Criatures 14/02/2021

El covid en els infants

Un cop reobertes les escoles, no s’ha vist un gran problema de coronavirus en la infància, sinó tot el contrari

3 min
No s’ha vist un gran problema de covid en la infància, sinó tot el contrari

En les fases inicials de la pandèmia per SARS-CoV 2 hi va haver molta por per la possibilitat que els nins poguessin patir problemes greus si contreien aquesta infecció. La lògica en què es basava aquest raonament era aclaparadora: durant els primers anys de vida, els nins contreuen moltes infeccions, virals en la majoria dels casos, però també per altres gèrmens, a causa que el seu sistema immune encara no està completament desenvolupat. És una cosa que molts pares de nins menors de 3-4 anys coneixen: quan els nostres petits comencen a anar a la llar d’infants “es posen malalts tot el temps”. Aquest va ser un dels motius que en aquells moments es tancassin els centres educatius, pensant que es podria desencadenar una catàstrofe. Un altre dels motius era la hipòtesi inicial, ja descartada, que els nins podien ser ‘supercontagiadors’.

No obstant això, els fets varen demostrar el contrari: un cop reobertes les escoles, no s’ha vist un gran problema de covid en la infància, sinó tot el contrari. En la meva pròpia consulta, podríem parlar de tres grups de nins amb infecció per covid. El primer és el de nins completament asimptomàtics, que s’han fet una PCR i ha estat positiva pel fet que els pares havien contret la malaltia. El segon, el de nins positius que han tingut quadres absolutament lleus, amb una mica de refredat i poc més. I el tercer grup, nins que han patit ja símptomes molt similars a la grip, amb febre, mal de cap i malestar que ha durat 2-3 dies i s’ha resolt amb rapidesa. Cap dels nostres pacients, després d’un any ja de pandèmia, ha hagut de ser hospitalitzat. I les xifres a escala mundial confirmen que les complicacions i casos greus en la infància han estat escassíssims, i gairebé sempre en nins que tenien malalties greus de base.

Però quins serien els motius pels quals els nins, en la majoria dels casos, no es posen malalts o presenten quadres lleus? Evidentment, això és una cosa que ha atret l’atenció dels investigadors, ja que cau pel seu propi pes: si poguéssim saber per quina raó els nins gairebé no emmalalteixen per covid, potser podríem trobar alguna clau interessant per a la prevenció o el tractament de la malaltia en altres grups d’edat. Les hipòtesis plantejades que podrien explicar aquest fet són les següents:

– Durant la infància, els nins contreuen molts refredats vírics produïts per coronavirus. Encara que aquests no són pròpiament covid, això podria explicar que tinguin, per aquest motiu, un immunitat parcial contra aquest virus concret.

– Immunitat innata o inespecífica: naixem amb ella, i és capaç d’actuar contra un agressor sense haver d’haver-ne ‘après’ abans. Potser aquest tipus d’immunitat funciona molt millor en els nins petits contra el coronavirus, però no contra altres virus causants de les infeccions típiques de l’època de guarderia.

– Immunitat entrenada i creuada: segons assenyala la doctora Aguirrezabalaga, del Grup de Vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i d’Atenció Primària, a Redacció Mèdica, tot el calendari vacunal que reben els nins podria estimular les seves defenses contra altres gèrmens diferents dels que es vacunen. Es parla de la vacuna DTP i, especialment, de les vacunes contra virus vius, com són la triple vírica i la vacuna de la varicel·la. Es parla també que la vacuna de la grip serveix per ‘entrenar’ la immunitat, i per això la campanya d’enguany ha intentat arribar a moltes més persones.

A tot això, s’hi contraposa el concepte de la immunosenescència, que és l’envelliment del sistema immune, que respon pitjor en edats avançades de la vida. Això explicaria que la gravetat i la mortalitat associada al covid siguin molt més elevades en persones grans, molt baixes en adults sans, en què el sistema immune funciona de manera normal, i gairebé nul·la en l’edat infantil, a causa dels factors comentats.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria

stats