receptar diversos medicaments –entre ells, un per a la tensió arterial– per tractar símptomes com la fatiga i la manca d’agudesa mental.

El Lucas ja és estudiant de primer any a la Universitat de Princeton i la majoria de símptomes han millorat. Quan va estar visitant universitats, la seva mare l’havia d’empènyer amb una cadira de rodes. El cap de setmana passat, va anar al campus a veure’l jugar a bàsquet amb l’equip de la universitat.

Copyright The New York Times
stats